Societat Estamental i Transformacions de l'Antic Règim

Societat estamental: Nom que rep l’organització social de l’Antic Règim, dividida en tres estaments o ordres tancats: d’una banda, la noblesa i el clergat, els grups privilegiats que gaudien de drets especials, estaven exempts d'impostos i acumulaven alts càrrecs, treballs i dignitats; i, d’altra banda, els plebeus o tercer estat, el grup no privilegiat compost per un ampli ventall de perfils, des dels captaires i vagabunds fins a l’alta burgesia; estaven exclosos socialment i políticament del sistema de l’Antic Règim.

Il·lustració: Moviment intel·lectual, especialment localitzat a França, que entenia la raó com l’únic mitjà per comprendre el món, davant la concepció medieval fonamentada en la religió i la tradició. Defensaven la llibertat de consciència, culte i pensament. A nivell polític i social, van proposar un model basat en els principis de la llibertat i igualtat jurídica.

Economia senyorial: Model econòmic de l’Antic Règim basat en la concentració de terres en mans de la noblesa, l’Església, la Corona i els municipis. La terra estava gravada per drets senyorials que els pagesos havien de satisfer: prestacions (en productes o treball), rendes (cens) i el delme.

Parlamentarisme: Sistema polític segons el qual el Parlament limitava els poders del monarca, tot reservant-se el poder legislatiu i controlant l’acció de govern del rei, el qual havia de sotmetre algunes decisions a l’aprovació de l’Assemblea.

Despotisme il·lustrat: Forma de govern impulsat per alguns monarques absoluts en el s. XVIII, basada en la implantació de reformes inspirades en les idees de la Il·lustració, encara que limitades als àmbits econòmic i social.

Dret diví: Font d’autoritat del sistema polític basat en una monarquia absoluta.

Monarquia absoluta: Forma de govern predominant en els segles XVII i XVIII basada en la concentració de poders en la figura del rei. Exercia la seva autoritat per mandat diví i no estava sotmès al control de cap institució. Les úniques limitacions al seu poder procedien dels privilegis adquirits per la noblesa i el clergat, així com per les Corts i els Parlaments, escassament convocats per la Corona.

Manufactura: Establiment impulsat per les monarquies absolutes, encara que també es va permetre obrir-les a la iniciativa privada, amb la finalitat de produir objectes de luxe i frenar les importacions d’altres països. En aquest lloc es van concentrar un gran nombre de treballadors que cobraven un salari, tot constituint un clar precedent de les fàbriques modernes.

Crisi de subsistència: Període característic en les societats de l’Antic Règim basades en una economia agrària poc productiva. S’iniciava amb uns quants anys de collites dolentes, que es traduïen amb una alça sensible del preu del blat. Immediatament la fam feia acte de presència i les malalties i epidèmies provocaven un augment de la mortalitat entre una població ja de per si subalimentada, a més a més de violentes revoltes populars. L'aparició episòdica d’aquestes crisis expliquen l’estancament demogràfic de la societat de l’Antic Règim.

Diversió de poders: Principi del liberalisme polític, inspirat en l’ideari il·lustrat, segons el qual el poder es divideix entre l'executiu, reservat al govern, el legislatiu, pertanyent als parlaments, i el judicial, exclusiu dels tribunals.

Comerç colonial: Intercanvi comercial entre les primeres matèries colonials procedents d’Amèrica, l'Àsia i l'Àfrica i els productes manufacturats provinents d’Europa. Aquest tipus de comerç també incloïa l’anomenat triangular: primer Europa intercanviava manufactures per esclaus a l'Àfrica i després els portava a les plantacions americanes per canviar-los per primeres matèries. El comerç colonial va ser un factor d’estímul rellevant per a les economies de les potències europees.

Mercantilisme: Pràctica econòmica impulsada per les monarquies absolutes basada en afavorir les exportacions i frenar les importacions, amb la finalitat d’acumular la màxima quantitat de metalls preciosos.

Una economia agrària i senyorial: Agricultura com a principal font de riquesa, però poc productiva i endarrerida tècnicament = agricultura de subsistència (policonreu -cereals- i autoconsum). Terra vinculada i lligada a un títol nobiliari o a l’Església, concentrada en poques mans. Propietaris rendistes que cobraven drets senyorials (cens, delme, talla, gabella...). Comerç interior escàs (fires i mercats locals). Manufactures controlades pels gremis.

Poder polític i relacions internacionals a l’Europa del s. XVIII: L’absolutisme monàrquic: Monarquia absoluta de dret diví = poder absolut. Tots els poders concentrats en una sola persona (legislatiu, executiu i judicial). Monarca no sotmès a controls de cap mena: habitants tractats com a súbdits, dret d’origen diví del poder del rei. Monarca amb l’ajuda de Consells, ministres i secretaris (funcionaris). Respecte dels privilegis tradicionals de la noblesa i del clero.

La contestació a l’absolutisme: Revolucions a Anglaterra i Holanda amb la introducció de millores i idees il·lustrades.

El tractat d’Utrecht: Greu conflicte internacional = Guerra de Successió a la corona espanyola (1700-1713) i declivi del seu imperi = dinastia dels Borbons. Fi del conflicte amb el tractat d’Utrecht: 1. Beneficis territorials per a Rússia, Prússia, el Ducat de Savoia i Holanda. 2. Monopoli del tràfic d’esclaus per a Gran Bretanya, que juntament amb Holanda seran les grans potències marítimes i comercials. 3. França, Àustria i Rússia com a grans potències.

4. Transformacions econòmiques i socials al s. XVIII. El creixement de la població: Introducció de conreus nous (patata, blat de moro...) d’Amèrica i tècniques agrícoles noves. Creixement agrari i manca de grans epidèmies i conflictes bèl·lics greus = reducció de la mortalitat catastròfica.

El naixement d’una nació: els Estats Units d’Amèrica: Idees il·lustrades = canvis socials, econòmics i polítics al continent americà. Insurrecció de les tretze colònies angleses de la costa est d’Amèrica del Nord. Revolució americana i naixement dels Estats Units, nova nació regida pels principis del liberalisme.

Factors impulsors d’industrialització: La revolució agrícola: Increment notable de la producció d’aliments a la Gran Bretanya, per tres innovacions: 1. Sistema Norfolk: nova rotació de conreus, que combinava la sembra de cereals amb la de plantes farratgeres, que beneficiaven la ramaderia. S’eliminava el guaret. 2. Eines noves, nous conreus i fertilitzants, que van fer augmentar i diversificar els aliments. 3. Canvis en la propietat agrícola amb el tancament i privatització dels camps oberts i les terres comunals.

Les noves fonts d’energia: Transformació de la manufactura a la indústria = mecanització dels sistemes de producció. Tipus d’energia: Hidràulica: aprofitament de l’aigua dels rius com a força motriu. -- Vapor: màquina de vapor de James Watt, accionada amb la combustió del carbó.

La revolució dels transports: Millora de camins i construcció de canals per afavorir la navegació fluvial. Ferrocarril: mitjà de transport més ràpid i amb més capacitat de càrrega = invenció locomotora, màquina de vapor que es traslladava sobre rails = creació d’una densa xarxa ferroviària. Vaixells de vapor: màquina de vapor aplicada a la navegació, que reduïa la durada dels viatges transoceànics.

La Revolució Francesa. L’etapa liberal burgesa (1789-1792): Les causes de la Revolució: Descontentament per la situació econòmica i social: Tercer Estat o no privilegiats: Pagesia: no propietaris de terres i pagament de forts impostos. Burgesia: marginada socialment i políticament. Privilegiats: Nobles i Clero no volien pagar tributs.

Convocatòria d’Estats Generals (1789): Convocatòria de la noblesa (5/5/1789) per evitar una reforma fiscal del monarca, Lluís XVI. Majoria de representants del Tercer Estat, que van exigir el vot per cap i no per estament = negativa del rei i privilegiats = constitució de l’Assemblea Nacional (Jurament del Jeu de Paume) = Assemblea Nacional Constituent.

Assemblea Nacional Constituent (1789-1791): Revolta amb l’assalt a la Bastilla (14/7/1789). Revoltes antisenyorials de pagesos (assalt de castells, incendi d’arxius i camps) = Gran Por = mesures per eliminar l’Antic Règim: Abolició de tots els privilegis i drets feudals de la noblesa i el clero (4/8/1789) -- Aprovació de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (28/8/1789). Constitució de 1791 i sufragi censatari: Monarca (poder executiu), Assemblea (poder legislatiu), Jutges (poder judicial).

El Comitè de Salut Pública: el Terror: Govern revolucionari liderat per Robespierre, principal líder jacobí. Política del Terror: Concentració de poders. Llei de sospitosos: detenció de contrarevolucionaris, que sovint eren executats. Èxits militars que van allunyar el perill d’invasió i la situació econòmica, però els sectors radicals volien més mesures igualitàries = Robespierre va eliminar els adversaris fent una repressió sagnant. Posterior cop d’Estat en la Convenció i detenció de Robespierre, que fou guillotinat amb els seus seguidors (28/7/1794).