Societat, Cultura i Socialització: Procés i Agents Clau

Societat, Cultura i Socialització

Quan l'infant neix, s'assembla a la cria d'un primat. Què seria de nosaltres fora d'un entorn social? (Pensem en figures com Tarzan o Mowgli). Freud ja va advertir a El malestar en la cultura que cada generació ha d'aprendre per ella sola allò que la humanitat ha trigat milers d'anys a aprendre, i que, per tant, l'espècie viu un perpetu rejoveniment i envelliment.

La Socialització: Definició i Etapes

La socialització és el procés pel qual fem nostres les normes del grup; és, doncs, la inculcació de la cultura al servei de la reproducció social. Comprèn tres aspectes fonamentals:

• L'adquisició de coneixements.
• La integració en el medi sociocultural: de manera que sentim com a pròpies les normes del grup i els imperatius morals.
• L'adaptació socioafectiva al grup.

La socialització té dues etapes principals:

1. Socialització primària: Durant la primera infantesa, implica l'aprenentatge lingüístic i de les pautes bàsiques de comportament.
2. Socialització secundària: Té lloc durant l'adolescència i el trànsit a la maduresa.

La socialització és un procés dinàmic que dura tota la vida, tot i que a partir de certa edat guanya estabilitat. Tanmateix, aquest procés pot veure's alterat per situacions com la privació de llibertat, accidents, agressions físiques o malalties físiques o mentals. En aquests casos, es pot produir un procés de resocialització, en el qual una persona ha d'adquirir nous hàbits i costums per adaptar-se a la nova situació.

Agents de Socialització

Els principals agents que intervenen en el procés de socialització són:

Família

Dóna el clima afectiu durant els primers anys de vida i, posteriorment, en l'adolescència. Tendeix a ser un agent explícit, però també té molts components implícits, ja que hi ha elements familiars que transmeten valors sense tenir un paper directe en l'educació. La família no s'escull ni es pot canviar fàcilment. La família és una institució molt antiga, però tal com l'entenem actualment té una base romana i cristiana. És una institució amb una 'mala salut de ferro', ja que, tot i tenir un fonament biològic, avui dia han aparegut nous models de família.

Escola

Agent explícit que, generalment, escullen els pares. És un agent amb una importància molt gran per a l'infant, ja que allà es forma gran part de la seva predisposició als continguts acadèmics i a les relacions socials. És el lloc on conflueixen l'esfera personal i íntima amb la pública.

Colla d'amics (Grup d'iguals)

Escollits per l'individu, socialitzen implícitament i de forma sovint 'invisible'. En l'adolescència, són vincles molt forts que tendeixen a debilitar-se amb el pas a l'edat adulta, quan l'individu estableix els seus propis rols familiars.

Mitjans de comunicació

Tenen un poder molt gran sobre la socialització. La seva força rau en el fet que eduquen implícitament, i usualment en el context de l'oci i la diversió. Aquesta idea ja va ser percebuda pels nazis, que van ser els primers grans dominadors de les tècniques de comunicació de masses.

Creences, Dogmes i Estereotips

Un dels aspectes més problemàtics per a l'individu durant el procés de socialització és l'adquisició de dogmes i estereotips.

Les creences són arguments i idees que s'accepten sense raonar, sense criticar, com a veritats. És un terme més psicològic que lògic. Les creences són conviccions que guien les nostres accions; són un cert 'mal menor' inherent a la socialització. No hi ha cultures ni educació sense creences ni valors.

El dogma és aquella creença que ens impedeix sortir del saber comú, que no ens permet veure més enllà del que és obvi, més enllà d'aquell 'vel de la ignorància' que mencionava Zygmunt Bauman al seu discurs del Premi Príncep d'Astúries.

Els estereotips són clixés compartits per amplis grups socials o d'opinió. Poden ser positius o negatius i resulten en valoracions sobre els altres que impliquen prejudicis estètics i socials, els quals sovint porten a la discriminació.

De les creences, dogmes i estereotips es deriven ideologies i maneres de veure el món. Cada persona mira el món des de la seva pròpia visió, el seu propi prisma.