Societat i Economia Feudal a l'Edat Mitjana: Estaments i Senyoriu

La Societat i l'Economia Feudal a l'Edat Mitjana

L'Estructura Social Medieval

La Noblesa: Senyors i Cavallers

La noblesa estava formada pels grans senyors propietaris d'extenses terres (comtes, marquesos, ducs, barons, castlans...) i els cavallers, que anaven a la guerra amb el seu equip d'armes i el seu cavall per ajudar el seu senyor.

Les seves tasques incloïen:

• Gestionar el territori.
• Defensar els vassalls.
• Entrenar-se militarment.
• Cobrar impostos.
• Impartir justícia.
• Anar a cacera.
• Fer la guerra.

El Clergat: Bisbes, Abats i Monjos

Els eclesiàstics o clergat eren la gent de l'Església (bisbes, abats, monjos, capellans...) que pregaven a Déu per tothom i dirigien la religió cristiana. Els més importants tenien feus i actuaven igual que els senyors feudals.

Les seves tasques eren:

• Dirigir el cristianisme.
• Pregar a Déu.
• Gestionar el territori.
• Cobrar impostos.
• Traducir i copiar llibres.
• Conservar el saber de la ciència.
• Conrear la terra.
• Ensenyar als pagesos a conrear, a recol·lectar i a conservar els aliments.

El Tercer Estament: Pagesos i Artesans

El tercer estament estava integrat pels pagesos, que eren la majoria de la població, i els artesans. La seva funció era treballar i mantenir els altres dos estaments.

Les seves tasques principals eren:

• Pagar impostos.
• No eren privilegiats.

Els Vilans: Pagesos Lliures

Els vilans vivien als poblats i a les viles, conreaven les seves terres i també les del senyor. Eren teòricament lliures.

Els Serfs: La Base de la Societat

Els serfs treballaven les terres del senyor i, sovint, eren lliurats al mateix temps que les terres. No eren homes lliures i només rebien l'indispensable per sobreviure. Ocupaven l'esglaó més baix de la societat i eren mal vistos pels altres.

L'Economia de l'Alta Edat Mitjana

L'economia de l'Alta Edat Mitjana a l'Europa occidental es basava en produir tot el necessari per al manteniment de la gent que hi vivia i gairebé no es venia ni es comprava res fora dels seus límits. Per això, quan es fa referència a aquesta època, es parla d'una economia autàrquica, de subsistència o d'autoconsum.

El Senyoriu Feudal: Un Microestat

El senyoriu era com s'anomenaven les grans extensions territorials que tenien els senyors feudals i funcionaven com estats en miniatura. El senyoriu podia ser transmès per herència, però no podia ser comprat ni venut. El senyor feudal administrava la justícia, encunyava moneda, cobrava els impostos i controlava totalment la vida dels pagesos que hi vivien.

Parts del Senyoriu

La Reserva Senyorial o Domini

La reserva senyorial o domini eren les terres explotades directament pel senyor. Eren les terres més fèrtils i properes al castell, i les treballaven els serfs que vivien al castell del senyor.

Les Terres Arrendades

Les terres arrendades eren les terres que el senyor deixava als vilans perquè les treballessin i, a canvi, havien de pagar una part important de la collita i prestar diversos serveis.

Els Béns o Terres Comunals

Els béns o terres comunals eren les terres de pastura i boscos que tenia el senyoriu (no conreables), i eren explotades col·lectivament pels habitants del poble i el senyor.

La Relació entre Senyors i Pagesos

La relació entre els senyors i els vassalls pagesos era de persones lliures? No, perquè els vassalls pagesos estaven obligats a prestar serveis al senyor:

• Fer hores de feina gratuïtes al castell o a la reserva.
• Donar-li part de la collita (la tasca).
• Pagar alguns impostos (el cens).
• Moldre el gra al molí del senyor pagant.
• Coure pa al forn del senyor pagant.
• ...