La Societat, l'Església i l'Art Romànic a l'Edat Mitjana

Societat Rural: Vida d'Autosubsistència

La societat rural es caracteritzava per una vida d'autosubsistència.

Grans Propietaris

• Aristocràcia rural amb grans patrimonis: terres i esclaus.
• Poder polític creixent per l'enfonsament de l'Imperi Carolingi (segles IX-X). Creaven nous nuclis urbans fortificats: els "burgs".

Pagesos Lliures

1. Aloers: petits propietaris, entre els quals hi havia els llauradors, que tenien animals de tir i arada, i els bracers, que tenien una aixada.
2. Colons: no tenien patrimoni i treballaven en les petites explotacions agrícoles que els grans propietaris els concedien.
3. Esclaus: l'esclavitud havia desaparegut de l'Europa occidental fins al segle XI.

Societat Urbana Medieval

La societat urbana va experimentar una pèrdua d'autonomia municipal i una tendència a fer fortificacions.

Decadència de les Ciutats

• Enfonsament de l'estat i les institucions.
• Col·lapse del comerç.
• Ruralització de la vida.

Funció Política i Econòmica

• Funció política de les ciutats: residències dels qui eren nobles i bisbes.
• Poca vida artesanal: bàsicament al servei dels poderosos.
• Comerç: comerç mínim, sovint sense moneda. Algunes ciutats es feien famoses pels mercats i fires.

L'Església Medieval: Organització i Influència

L'Església marcava el ritme cristià en tots els aspectes: resar, anar a missa, etc. Tothom pertanyia a l'Església i l'excomunicació (ser expulsat) era una amenaça real.

Organització Jerarquitzada

L'Església tenia una organització formalment jerarquitzada, amb una estructura piramidal. Els que manaven eren:

1. Papa (Bisbe de Roma)

• Arquebisbe (cap de tots els bisbes)
  • Bisbe (cap del bisbat)
    • Sacerdot (cap de la parròquia)
• Cardenals (Col·legi de Roma)
• Abats (caps dels monestirs)
  • Priors
    • Del camp: Frares i Monges
    • De la ciutat: Monjos i Monges

Els monjos no tenien obligacions d'estudis ni podien dir missa, però en canvi els sacerdots sí.

El Monaquisme Medieval: Ordres i Evolució

Els monjos portaven una vida individual.

Orígens i Regla

• Segle VI: apareix l'ordre de Sant Benet (els benedictins).
• Segueixen una regla molt estricta que es resumeix en la idea "Ora et Labora" (resa i treballa).

Moments Claus del Monaquisme

1. Segle X: es crea l'ordre de Cluny (França) i es forma una xarxa de 1.500 monestirs amb un poder molt centralitzat.
2. Segle XII: es crea l'ordre del Císter. Volen retornar a la pobresa, amb més treball manual i més autonomia dels monestirs.

La Vida Monàstica Quotidiana

La vida monàstica es basava en diverses activitats diàries:

1. Ofici Diví
2. Meditació: a la cel·la, al claustre i a l'església.
3. Lectura: a la cel·la, al claustre i a l'església.
4. Treball manual: al camp, a l'escriptori i als tallers.
5. Dormir: a la cel·la.
6. Menjar: al refectori (menjador col·lectiu).

El primer és l'Ofici Diví, el segon i tercer són l'Opus Divinum, i el quart és l'Opus Magnum.

Fases de la Vida d'un Monjo

1. Novici: fase de prova.
2. Professió de fe: vots de pobresa, castedat i obediència.
3. Aprovació del bisbe: esdevé monjo regular.

Trets distintius: tall de cabell (tonsura) i hàbit.

Parts Essencials d'un Monestir Medieval

1. Vida religiosa: església, claustre i habitacions/cel·les.
2. Vida cultural: escola (interns: monjos; externs: gent del poble) i biblioteca (200-500 llibres).
3. Vida econòmica: sitges, tallers i cellers.
4. Altres serveis: infermeria i albergs per a pelegrins.

Art Romànic: Arquitectura i Arts Decoratives (segles XI-XIII)

1. Arquitectura Romànica

Els edificis típics eren esglésies i monestirs.

• Planta: una nau central (basílica) a la qual s'afegeix una altra nau creuada (transsepte), formant una planta de creu llatina.
• Creuer: intersecció de les dues naus (basílica + transsepte). S'hi col·loca l'altar i té cobertura amb cúpula i cimbori.
• Absis: la capçalera de l'església, darrere de l'altar, amb forma semicircular ("absidiola").
• Detalls constructius:
  • L'arc de mig punt: fa molta pressió als brancals i necessita un contrafort exterior.
  • Volta de canó: sostre format per arcs de mig punt.
  • Finestres petites i allargades perquè no hi entrés ningú i els murs eren gruixuts, ja que la finestra era un punt feble.
  • Contrafort: pilars adossats als murs que serveixen per aguantar la pressió.

2. Arts Decoratives

2.1. Escultura Romànica

Les escultures representaven marededéus, crucifixions i davallaments. Tenien baixos relleus. Els dibuixos als capitells sovint representaven monstres, éssers fantàstics... que simbolitzaven el diable, l'infern, el mal, etc.

2.2. Pintura Romànica

• Característiques:
  • Influència del bizantí.
  • Complementa l'arquitectura per mitjà de la pintura mural.
  • L'absis incloïa el Pantocràtor.
  • Inexistència de perspectiva.
  • Imatges expressives, rígides, sovint exagerades (hieratisme).
• Funcions:
  • Narrativa: important perquè la major part de la població era analfabeta.
  • Simbòlica: Crist, salvador i Senyor de l'univers.

A la fi del segle XII hi ha la transformació al Gòtic (realisme + interès i innovacions formals). Els tapissos eren una forma de pintura treballada al teixit.