Societat feudal i poesia trobadoresca | Ramon Llull

Societat feudal (s. XI-XIII)

Societat feudal (s. XI-XIII): dues classes de persones: els que manaven i no treballaven (nobles: senyors i senyores), que vivien en palaus i es dedicaven a l'administració de les seves extenses propietats; i els que treballaven i obeïen (serfs i serventes), que vivien en cabanes fetes de fang i canyes i es dedicaven al conreu de terres, a la cria d'animals i als serveis dels seus senyors.

Per tal de tenir sotmesos els serfs i les serventes i treure el màxim rendiment econòmic, els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d'un jurament de fidelitat i dependència. El resultat solia presentar una estructura amb forma de piràmide.

Tota aquesta xarxa de relacions socials tenia com a objectiu tenir sotmesos els serfs i les serventes, gràcies a la qual els nobles podien viure sense treballar.

Jurament de fidelitat

Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven contractes escrits i celebracions de rituals d'homenatge i jurament de fidelitat. El vassall es presentava davant del senyor, li donava les mans, la besava i feia públic el seu jurament.

Cultura cortesana

A partir del s. XI, les corts feudals de l'Occident d'Europa van configurar una cultura pròpia (exaltació de virtuts heroïques o cavalleresques). Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant i, a més, havia d'estar enamorat d'una dama. En aquest context cultural va néixer la poesia trobadoresca (caràcter aristocràtic) que reflecteix fidelment la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa que vivia a la cort feudal. En corts hi havia més homes que dones, però la dama constituïa el centre: tots els cavallers havien de fer-li homenatge, ja que era culta i rica.

Cançó d'amor cortès

Durant els s. XII-XIII, a totes les corts feudals, principalment d'Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia, es componien cançons d'amor. El trobador era qui feia la lletra i la música; el joglar la interpretava públicament. Característiques: el poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama i manifesta el seu amor més profund; tot seguit li prega que l'accepti com a vassall. Com que la dama era casada, el trobador s'hi referia amb una senyal (un nom que el trobador s'inventava per no dir el nom real de la dama). Guillem de Cabestany és un dels millors trobadors en expressar l'amor cortès. Aquesta poesia d'amor cortès era una nova forma de tractar la relació amorosa, amb tendresa.

Poesia com a arma política

La poesia trobadoresca estava al servei de les lluites polítiques i socials. Quan un noble volia difamar un enemic, li feia un sirventès. Guillem de Berguedà va destacar per el seu comportament agressiu contra el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tractava.

Poesia trobadoresca en territoris de parla catalana

La lírica trobadoresca va tenir tant prestigi que poetes catalans componien les seves poesies com els trobadors occitans (la llengua de poesia culta a partir del s. XII). No ho feien només per prestigi, sinó per:

• Proximitat geogràfica
• Afinitat lingüística
• Forts lligams econòmics i polítics (s. IX-XIII)

Poesia culta catalana gràcies als trobadors que componien en occità. Això es mantingué fins al s. XV quan el poeta Ausiàs March començà a escriure la seva obra en llengua catalana, abandonant el provençal.

Ramon Llull: jove trobador; doctor Il·luminat

Ramon Llull (1232?–1315) era un noble que vivia a la cort de l'infant Jaume de Mallorca, el segon fill del rei Jaume I, i es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Als 30 anys (casat i amb dos fills), va viure una experiència que li va canviar radicalment la vida. Es va separar de la muller i dels fills, va vendre les possessions que tenia i es va lliurar en cos i ànima a les activitats religioses. Els seus nou anys posteriors van ser d'estudi i de pregària.

Va comprar un esclau sarraí perquè li ensenyés àrab (volia anar a predicar als musulmans). Gràcies a això, Ramon es va familiaritzar amb la llengua, la filosofia i la ciència àrabs; però la seva relació amb l'esclau va acabar dramàticament: quan ja era a la presó aquest es va suïcidar. Va pujar al puig de Randa, on diu que Déu el va il·luminar i li va inspirar la seva Art, un mètode que li permetia convertir tots els infidels amb raons necessàries. Per això se l'anomenà "Doctor Il·luminat".

Tenia tres objectius

• Convertir infidels en cristians.
• Escriure llibres amb les seves creences.
• Crear escoles d'idiomes per a la formació de predicadors.

Innovador pel tractament dels infidels i per la seva convicció que calia usar la llengua dels qui es volien convertir (volia que els missioners estudiessin àrab). Un altre objectiu era conduir els cristians pel camí de la perfecció (conèixer, estimar i lloar Déu), perquè considerava que les jerarquies de l'església i els governants s'havien apartat molt: estimaven més els béns materials que els espirituals.

Més de 40 anys dedicat a escriure

És considerat el primer gran escriptor en llengua catalana i una de les figures de la literatura universal. Fou el primer en utilitzar la llengua romànica per tractar temes que fins llavors només eren reservats al llatí.

Els seus llibres adopten formes imaginables: sermons, crítica social i política, poemes... en llatí, català i àrab. Tot això dins d'una vida missionera, viatgera i política. Dels seus nombrosos llibres (més de 250) destaquen dues novel·les llargues (aprox. 350 pàgines): Llibre d'Evast e Blanquerna (inclou Libre d'Amic e Amat) i Llibre de meravelles (Llibre de bèsties).

Mestre de l'exemple

Vol donar lliçons de bon comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia). Exemple: la narració breu (faula) que l'autor utilitza per tal de transmetre al lector un ensinistrament o ensenyament. Llull és capaç de trobar l'exemple més colpidor per retenir l'atenció del seu deixeble; quan li desperta l'interès, Llull alliçonarà.

Llull, defensor de l'ordre establert

Llibre de les bèsties fou el més popular. És un apòleg, fet amb animals, que parla de política: qui ha de governar, etc. Aquest llibre narra les intrigues a la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart per aconseguir el poder reial. En aquesta mena de faula els animals representen els humans i hi ha una correspondència entre les virtuts i els vicis de les bèsties i els de la societat. S'utilitza l'exemple.

Llull, poeta religiós

Tot i que va renunciar a la poesia trobadoresca per dedicar-se a la vida religiosa, va deixar uns quants poemes religiosos i biogràfics on posa en evidència els seus dots polítics.

Missioner i màrtir

Del 1280 al 1315, Llull no deixà de viatjar: fou a Roma i a Nàpols per parlar amb el Papa; a Montpeller i a París; a Tunis, Xipre, Jerusalem... La seva activitat misionera va estar plena de dificultats. A Tunis (1293) el van acusar d'anar en contra de la llei de Mahoma, fou empresonat, torturat i condemnat a mort; gràcies a la intervenció d'una persona influent li van commutar la pena de mort per desterrament.