La Societat Feudal i la Poesia Trobadoresca: Amor Cortès i Vassallatge

La Societat Feudal (Segles XI-XIII)

Durant aquest període, la societat es dividia en dues classes principals:

• Els qui manaven i no treballaven: Nobles, senyors i dames. Vivien en palaus o castells i es dedicaven a l’administració de les seves extenses propietats.
• Els qui treballaven i obeïen: Serfs i serves. Vivien en cabanes fetes de fang i canyes i es dedicaven al conreu de les terres, a la cria d’animals i als serveis als quals els obligaven els seus senyors.

Els senyors feudals formaven un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El Jurament de Fidelitat i l'Homenatge

Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven la celebració d’uns rituals d’homenatge i jurament de fidelitat. El vassall es presentava davant el senyor i feia públic el seu jurament.

La Cultura Cortesana i els Valors Cavallerescos

A partir del segle XI, les corts feudals de l’Europa occidental van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques.

El Cavaller Cortesà

El cavaller cortesà havia de ser:

• Valent
• Generós
• Gentil
• Lleial
• Elegant
• Estar enamorat d’una dama

La Poesia Trobadoresca i la Dama

La poesia trobadoresca és una poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l’ambient social i els valors de la noblesa que feia vida en una cort feudal. La dama en constituïa el centre: tots els cavallers havien de retre homenatge a aquesta dama noble que, molt sovint, era culta, rica i poderosa.

La Cançó d’Amor Cortès (Segles XII-XIII)

A les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda era compondre i cantar cançons d’amor.

• El trobador era l’encarregat d’escriure’n la lletra i la música.
• El joglar era l’encarregat d’interpretar-les públicament.

Característiques de l’Amor Cortès

L’amor cortès es basava en la relació de vassallatge aplicada a l’amor:

1. El poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor més profund.
2. Li prega que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li amb un simple gest complaent; només amb això ja se sentirà recompensat.
3. La dama era una senyora casada, i el trobador s’hi referia sempre amb una senyal, és a dir, un nom o una expressió que el trobador utilitzava per tal de no revelar el nom veritable de la dama.

Guillem de Cabestany és un dels trobadors que millor van saber expressar els sentiments de l’amor cortès.

La Nova Relació Amorosa

La poesia d’amor cortès va iniciar una manera nova de tractar la relació amorosa entre un home i una dona, contrastant amb la literatura anterior:

• Literatura Antiga: Sovint l’home, que sent la força de l’amor, rapta la dona i se l’enduu violentament com si fos un objecte de la seva propietat.
• Literatura Trobadoresca: L’home manifesta amb tendresa el seu enamorament i suplica a la dona que li correspongui amb un simple gest agradable.

La Llegenda del Cor Trencat

Tot i que la poesia d’amor cortès era una mena de joc galant, no era del tot estrany que algun senyor se sentís gelós del trobador i decidís actuar de manera cruel i sanguinària (Autor: Guillem de Cabestany).

La Poesia com a Arma Política: El Sirventès

La poesia trobadoresca estava també al servei de les lluites polítiques i socials. Quan un noble volia difamar un enemic, redactava un poema i el feia cantar per castells i places (els sirventesos).

Guillem de Berguedà: El Trobador Agressiu

Guillem de Berguedà, un dels millors trobadors del segle XII, va destacar pel seu temperament agressiu: va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. Va dedicar poemes a molts dels seus enemics, acusant-los d’haver comès crims, violacions, traïdories, etc.

No obstant això, quan Ponç de Mataplana morí en lluita contra els sarraïns, Guillem de Berguedà no dubtà a dedicar-li un dels planys més bonics de la literatura trobadoresca.

La Poesia Trobadoresca als Territoris Catalans

El prestigi de la lírica trobadoresca va ser tan gran que els poetes catalans no solament componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans, sinó que fins i tot van adoptar la seva llengua. L’occità va ser la llengua de la poesia culta catalana a partir del segle XII.

Motius de l'Adopció de l'Occità

Aquest fet no s’explica tan sols per raons de prestigi. També hi havia altres motius:

1. Proximitat geogràfica: Occitània i Catalunya són dos països veïns.
2. Afinitat lingüística: L’occità i el català són dues llengües romàniques molt semblants. Les diferències entre totes dues llengües encara eren menors que avui, de manera que el públic català podia entendre aquella poesia sense gaires dificultats.
3. Forts lligams econòmics i polítics: Entre Catalunya i les terres occitanes des del segle IX fins al segle XIII.

La poesia culta catalana es va iniciar amb els trobadors, que componien els seus poemes en occità. Aquesta situació es va mantenir fins al segle XV, quan el poeta Ausiàs March va començar a escriure la seva obra en llengua catalana, abandonant definitivament el provençal i l’estil dels trobadors.

Punts Clau a Recordar

1. La poesia trobadoresca va sorgir a les corts feudals d’Occitània i es va estendre principalment cap a Catalunya i cap al nord d’Itàlia.
2. La llengua poètica dels trobadors era l’occità o provençal.
3. Els gèneres més conreats eren la cançó (de tema amorós), el sirventès (de tema polític o ètic) i el plany (de tema fúnebre).
4. L’amor cortès reprodueix en el camp literari l’estructura feudal: el poeta, que és el vassall, suplica a la dama, que és la senyora, que correspongui al seu amor amb un gest amable.