La Societat, Economia i Crisi de l'Imperi Romà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,81 KB
La Societat Romana: Classes i Mobilitat
Societat de classes: les persones ocupaven un lloc o un altre en l'escala social, en funció dels diners.
Mobilitat social: una persona que era d'una classe social baixa podia fer-se més important i rica, o un ric es podia fer més pobre.
Els romans es dividien en pobres i esclaus.
Classes Socials Romanes
- Nobles: senadors, magistrats, alts càrrecs de l'Imperi, plebeus molt rics, cavallers.
- Plebs: llauradors, comerciants, artesans i assalariats urbans.
- Lliberts i Llibertes: esclaus alliberats; els fills d'aquests podien ser ciutadans.
- Esclaus: molt nombrosos, sense drets ni llibertats, eren presoners de guerra, propietat d'una altra persona i feien els treballs més pesats.
Peregrins i Ciutadania Romana
En els primers segles de Roma es consideraven ciutadans els que eren originaris de Roma i els que ja vivien en eixe lloc abans que Roma el conquerís. La resta es consideraven peregrins i no ciutadans.
Durant l'Imperi es van fer ciutadans alguns habitants com a reconeixement dels seus mèrits. L'any 212 d.C. tots els homes lliures es van fer ciutadans.
El Patriarcat i el Rol de la Dona a Roma
El pater familias tenia autoritat sobre la dona, els fills i els esclaus.
La Dona Romana
- Cuidava dels fills i la casa.
- Drets limitats.
- Les de classe alta tenien fortuna i negocis propis.
- Les de classe baixa treballaven al camp i en el servei domèstic.
Habitatges Romans: Ínsules i Domus
Ínsules: construccions amb diversos pisos. Hi vivia la plebs. Era un ambient insalubre, propens a incendis.
Domus: cases individuals i luxoses. Hi vivien les famílies riques. Estaven organitzades al voltant d'un pati central.
L'Economia Romana: Agricultura i Artesania
L'economia es basava sobretot en l'agricultura.
Tipus d'Agricultura
Agricultura de subsistència: els llauradors només cultivaven aliments per poder menjar mentre esperaven la pròxima collita.
Agricultura comercial: cultivaven per vendre l'aliment i guanyar diners.
L'agricultura romana era comercial.
Cultius i Tècniques
- Cultius bàsics: blat, vinya i olivera.
- Noves tècniques agrícoles: arada, molins de gra, premses de vi, canals, sistemes de regatge.
L'activitat artesana estava organitzada en tallers i fàbriques on treballava mà d'obra esclava.
Mineria i Altres Activitats Econòmiques
Hispània exportava metalls, minerals, vi, cereals i cavalls.
Els romans extreien: or, argent, coure, ferro i mercuri.
Definicions Clau
Salaons: conserves de peix en sal.
Latifundi: gran extensió de terra propietat d'una persona.
Orígens del Cristianisme a Palestina
Palestina: regió del Pròxim Orient poblada majoritàriament per hebreus.
Els romans van envair Palestina.
Els hebreus practicaven el judaisme, que era una religió monoteista.
Esperaven l'arribada del Messies.
- Jahvè: judaisme
- Déu: cristianisme
- Al·là: islam
Jesús de Natzaret
Vida Primerenca
Fill de Maria i Josep, va néixer a Betlem quan els seus pares viatjaven a Jerusalem. Fins als 30 anys va fer de fuster.
Ministeri i Crucifixió
Als 30 anys es va proclamar Fill de Déu i començà a recórrer Palestina predicant el seu missatge. Va tenir èxit i va començar a tenir seguidors, especialment els 12 apòstols. Els seguidors l'identificarien com el Messies que esperaven.
Les autoritats religioses jueves denunciaren Jesús davant dels romans, acusant-lo d'impostor i de ser un perill per a Roma. Els romans el condemnaren a morir en la creu.
El missatge de Jesús tindria més èxit sobre els jueus, especialment els més pobres, perquè els valorava i els donava esperances.
La Crisi i la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
A partir del segle III, l'Imperi va entrar en crisi perquè:
Causes de la Crisi
- Les fronteres no eren segures.
- Els atacs dels pobles germànics eren freqüents.
- Els romans no conquerien territoris, els esclaus van disminuir.
- La població de l'Imperi es va empobrir.
El 395, l'emperador Teodosi el va dividir en 2 imperis.
Divisió de l'Imperi
Imperi Occidental: va desaparèixer al 476 davant l'atac dels pobles germànics.
Imperi Oriental: anomenat després Imperi Bizantí, va sobreviure fins l'any 1453.