La Societat Ideal de Plató: Estaments, Justícia i Filòsofs Governants

La Societat Ideal de Plató: Ordre i Justícia

Segons Plató, la societat comença per cobrir les necessitats materials, com l’alimentació i la producció, però el seu propòsit és un ordre superior i transcendent. Guiats per la saviesa i la justícia, els filòsofs governants busquen el bé en si mateix, assegurant que la societat no només funcioni materialment, sinó que també reflecteixi un ordre harmoniós i just.

Els Estaments Socials i les seves Funcions

En la visió platònica, cada estament té una funció específica:

• Els productors s'especialitzen en la producció de béns i serveis, cobrint les necessitats bàsiques de tothom.
• Els guardians tenen la funció d’evitar invasions i la delinqüència.
• Els governants són els qui controlen els estaments inferiors.

És a dir, guardians i governants tenen autoritat i han de ser savis, filòsofs, que no busquen els diners i es guien pel coneixement del bé.

El Filòsof-Rei: L'Únic Governant Idoni

Un filòsof és la persona idònia per governar, ja que ha de ser savi i, per tant, no busca diners. Un guardià i un productor no ho poden ser, ja que:

• Els guardians es dediquen als altres, però el desig d'admiració i de ser reconegut pot ser important per a ells.
• Un productor també es dedica als altres, però per guanyar diners i satisfer les seves pròpies necessitats.

Per tant, un governant filòsof és l'únic que mira més pel benefici col·lectiu que pel propi.

Propietat Privada i Família dels Productors

Els productors han de poder gaudir de la propietat privada i la família, perquè d'aquesta manera tindran la necessitat de produir més per cobrir les seves necessitats bàsiques.

L'Organització Social Platònica com a Cosmos

Es pot dir que l'organització social segons Plató constitueix un cosmos perquè està en un ordre establert on cada individu ocupa el lloc que li pertoca segons les seves qualitats naturals. No hi ha elecció personal, sinó una estructura rígida on cadascú compleix una funció específica per garantir l'harmonia del conjunt. Aquest ordre, on cadascú és jeràrquic, es manté estable perquè cada grup social (governants, guardians i productors) té una tasca determinada que contribueix al bé comú.

La Llibertat Individual en la Societat Platònica

No, a la societat de Plató no es dona importància a la llibertat individual, ja que s'han de complir les funcions de cadascú per un bé col·lectiu, per damunt de la llibertat individual. Es valora l'ordre, la justícia i el bé comú. Plató creu que la societat funciona quan cadascú fa allò que se li dona bé, tot i que això limiti la seva autonomia.

Determinació Natural dels Rols Socials

La funció de cada individu és determinada per les seves capacitats naturals. No és una elecció personal, sinó que, segons les habilitats de cadascú, el seu paper dins la societat li és assignat per garantir que el sistema funcioni de manera òptima.

La Societat Platònica: Estructura Natural, No Pacte

Segons Plató, la societat no és un resultat d'un pacte, sinó que es basa en una estructura natural prèvia. No es construeix a partir d'un acord entre individus, sinó que existeix des d'un principi amb un ordre determinat, on cada persona té un paper assignat segons la seva naturalesa.

L'Aristocràcia com a Règim Ideal

L’aristocràcia és el millor règim, segons Plató, perquè hi governen els filòsofs, que són els més savis i busquen el bé comú. Aquests governants no tenen propietat privada ni família per evitar la corrupció i el favoritisme.

Contrast amb Altres Filòsofs Polítics

Maquiavel: El Poder com a Objectiu Principal

Maquiavel, un filòsof renaixentista i florentí, considera que l’objectiu de governar és mantenir el poder. En comparació amb Plató, en la seva visió no hi ha transcendència, ni ideals, ni mites del bé. Maquiavel creu que la naturalesa humana és egoista, que cal actuar amb força i que la gent ha de tenir por, però sense provocar odi, per evitar rebel·lions. Ha de semblar que es governa pels altres, que no es noti l’egoisme, perquè no hi ha transcendència i el món modern és com és. Per a Maquiavel, la política s'ha de basar en la situació real.

Locke i Hobbes: Diferents Concepcions del Pacte Social

En contrast amb Plató, altres pensadors moderns van abordar el concepte de pacte social:

• Amb Locke, el pacte és entre iguals i es basa en la raó i la llibertat.
• Amb Hobbes, el pacte és entre desiguals i es basa en la força.

En aquestes visions, hi ha una autoritat política i unes lleis positives, creades pels homes. Els humans es mouen per impulsos i es tornen egoistes, buscant principalment preservar la propietat.