La Societat Feudal: Estructura, Església i Relacions de Poder

La Societat Feudal: Estructura, Església i Relacions Socials

Un banquet del rei amb els seus nobles, pintura del segle XV.

La Funció de l'Església a l'Edat Mitjana

L'Església va tenir un paper central a l'Edat Mitjana, no només en l'àmbit espiritual sinó també en la regulació de la vida quotidiana i social.

• Les festivitats del calendari, com Nadal, Setmana Santa i Pasqua, eren regulades per l'Església.
• Altres obligacions dels cristians incloïen el pelegrinatge a llocs sants com Roma, Santiago de Compostel·la i Jerusalem, a més de la pràctica de la caritat.

Què Caracteritzava l'Església Feudal?

A més de la seva funció espiritual, l'Església exercia un paper fonamental en l'assistència social i l'economia feudal.

• L'Església duia a terme funcions d'assistència als pobres, la cura dels malalts als hospitals i l'ensenyament a les escoles dels monestirs i bisbats.
• Obtenia les seves rendes com a senyora feudal, cobrant drets senyorials als seus feus i delmes als pagesos.
• També obtenia beneficis de la venda de productes de les seves terres i dels lloguers de cases i edificis de la seva propietat.
• Finalment, incrementava el seu patrimoni a partir de les donacions dels fidels, ja fossin en terres o en diners.

L'Organització Jeràrquica de l'Església

L'Església catòlica es basava en una estructura jeràrquica ben definida.

• El Papa de Roma era al capdavant de l'Església catòlica, sent-ne la màxima autoritat.
• El clergat es dividia en alt clergat i baix clergat. L'alt clergat (bisbes, abats) gaudia de privilegis similars als nobles, mentre que el baix clergat (capellans, monjos) tenia una vida més humil, semblant a la dels pagesos.

Relacions de Vassallatge i Servitud en la Societat Feudal

La societat feudal es fonamentava en complexes relacions de dependència.

• La cerimònia d'homenatge: el noble prometia fidelitat, consell en el govern i ajuda militar al rei.
• La cerimònia d'investidura: el rei entregava les terres (el feu) al vassall perquè les governés i les explotés.

Vassallatge, Feu i Servitud: Conceptes Clau del Feudalisme

Aquests tres conceptes són fonamentals per entendre la societat feudal, ja que defineixen les relacions socials i econòmiques de l'època.

• El vassallatge i la servitud són les relacions que s'establien entre els diferents grups socials, marcant la dependència i la jerarquia.
• El feu és la unitat econòmica de producció que caracteritza la societat feudal. El domini sobre la terra (el feu) determinava la posició econòmica i social de cada individu. La possessió de terra implicava el privilegi d'explotar-les i governar-les, mentre que la no possessió implicava la necessitat d'acollir-se a la protecció d'un noble i, per tant, de sotmetre's a servitud.

Aquest conjunt de relacions econòmiques i socials, conegudes com a relacions feudovassallàtiques, és el que defineix i caracteritza la societat feudal.

(Nota: L'elaboració d'un mapa mental és una instrucció per a l'usuari, no part del contingut a corregir.)

Compara Conceptes Clau del Feudalisme

Serf

Un pagès sotmès a un noble, que cultiva les terres d'aquest a canvi de protecció i subsistència. A diferència dels pagesos lliures, el serf estava lligat a la terra.

Mas

Una parcel·la de terra que el senyor feudal entregava als serfs o pagesos lliures perquè la cultivessin i hi construïssin casa seva, a canvi del pagament d'unes rendes (en espècie o diners).

Clergat Regular

Integrat per monjos i monges dedicats a l'oració que vivien aïllats en un monestir sota l'autoritat d'un abat o abadessa, sotmesos a una vida estricta de treball i oració (seguint una regla).

Rotació Triennal

Sistema de cultiu agrícola en què la terra es dividia en tres parts: una es sembrava amb cereals d'hivern, una altra amb cereals de primavera o llegums, i la tercera es deixava en guaret (sense cultivar) per recuperar la fertilitat. Això permetia aprofitar millor la terra que la rotació biennal.