Societat i economia del segle XVI

L'expansió americana va significar una gran font de riquesa per a la societat hispana, però les classes dominants van ser incapaces d'aprofitar l'expansió econòmica per a la transformació social.

L'estructura econòmica dels regnes hispànics

Des del punt de vista demogràfic, el segle XVI espanyol es va caracteritzar per un increment continuat de la població a Castella, al voltant d'un 15 % anual entre el 1530 i el 1594, amb més concentració a les regions del sud, més relacionades amb el comerç i les rutes americanes. Tanmateix, a la Corona d'Aragó pràcticament la població no va augmentar.

Com a efecte del creixement de la població i de la demanda de productes des d'Amèrica, l'agricultura va experimentar una alça constant. D'aquesta manera, molts pagesos sense terres o petits propietaris, estimulats pels alts preus dels productes agrícoles, hipotecaven les seves finques o demanaven préstecs per arrendar noves terres. Però cada cop que hi havia una mala collita o baixaven els preus agraris, no podien pagar els arrendaments, ni tornar els préstecs. Aleshores, els petits propietaris perdien les seves terres, que passaven als grans latifundistes, i els pagesos arrendataris havien d'abandonar les propietats. En definitiva, l'expansió econòmica del segle XVI no va millorar ni transformar l'estructura agrària heretada de l'Edat Mitjana.

A principis del segle XVI, també es va produir una expansió de la indústria artesanal, estimulada per la demanda del mercat americà. Va ser l'època de la metal·lúrgia basca, de la construcció naval a València i Catalunya, però, sobretot, dels gremis tèxtils de Sevilla, Toledo, Conca i Segòvia. No obstant això, la monarquia va afavorir els exportadors de llana enfront dels productors de teixits, i va donar protecció als industrials tèxtils flamencs. Així, a poc a poc, el mercat interior i l'americà van quedar en mans dels competidors estrangers, capaços d'oferir productes de més qualitat i a més bon preu.

L'impacte del comerç americà

El comerç va ser el sector que va experimentar un desenvolupament més gran al llarg del segle XVI, gràcies a l'explotació del Nou Món. Castella subministrava blat, vinya, oli, bestiar, vestits, armes, etc., i d'Amèrica arribaven, fonamentalment, or i plata, però també productes agrícoles fins aleshores desconeguts com ara el blat de moro, la patata, el cacau, el tabac i el cacauet.

El monopoli del comerç americà es va atorgar al port de Sevilla, del qual salpaven o arribaven tots els vaixells de la ruta americana. El 1503, la Corona va crear la Casa de Contractació de Sevilla, per controlar el trànsit de persones i mercaderies, i assegurar-se la recaptació dels tributs reials. Els viatges a Amèrica es van organitzar mitjançant un sistema de flotes, vaixells que navegaven plegats per donar-se protecció els uns als altres. Es feien dues expedicions l'any (anada i tornada), i aquest sistema permetia controlar el comerç americà i resguardar-se dels atacs dels pirates anglesos i holandesos.

Sens dubte, l'or i, sobretot, la plata van ser les mercaderies que van dominar el comerç americà. Al llarg dels segles XVI i XVII, i especialment entre el 1531 i el 1560, les existències de plata a Europa es van triplicar, mentre que les d'or van augmentar un terç. L'afluència enorme de metalls preciosos va provocar un increment espectacular dels preus (400 %) en el territori castellà, ja que els diners en circulació van augmentar sense que ho fes la producció, i va donar lloc a un fenomen conegut com la revolució dels preus. L'elevat endeutament de la Corona espanyola per finançar primer l'expansió i, després, el manteniment de l'Imperi va fer que bona part d'aquest tresor es gastés amb tanta rapidesa com havia estat adquirit. Els banquers alemanys i genovesos van facilitar el capital per equipar l'armada i l'exèrcit i, com a pagament pels crèdits concedits a interessos elevats, van rebre la major part del tresor americà.

Els efectes dinamitzadors de l'or i la plata en l'economia castellana van ser escassos, ja que la riquesa que no va acabar en mans dels banquers estrangers va ser invertida improductivament en joies o béns de luxe importats. En definitiva, l'enorme flux del comerç americà no va servir per transformar l'estructura econòmica de Castella. Mentrestant, a la Corona d'Aragó i als ports del Mediterrani, el comerç va decaure a causa de la presència turca.