La meva societat ideal: un futur just i sostenible

La meva visió d'una societat ideal i justa

La societat que viu en el món ideal que jo m’he imaginat, viuria pensant a gaudir i compartir la vida amb els que estima. Les necessitats bàsiques com l'habitatge, el menjar, l'educació i la sanitat estarien cobertes per una renda universal que tothom rebria a partir dels 18 anys.

Economia equitativa i treball amb propòsit

Les persones adultes dedicarien el seu temps a treballs remunerats que les motivin, per als quals tinguin talent, i el sou seria fix amb un límit màxim per eliminar la desigualtat i l’acumulació excessiva de riqueses. Una part dels diners que generessin els seus treballs seria per al consum propi i l’altra per a l’Estat, qui distribuiria la riquesa en cobrir els serveis als ciutadans per a tothom igual.

En la meva societat ideal, tothom tindria accés gratuït a:

• La cultura i l'educació
• La sanitat
• El transport públic

A més, es crearien consells ciutadans per proposar millores i traslladar les necessitats als governs.

Distribució de la riquesa i creixement personal

En primer lloc, per aclarir la distribució dels diners, les persones que treballin mereixen un sou per l’esforç i la dedicació, contribuint al fet que la societat mantingui una estructura de creixement. Totes les persones que tinguin ganes de créixer personalment i professionalment tindrien totes les oportunitats per poder fer-ho. També es fomentarien els treballs voluntaris entre les persones i l'intercanvi de capacitats sense haver de pagar-les, organitzant una borsa d’intercanvi on la ciutadania es podria inscriure.

Urbanisme sostenible i espais de convivència

Les ciutats del meu món ideal estarien connectades per transport públic i vehicles compartits, que serien, en aquest cas, elèctrics o de sistemes de combustió no contaminant; això ajudaria a reduir el nombre d’accidents de trànsit i augmentaria la seguretat urbana. Hi predominarien els espais lúdics i els espais verds, on els infants poguessin jugar, conèixer la natura i aprendre a compartir. Es crearien zones esportives per fomentar l'activitat saludable i espais de promoció cultural. Tot això ho faríem utilitzant els diners que generen les persones treballant i que van al fons comú de l’Estat.

Educació universal i formació en valors

En segon lloc, prioritzaríem la formació en activitats artístiques i esportives que generen una major font de felicitat, per tal de crear l’hàbit en les persones des de ben petites. L’educació ha de ser un dret universal i tothom qui vulgui hi ha de tenir accés. Els treballs artesans i quotidians s’ensenyarien en unes escoles d’oficis on es practicaria fent treballs per a la comunitat en espais i equipaments públics.

Justícia, convivència i igualtat de gènere

En tercer lloc, regularíem per llei unes normes de convivència on es recollissin la defensa de les persones, homes i dones sense diferència, per evitar els conflictes i penalitzar les persones que activament abusin del seu poder. En aquest sentit, les penes que s’imposarien serien de serveis a la comunitat i una formació obligatòria en centres d’internament, on s’intentaria fer entendre a les persones que han fet quelcom malament i com ho podrien fer bé.

En conclusió, es fomentaria la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i es protegiria especialment les dones que patissin alguna desigualtat pel fet de ser dones.

Compromís amb el medi ambient

Finalment, en l’àmbit del medi ambient, desenvoluparíem el consum d’energies renovables i l’Estat subvencionaria les instal·lacions necessàries per garantir el consum i l’autoconsum no contaminant. A més, l’Estat obligaria que totes les construccions tinguessin plaques solars per disposar d'una energia neta. Tot això no és una utopia; si volem i ens hi esforcem, ho podríem aconseguir.

Resum de la proposta

En conclusió, milloraria diversos àmbits: des de l'educació fins a la igualtat de gènere, tocant l’economia i acabant per la cura del medi ambient, ja que, pel que expliquen, no queden molts anys per al món si no canviem el rumb.