La Societat Espartana: Classes Socials i Estructura

Els Espartans (Espartiates): Ciutadans de Ple Dret

La població espartana es dividia en tres grups principals: els espartans (o espartiates), els periecs i els ilotes. Els dos primers eren lacedemonis; els tercers, messènics.

Els espartans eren ciutadans de ple dret i constituïen la classe dirigent, imposada sobre els altres grups socials. Cada espartà rebia un lot de terres conegut com a kleros, juntament amb un grup d'ilotes assignats.

La vida dels espartans estava dedicada principalment a activitats militars. En néixer, s'examinava el nadó per decidir si seria criat o llançat per la muntanya del Taíget en cas de qualsevol defecte físic. L'Estat controlava la seva educació a partir dels set anys. Per a tot espartà era obligatòria la syssitia (àpats comunitaris), des dels 20 fins als 30 anys.

La seva economia es basava en l'agricultura. La terra que no pertanyia als periecs estava dividida en lots que es distribuïen entre els compatriotes. L'Estat assignava lots de terres a cada espartà, cobrint les vacants segons la necessitat. Cada ciutadà administrava les seves terres, cobrava les seves rendes i part d'aquestes les invertia per pagar les syssitia.

Els Periecs: Homes Lliures sense Drets Polítics

Els periecs eren homes lliures que no tenien drets polítics. Vivien als pobles de Lacònia i es dedicaven a l'artesania, l'agricultura i el comerç. Eren poblacions dòries que havien estat conquerides pels espartans i estaven situades en llocs estratègics per assegurar la seva lleialtat envers Esparta. S'assentaven a la zona nord de Lacònia, fronterera amb altres polis, o controlant la sortida dels ilotes de Lacònia.

Les comunitats perieques gaudien d'autonomia administrativa; Esparta no intervenia ni en l'àmbit jurídic ni en el social de la seva organització interna. Gràcies a l'artesania i el comerç, els periecs s'enriquien molt, prou per pagar-se una quadriga i participar en els Jocs Olímpics. També podien tenir terres. La seva situació era bona i el fet de no tenir drets polítics a Esparta no els afectava negativament, ja que s'alliberaven d'una educació militar dura.

Els Ilotes: Servitud Comunitària i Lluita per la Llibertat

La comunitat ilota es diferenciava no només econòmicament, políticament i jurídicament, sinó també ètnicament. Els ilotes van ser conquerits i sotmesos en guerra a un sistema de servitud comunitària, treballant per a l'Estat espartà.

Quan un espartà moria, la seva propietat (terres i ilotes) no l'heretaven els seus fills, sinó que passava a un altre espartà. Els ilotes vivien en pobles i podien tenir famílies, ja que no eren venuts. Eren superiors en nombre als espartans. Posseïen ramaderia pròpia i cada ilota estava assignat a un lot de terres determinat que treballava, de la qual la meitat de la producció anava a l'espartiata que fos el seu amo. Es deia que la quantitat de productes a lliurar era fixa o depenia de la collita.

La situació dels ilotes era molt desfavorable, per la qual cosa sempre intentaven rebel·lar-se contra els espartans per aconseguir la llibertat.