Societat Estamental i Revolució Industrial: Anàlisi de l'Antic Règim i el Liberalisme

Societat Estamental i Economia de l'Antic Règim

Societat Estamental

Dividida en tres estaments: el clero, la noblesa i els plebeus. Els estaments privilegiats (clero i noblesa) no pagaven impostos i obtenien poder per l'acumulació de terres, títols o càrrecs durant segles. El tercer estament, sense cap privilegi, pagava impostos. Els estaments eren grups tancats als quals es pertanyia per naixença o per formar part de l'Església. L'ascens era possible dins del propi estament, però molt difícil entre plebeu i noble, només accessible a alguns membres de la burgesia rica.

Economia Agrària i Senyorial

L'agricultura era la font de riquesa més important, tot i ser poc productiva i endarrerida. La major part de la terra estava vinculada (lligada a un títol nobiliari, Església, municipi o Corona). Els propietaris eren rendistes que cobraven drets senyorials (conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors segons el domini de la terra).

A més, els pagesos estaven obligats a lliurar a l'Església la desena part de les seves collites (delme) i a pagar a l'Estat altres tributs. Els escassos excedents permetien una agricultura de subsistència: un sistema en el qual la producció obtinguda d'una superfície només serveix per alimentar els agricultors, dedicada al policonreu (cereals) i a l'autoconsum.

Comerç i Indústria

El comerç interior era escàs; es comprava allò indispensable en fires i mercats locals. La producció d'objectes manufacturats era escassa i estava controlada pels gremi (organització d'artesans que exerceix control sobre matèries primeres, elaboració i venda de productes).

Població Estancada

Al segle XVIII, la subalimentació, la falta d'higiene i la migradesa de recursos mèdics provocaven una mortalitat molt alta, amb una esperança de vida baixa i una natalitat molt alta. Com l'economia agrària i de subsistència no podia augmentar la producció d'aliments al ritme de la població, els períodes d'escassetat i malalties castigaven la població subalimentada (crisi de subsistència), provocant morts catastròfiques.

Absolutisme i Parlamentarisme

Absolutisme Monàrquic

La monarquia absoluta concentrava tots els poders en la persona del monarca: governava el regne, dirigia la política exterior, dictava lleis i administrava justícia. No se sotmetia a cap mena de control i no compartia poder. L'Estat i els habitants eren súbdits. El monarca tenia autoritat de Déu i l'exercia en el seu nom. Comptaven amb Consells (ministres, secretaris) i funcionaris per administrar el regne, recaptar impostos i fer complir les ordres reials. No obstant això, el monarca havia de respectar els privilegis tradicionals de la noblesa i el clero, que cobraven impostos i administraven justícia, i estava limitat per les Corts i Parlaments.

Excepcions a l'Absolutisme

A Anglaterra i Holanda, les revolucions, l'escàs creixement demogràfic i econòmic, i les revoltes van conduir a introduir millores seguint les novetats d'idees il·lustrades.

Parlamentarisme Anglès

Anglaterra va viure dues revolucions al segle XVII que van posar fi a la monarquia de la dinastia Stuart. El monarca Carles I va intentar governar sense respectar els drets tradicionals ni acceptar el control parlamentari. La primera revolució, liderada per Oliver Cromwell, va derrocar Carles I i el va executar. Carles II va acceptar l'habeas corpus (garantia als detinguts de presentar-se al jutge i possibilitat de defensa).

La segona revolució va destronar els Stuart. El nou monarca, Guillem d'Orange, va acceptar i jurar la Declaració de Drets, que limitava els poders del monarca.

El Parlament Anglès

Format per la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns. Els monarques necessitaven l'autorització de les dues cambres per aprovar impostos i havien de respectar els drets i llibertats tradicionals.

Oliver Cromwell

Propietari agrícola de la petita noblesa rural, es va convertir al puritanisme el 1630. Elegit membre de la Cambra dels Comuns, es va oposar al monarca. Després de l'execució de Carles I, va ser nomenat Lord Protector de la nova república, exercint el poder de manera autoritària.

Monarquia Parlamentària Anglesa

Els poders del monarca estaven limitats: controlava el poder executiu, mentre que el legislatiu corresponia al Parlament (que votava lleis i controlava el govern). El poder judicial era independent del poder executiu. Els ciutadans gaudien de drets determinats que el rei no podia vulnerar.

Canvis Econòmics i Socials del Segle XVIII

Creixement de la Població

Nous conreus procedents d'Amèrica, com la patata i el blat de moro, juntament amb noves tècniques agrícoles, van augmentar la producció agrària. Es va reduir la mortalitat per epidèmies i fams, provocant un augment de la població.

Augment de Producció: Manufactures

El creixement de la demanda a les colònies europees a Amèrica va provocar la necessitat de productes manufacturats. Es va iniciar el treball domèstic: la família pagesa rebia matèria primera i instruments d'un artesà per elaborar productes al seu domicili, i un comerciant comercialitzava el producte al mercat. Al segle XVIII es van difondre les manufactures (establiments subvencionats que produïen articles de luxe per frenar importacions).

Comerç Colonial

Es van intensificar els productes obtinguts d'ultramar (cacau, tabac, cafè, sucre, cotó...). Al segle XVIII es van obrir noves rutes marítimes.

L'Ascens de la Burgesia

Els burgesos, amb negocis, manufactures i companyies comercials, controlaven els grans capitals i les institucions financeres, actuant com a prestamistes de la noblesa i la monarquia. Estaven privats, a la majoria de països, de poder polític per canviar les lleis. Les seves demandes incloïen la fi dels privilegis estamentals de la noblesa, la igualtat de drets, la possibilitat de participar en política, i més poder econòmic i influència.

Paper del Comerç Colonial en els Canvis Econòmics

A Espanya i Portugal es van sumar França, Holanda i Anglaterra (la primera potència marítima). Van crear les Companyies de les Índies Orientals i Occidentals, amb grans flotes i monopolis d'explotació d'un producte o territori. El comerç triangular va ser una ruta principal entre Europa, Àfrica i Amèrica: Europa canviava productes manufacturats per esclaus a Àfrica, que eren venuts a Amèrica. Això va generar el capitalisme comercial, caracteritzat per la gran acumulació de capitals al voltant del comerç colonial.

Bases del Pensament Il·lustrat

Bases del Pensament Il·lustrat

Defensaven que la raó era l'únic mitjà per entendre el món. Defensaven la llibertat de consciència i de pensament, rebutjaven la superioritat d'altres religions i creien que els homes neixen per ser feliços.

Crítica de l'Antic Règim

Van criticar l'absolutisme i van configurar el liberalisme:

• Montesquieu: propugnava la divisió de poders.
• Rousseau: defensava la necessitat d'un contracte social entre governats i governants i el lliure consentiment expressat per vots.
• Voltaire: es proclamava defensor de la llibertat de consciència.

Liberalisme Econòmic

S'oposa al mercantilisme i posa fonaments del liberalisme econòmic. Defensaven que la font de riquesa era l'agricultura.

El Despotisme Il·lustrat

Monarques absoluts que van dur a terme experiències reformistes. Monarques il·lustrats incloïen Frederic II a Prússia, Maria Teresa a Àustria, la tsarina Caterina a Rússia, Gustau a Suècia i Carles III a Espanya. Els seus trets comuns eren la racionalització de l'administració, el foment de l'educació i la cerca de la modernització econòmica.

La Guerra d'Independència dels EUA

Es van produir els primers enfrontaments entre colons i tropes angleses. Es va declarar la independència dels EUA. Els colons van comptar amb el suport d'Espanya, França i Holanda. Els colons van guanyar i Gran Bretanya va reconèixer la independència dels EUA el 1783. El 1789, Washington va ser anomenat president dels EUA.

La Primera Revolució Industrial

Revolució Agrícola

Va fer possible un increment molt notable de la producció d'aliments. Innovacions agràries incloïen el sistema Norfolk (basat en la rotació regular de cultius per no esgotar els nutrients i sals de la terra), la introducció d'eines noves, nous conreus i fertilitzants (guano). També hi va haver canvis en l'estructura de la propietat agrícola mitjançant el tancament i la privatització dels camps oberts.

Revolució Demogràfica

L'augment de l'oferta d'aliments va provocar un creixement de la població. Gran Bretanya va viure una gran explosió demogràfica. La reducció de la taxa de mortalitat va millorar amb la millor alimentació, la vacuna contra la verola i el sabó, fet que va augmentar l'esperança de vida. La natalitat va augmentar per la disminució de l'edat del matrimoni.

Noves Fonts d'Energia

Van afavorir la manufactura i la mecanització. Les màquines van començar a funcionar gràcies a una roda. James Watt va crear la màquina de vapor amb combustió i vapor.

Revolució dels Transports

Es van millorar els camins i es van construir canals per a la navegació. El ferrocarril va aportar més rapidesa, capacitat de càrrega i cost menor, gràcies a la locomotora. Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor a la navegació, i els vaixells de vapor van reduir la durada dels viatges.

Impuls del Mercat

Les millores en infraestructures i transport van fer possible l'economia de mercat, basada en la venda. L'impuls inicial va provenir del mercat exterior: industrials i comerciants van orientar la seva producció cap al mercat ultramarí. El mercat interior va permetre la generalització dels intercanvis.

La Mecanització i el Sistema Fabril

Van aparèixer noves màquines que podien treballar nit i dia, aplicades a l'agricultura, la indústria i els transports, comportant un augment de producció i millora de la qualitat.

Sistema Fabril

Nova manera d'organitzar la producció i el treball. L'element central era la fàbrica, que agrupava el capital (màquines i matèries primeres) i el treball (mà d'obra). Això va comportar la ruïna d'altres sistemes.

Indústria Cotonera

Els anglesos van difondre el cotó per Europa mitjançant els teixits de l'Índia (indianes), un teixit més higiènic i còmode. La mecanització del teixit va començar amb la llençadora de volant. La filadora i la *mule-jenny* van augmentar la productivitat de la filada. Cartwright va inventar el teler mecànic.

Indústria Siderometal·lúrgica

La necessitat de ferro per fabricar maquinària i construir ponts va estimular la indústria siderúrgica. Abraham Darby va idear un mètode que utilitzava carbó de coc. El convertidor de Bessemer transforma el ferro fos en acer. La siderúrgia va fer possible el desenvolupament de la metal·lúrgia.

Mineria del Carbó i del Ferro

La mineria va ser possible gràcies a les bigues de ferro, una major seguretat als pous miners i la introducció de rails i vagonetes.

Expansió de la Industrialització

Les transformacions econòmiques van començar a França i Bèlgica. A partir del 1850, Alemanya va destacar pel seu desenvolupament, gràcies a l'abundància de carbó i ferro.