Societat, Economia i Política de l'Antic Règim

Escrito el 30 de Octubre de 2025 en catalán con un tamaño de 4,76 KB

Societat i Economia de l'Antic Règim

Societat dividida en estaments: privilegiats i no privilegiats.
- Noblesa: Aristocràcia amb monopoli de terres i riquesa, privilegis fiscals i càrrecs públics reservats. Es distingia entre la Gran noblesa i la petita noblesa (hidalgos).
- Clergat: Alt (famílies nobles amb riquesa, càrrecs importants) i baix clergat (parròquies, frares, monges).
- Tercer estat: Majoritari, sense privilegis. Sobretot pagesos, però també burgesia (comerciants/industrials). La burgesia volia més poder, però no en tenia. La pagesia pagava impostos i estava sotmesa a tributs i despeses senyorials. En algunes zones apareixia el proletariat urbà.
- Mobilitat social molt reduïda, tot i que alguns nobles es barrejaven amb la burgesia enriquida.

Agricultura i ramaderia: activitats econòmiques essencials.
Sistema de propietat feudal, amb grans propietaris (noblesa/clergat); la pagesia treballava la terra amb poca mecanització i molta dependència del clima.
Innovacions agrícoles escasses a Europa Occidental fins al segle XVIII.
Les terres comunals eren importants per a la supervivència dels més pobres; els grans propietaris les acaparaven gradualment.
Les males collites provocaven fam, caresties i mortalitat.

Manufactura controlada per gremis (regles, qualitat, producció, preus).
Sistema putting out system: treball a domicili (producció domèstica externalitzada).
Manufactures estatals o militars (tèxtil, armes).
Comerç internacional creixent (Amèrica, Àfrica, Àsia): Companyies privilegiades i el comerç triangular (Europa, Àfrica, Amèrica).
Productes comerciats: cotó, sucre, cafè, tabac, teixits, metalls, esclaus africans.
La monarquia fomentava les manufactures per obtenir riquesa i productes.

El rei concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial.
Justificació divina del poder (per dret diví).
Control de l'exèrcit, la hisenda, les lleis i la iniciativa legislativa.
Exemples: França (Lluís XIV), Rússia (Caterina la Gran).
Objectius: reforçar l'exèrcit i la burocràcia, aplicar el mercantilisme, controlar la indústria, fomentar el proteccionisme i les indústries nacionals, i crear imperis colonials.

Conflictes entre la monarquia absoluta i el Parlament als segles XVII i XVIII.
La Revolució Gloriosa (1688) va establir la supremacia de les lleis i els drets, el parlamentarisme, el dret a jutjar els reis i la llibertat parlamentària.
La Declaració de Drets (1689) va limitar el poder del monarca; només es podien crear impostos amb aprovació parlamentària.

Defensa dels drets naturals (igualtat, llibertat, propietat), la tolerància, la separació de poders i el racionalisme.
Rebuig dels privilegis estamentals i les supersticions religioses, i importància de la ciència i el raonament.
Figures clau de la Il·lustració:
- John Locke: Carta sobre la tolerància, dret natural, estat per garantir drets individuals.
- Montesquieu: Separació de poders, L'esperit de les lleis.
- Voltaire: Llibertat d’expressió, tolerància religiosa.
- Rousseau: Contracte social, sobirania del poble.

Reis absoluts que aplicaven reformes inspirades en la Il·lustració, però mantenien els privilegis.
Objectiu: modernitzar l'Estat sense eliminar l'ordre estamental.
Mesures: reforma de l'educació, modernització de l'administració i les tècniques agrícoles, millora de la recaptació d'impostos, codis legals, promoció de la ciència, l'economia i la cultura, però sense suprimir els privilegis.

Etiquetas: