Societat, Economia i Política a l'Edat Moderna: Anàlisi Completa

La societat i l'economia de l'edat moderna

La societat europea patia un estancament demogràfic, degut a les malalties catastròfiques. La societat estava organitzada en estaments: la noblesa i el clergat. Dins del tercer estament hi havia els burgesos, que eren les classes populars urbanes i les camperoles. L'agricultura era el sector econòmic predominant de l'Antic Règim.

Tipus d'indústria:

• El taller gremial: Petit comerç artesanal en una mateixa casa amb molt pocs treballadors.
• La manufactura: Grans tallers, situats a les ciutats, on treballaven molts empleats sense l'ajut de màquines.
• El sistema domiciliari: Un comerciant facilitava eines i primeres matèries a algunes famílies per treballar un determinat producte a casa seva, que després el comerciant vendria.

Humanisme, Reforma i Contrareforma

L'humanisme és el vessant cultural i literari del Renaixement. Els humanistes volien recuperar el llegat de l'antiguitat clàssica grega i romana, i recollir-la amb la tradició cristiana. També defensaven una nova concepció del món en què l'ésser humà ocupava el lloc central. Proposaven una religiositat més personal i directa sense interferències del clergat. La Reforma religiosa va ser iniciada pel frare alemany Martí Luter, i la Contrareforma va ser el moviment de renovació de l'Església catòlica per frenar la Reforma. El Concili de Trento va reformar els dogmes del catolicisme.

L'evolució política dels segles XVI i XVII

Les guerres dels segles XVI i XVII van respondre a motivacions polítiques i religioses. El segle XVI a Europa es va caracteritzar per l'hegemonia de la monarquia hispànica, i a la primera meitat del segle XVII es va produir la progressiva decadència de l'hegemonia hispànica.

• La Guerra dels Trenta Anys es va iniciar a l'Imperi Germànic i es va expandir per tota Europa.
• La Guerra Francoespanyola (1635-1659) va propiciar que França assolís l'hegemonia europea.

Lluís XIV de França va personalitzar l'absolutisme, i les dues revolucions angleses del segle XVII van implantar el parlamentarisme.

L'Estat modern: absolutisme i parlamentarisme

L'Estat modern es caracteritzava pel sistema polític de la monarquia absoluta, el tret principal de la qual era l'acumulació de tots els poders en la figura del rei. El poder del rei tenia algunes limitacions respecte de les lleis tradicionals dels territoris, i en la majoria dels països hi havia institucions representatives (Corts, Estats Generals).

Aquestes institucions estaven formades pels estaments, que feien donacions econòmiques als reis i podien influir en la seva política.

A Anglaterra es va iniciar el sistema parlamentari, amb el parlament que limitava el poder del rei. Al parlament hi eren representants els grups socials més acomodats com la noblesa i la burgesia.