La Societat Ideal de Plató: Virtuts, Filòsofs Reis i Formes de Govern
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,92 KB
La Societat Ideal de Plató: Virtuts i Govern
Les Virtuts Fonamentals en la Societat Platònica
La Prudència (*Phronesis*) dels Governants
La prudència és la virtut que han de tenir els governants, perquè en ells domina la part racional i han de saber portar a la pràctica els principis generals. Cal tenir en compte aquest sentit de la prudència (phronesis, pels grecs), bastant diferent del que s'adquirí amb el cristianisme, com a precaució.
El Coratge dels Guardians
El coratge és la virtut que han de tenir els guardians, perquè en ells domina la part irascible, que han de fer servir per defensar la societat.
La Moderació dels Artesans
La moderació és la virtut que han de tenir els artesans, perquè en ells domina la part apetitiva, que s'ha de moderar.
La Justícia com a Harmonia Social
La justícia en els grups socials és la mateixa que entre les parts de l'ànima d'un individu plenament virtuós, en el qual la part racional domina les altres dues. Per tant, la societat ideal ha de tenir quatre virtuts segons Plató: prudència, coratge, moderació i justícia.
El Govern dels Filòsofs Reis
Qui ha de Governar? Els Filòsofs Reis
El poder hauria d'estar en mans dels homes més savis i virtuosos, és a dir, dels filòsofs. I entre aquests, el màxim governant hauria de ser el rei filòsof (si es tracta d'un governant que es dedica a la filosofia) o el filòsof rei (si es tracta d'un filòsof que passa a governar).
La Implementació del Govern Ideal
Plató creu que aquest govern s'ha d'implantar de cop, a diferència de Sòcrates, que confiava que es pogués anar convencent a poc a poc a tothom de la seva necessitat. (Vegeu el text de la pàg. 36 del llibre de text).
L'Estabilitat Social Segons Plató
Per tant, segons Plató, el que assegura la màxima estabilitat de la societat és que l'autoritat estigui basada en la combinació de coneixement i virtut que representen els filòsofs, i per això critica altres formes de govern.
Crítica Platònica a Altres Formes de Govern
La Democràcia: Voluntat Popular i Inestabilitat
La democràcia, en què el poder depèn de la voluntat del poble, comportaria massa canvis de governants i de lleis, segons els interessos variables del poble.
La Monarquia: Herència sense Garantia
La monarquia, en què el poder depèn de l'herència, sense garantir que els fills dels reis siguin bons governants.
La Plutocràcia: Riquesa, Enveges i Corrupció
La plutocràcia, en què el poder basat en la riquesa comporta enveges i corrupcions en vistes a aconseguir diners.
La Tirania: Imposició i Perill de Revoltes
La tirania, en què el poder s'imposa contra la voluntat popular, comportaria massa perill de revoltes.
La Funció i Vida dels Guardians
S'ha de regular molt bé la funció, el tipus de vida i l'educació dels guardians, de la forma següent:
Rol dels Guardians: Defensa i Seguretat
La seva funció ha de ser la de defensa externa i la de seguretat interna, és a dir, han de ser alhora policies i militars.
El Tipus de Vida Comunal dels Guardians
El seu tipus de vida ha de ser la pròpia dels soldats que viuen en una caserna. Els menjadors i els dormitoris han de ser comuns, sense haver-hi propietat privada ni famílies, per evitar enveges o disputes entre ells, tot acceptant d'altra banda que les dones també en formin part.
L'Educació dels Guardians
Aquest tipus de vida que estableix Plató per als guardians s'ha considerat un model de vida comunal.