De la Societat Estamental a la Societat de Classes: Anàlisi i Transformació

T.8 - De la Societat Estamental a la Societat de Classes: La Dissolució dels Estaments Privilegiats.

A Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat Liberal quan les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans, una mesura que posava fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos i eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals. D’aquesta manera, el conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans. Les diferències socials es van establir segons la riquesa i no pas segons la situació legal, i els ciutadans van quedar definits per la seva pertinença a una classe social (forma d’estratificació o organització social en què els individus s’agrupen segons característiques econòmiques) determinada. La supressió de les lleis especials que beneficiaven la noblesa va comportar la pèrdua dels seus privilegis. Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos. Malgrat això, la noblesa va mantenir la seva importància social, econòmica i política. Pel que fa al clero, el procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l’Església, ja que la va privar de moltes de les seves propietats. A més, les lleis d’exclaustració decretades pel poder polític van fer que molts convents quedessin buits i que alguns dels seus tresors artístics, com les biblioteques, acabessin dispersos. Malgrat això, l’Església Catòlica va mantenir a Espanya gran part del seu poder i la seva influència social. La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i el seu estil de vida es podia assimilar al de les classes altes. Durant l’època de la Restauració, l’augment del nombre de clergues i de membres d’ordres religiosos va ser molt considerable. A més, es va mantenir un fur eclesiàstic que els conferia alguns privilegis, com ara la impossibilitat de ser tancats a les presons comunes.

UNA NOVA ORGANITZACIÓ DELS GRUPS SOCIALS. Les classes socials són grups oberts, als quals s’hi pertany en funció de les diferències que el mateix sistema capitalista estableix en el treball i en l’apropiació de la riquesa. A l’Espanya liberal del S.XIX s’hi van constituir dos grups socials: d’una banda, la burgesia de riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats, rendes o capitals o del treball. D’altra banda, el proletariat, integrat pels qui només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual. Dintre de la classe burgesa hi havia grups diferents. A dalt de tot hi havia una elit dels diners constituïda per l’alta noblesa i persones no nobles que s’havien enriquit. A sota hi havia una mitjana i petita burgesia urbana, que comprenia càrrecs de l’administració. Aquest grup presentava una gran diversitat de situacions. La classe treballadora estava formada pels petits artesans i sobretot el nou proletariat sorgit del procés d’industrialització i de la introducció de les noves formes laborals de tipus capitalista. La conflictivitat social de la nova societat industrial va diferir de les formes de rebel·lia característiques de l’Antic Règim. Les desigualtats de riquesa i les dures condicions de vida i de treball de la classe obrera i dels pagesos pobres van donar lloc a nous moviments socials i a ideologies polítiques, que reclamaven millores salarials i laborals per als més desfavorits i denunciaven el capitalisme com un sistema social injust.