Societat i Demografia Espanyola al Segle XIX: Èxode Rural

1.2. L'èxode rural, un país rural i el creixement de les ciutats

A nivell intern, però, durant el segle XIX assistim a un èxode rural des de les zones del camp d'Espanya cap a les ciutats i els nuclis urbans o industrials com Barcelona, Madrid o Bilbao. També hi hauria una migració cap a alguns països d'Amèrica Llatina, com Mèxic, l'Argentina o Cuba. El segle XIX veurà el creixement de les ciutats gràcies a la necessitat d'obrers que demanaven les fàbriques i tallers urbans. A finals de segle, el nombre d'obrers industrials ja era d'uns 300.000, la majoria dels quals es concentraven a Catalunya i al País Basc. Els treballadors urbans de tallers d'arts i oficis arribarien a ser prop d'un milió. També aniria prenent forma una classe mitjana, molt heterogènia, formada per funcionaris, metges, advocats, professors, etc.

Tot i així, Espanya era un país majoritàriament agrícola; en finalitzar el segle XIX, Madrid i Barcelona encara no arribaven al mig milió d'habitants. De fet, el 80% de la població vivia encara en localitats que no superaven els 10.000 habitants, dada que subratlla el pes del sector primari dins de l'economia nacional.

1.3. Creixement demogràfic a Catalunya

Catalunya va créixer més que la resta d'Espanya: de 0,9 milions d'habitants el 1790 a 1 milió el 1900, fet que indica que el seu procés de transició demogràfica s'inicià a la segona meitat del segle XIX. En aquest sentit hem de considerar que bona part de l'èxode rural procedent de la resta d'Espanya venia a treballar a les fàbriques catalanes. També trobem un èxode rural propi, ja que molts catalans van deixar la seva llar al camp per anar a treballar a Barcelona i les comarques que l'envolten.

D'altra banda, alguns catalans, els anomenats indians, dels quals ja hem parlat a classe, viatjaren a Cuba a la recerca de fortuna. No serien els únics a Espanya, ja que molts gallecs també optaren per anar a Amèrica.

1.4. Una societat majoritàriament analfabeta

Una de les qüestions que abordarà el regeneracionisme serà l'alt percentatge d'analfabetisme existent a Espanya. L'any 1900, quan es creà el Ministeri d'Instrucció Pública, 56 de cada 100 espanyols en edat adulta no sabien llegir ni escriure, percentatge que era encara més alt entre les dones.

1.5. El paper de la dona al segle XIX

Precisament, el paper de les dones estava determinat pels valors burgesos i per la concepció catòlica i tradicional de la vida. Bàsicament, el que s'esperava de les dones de la burgesia i les classes mitjanes era que es cassessin i tinguessin fills. Això comportava pocs estudis i una moralitat estricta pròpia de l'època. Pitjor ho tenien, però, les obreres, pageses i jornaleres, les quals, a més de les feines domèstiques, també eren treballadores fora de casa.