La societat estamental i l'absolutisme monàrquic

Societat estamental

Dividida en 3 estaments (clero, noblesa i plebeus). Els estaments privilegiats no pagaven impostos i obtenien poder per l'acumulació de terres o títols i càrrecs durant segles. El tercer estament cap privilegi pagaven impostos. Estaments eren grups tancats que pertanyien per naixença o formar part de l'Església. L'ascens era possible dins del seu estament però difícil entre plebeu i noble. Sol alguns membres de la burgesia rica.

Economia agrària i senyorial

Agricultura font de riquesa més important, poc productiva i endarrerida. Major part de la terra vinculada (lligada a un títol nobiliari, església, municipi o corona). Els propietaris eren rendistes que cobraven drets senyorials (conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors segons el domini de la terra). Ademes els pagesos estaven obligats a lliurar a l'Església desena part de les seves collites (delme) i a pagar a l'Estat altres tributs. Escassos excedents permetien agricultura de subsistència: sistema en el qual la producció q s'obté d'una superfície q serveix només per alimentar agricultors dedicada al policonreu (cereals) i a l'autoconsum. Comerç interior escàs, comprava allò indispensable, en fires, mercats locals i producció objectes manufacturats escassa. Manufactures controlades pels gremis.

Població estancada

S.XVIII subalimentació, falta d'higiene i migradesa recursos mèdics provoquen mortalitat molt alta. Esperança de vida baixa i natalitat molt alta. Economia agrària i de subsistència seva producció aliments no creixia al ritme de la població. Períodes d'escassetat, malalties castigaven a població subalimetada (crisis de subsistència) provoca morts catastròfiques.

Absolutisme monàrquic

Monarquia absoluta, monarca té poder absolut, tots els poders es concentraven en ell. Governava regne, dirigia política exterior, dicta lleis i administra justícia. No se someteia a cap mena de control, no comparteix poder. Estat i habitants súbdits. Té autoritat de Déu i l'exercia en el seu nom. Monarques comptaven amb Consells (ministres, secretaris). Funcionaris s'encarregaven administrar regne, recaptar impostos i fer complir ordres reials. Monarca ha de respectar privilegis tradicionals de noblesa i clero, cobren impostos i administren justícia i limitat per corts i parlaments.

Parlamentarisme anglès

Anglaterra 2 revolucions s.XVII, fi monarquia dinastia Stuart. Monarca Carles I vol governar sense respectar drets tradicionals i cap control parlament. Primera revolució per Oliver Cromwell derroca a Carles I i l'executa. Carles II accepta habeas corpus (garantia als detinguts presentar-se al jutge i possibilitat de defnsa. 2na revolució destrona Stuart. Nou monarca Guillem d'Orange el fa acceptar i jurar la declaració de drets q limita poders del monarca. Parlament anglès: format per cambres dels Lords i Comuns. Mnarques necessitaven autorització de les 2 cambres per la aprovació de impostos i havien de respectar drets i llibertats tradicionals. Oliver Cromwell propietari agrícola de la petita noblesa rural. 1630 es va convertir a puritanisme. Elegit membre de la Cambra dels Comuns es situa davant del monarca. Després de execució Carles I es nomenat lordnprotector de nova república i exerceix poder de manera autoritària.

Revolució agrícola

Va fer possible un increment molt notable de la producció d'aliments. Innovacions agràries: sistema norfolk: es basa en la rotació regular de cultius, de manera que els nutrients i les sals de la terra no s'esgotessin. Introducció d'eines noves i de nous conreus i fertilitzants (guano). Canvis en l'estructura de la propietat agrícola per mitjà del tancament i privatització dels camps oberts.

Industrialització

Transformacions econòmiques començen a frança i bélgica. 1850 Alemanya el seu desenvolupament en l'abundànica de carbó i ferro.