La societat espanyola i catalana al segle XX

La condició femenina a Espanya a principis del segle XX

4. Comenta de manera breu quina era la situació de la dona en els diferents àmbits que explica l’apartat de “La condició femenina a Espanya”.

La dona havia d'estar en exclusivitat per a la maternitat i la família, és a dir, en l'àmbit privat, a diferència de l'home, el qual estava destinat a un món laboral i polític, és a dir, a un àmbit públic. Aquesta desigualtat la podem veure també a l'àmbit estudiantil, on les nenes dedicaven més temps a la religió i les tasques domèstiques que a les disciplines intel·lectuals bàsiques, com escriure, comptar o llegir. Ni amb Canalejas al govern i que la situació comencés a canviar, mai es va superar el 10% de dones universitàries entre 1910 i 1930.

A l'àmbit laboral, que la dona treballés estava mal vist, però si aquesta treballava per completar el sou del marit es podia tolerar. Tot i treballar per ajudar el marit, la dona patia una triple discriminació: era obligada a treballar com un treballador masculí i, a part, rebia un sou notablement inferior al d'ells per la mateixa feina; finalment, quan arribava a casa, s'havia de dedicar a la llar, als fills i al marit quan aquest arribava del seu torn de feina. D'aquest fet en neix la doble jornada laboral de la dona.

La dona, davant la llei del 1923, havia d'obeir el marit; l'home tenia tot el poder sobre ella. Fins i tot, si ell cometia adulteri era lliure, però si era la dona, podia arribar a matar-la. En arribar la República, la dona va poder tenir dret al vot; les primeres eleccions en què va poder votar van ser les del 1933. Durant les primeres dècades del segle XX, la situació per a la dona va començar a canviar: va començar a tenir un control de la natalitat i va començar a accedir als àmbits públics i a la política. A partir del 1922, es va aconseguir la dignificació del treball femení i l'accés total a la cultura i l'educació. Es va produir un canvi de qualitat literària gràcies a Caterina Albert (Víctor Català) i els nous models d'educació de Rosa Sensat.

L'augment de la població a Espanya i Catalunya

1. Explica les causes que van afavorir l’augment de la població a Espanya i a Catalunya durant el primer terç del segle XX.

L'augment de la població a Espanya va ser fonamentalment degut a la disminució de la taxa de mortalitat i el manteniment d'una taxa de natalitat alta. A Catalunya, en canvi, les taxes de natalitat i mortalitat disminuïen alhora. Durant el 1900, l'esperança de vida era de 34,80 anys i pel 1930 era de 50 anys. Això va ser possible gràcies a:

• La desaparició de les epidèmies.
• Els canvis econòmics.
• La millora de la infraestructura sanitària i la higiene pública.
• Una millor alimentació de la població.

L'emigració de la població del camp a la ciutat va ajudar molt a l'augment de la població urbana, sobretot a Madrid. A Catalunya, durant el 1900, les indústries se situaven a Barcelona i als eixos del Llobregat i el Ter; això va atreure la població del camp català, i poc després Catalunya va rebre els immigrants de la resta d'Espanya. Altres nuclis importants van ser Madrid, Bilbao, Sevilla, Huelva i Còrdova. Per aquest esdeveniment, la proporció de població que es dedicava a l'agricultura va baixar.