Societat i cultura: conceptes fonamentals

Naturalesa biològica: som éssers amb un codi genètic definit.

Individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècie animal o vegetal.

Individualisme possessiu: defensa que cada ésser humà és el propietari de la seva pròpia persona i capacitats i que no deu res a la societat.

Insociable sociabilitat: inclinació a formar societat, que troba resistències en l’egoisme de cadascú.

Teoria de la sociabilitat natural: l’ésser humà és un animal polític i sociable per naturalesa.

Contractualisme: l’ésser humà no és sociable per naturalesa i la creació de la societat és fruit d’un acord.

Estat de natura: estat hipotètic previ a la societat, en que l’ésser humà és lliure.

Voluntat general: suma de les voluntats particulars que està formada per la llibertat natural dels individus.

Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i té lloc en la infantesa.

Socialització secundària: interiorització de mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la família.

Resocialització: interioritzar els continguts culturals d’una societat diferent.

Rol: paper que juga un individu en la societat.

Estatus: posició que ocupa l’individu en la societat. Pot ser assignat o natural.

Antropologia física: analitza el cos humà i l’evolució de l’anatomia humana.

Antropologia cultural o social: estudia el comportament humà, les relacions socials i els costums i tradicions dels diferents grups humans.

Observació participant: observació d’un grup humà i no evitar de participar-hi per a comprendre’l sense prejudicis.

Evolucionisme unilineal: considera que totes les societats han passat o passaran per les mateixes fases de desenvolupament.

Difusionisme: teoria que es basa en la difusió de pautes culturals i no en l’evolució de les cultures.

Neoevolucionisme multilineal: les cultures evolucionen seguint múltiples patrons de desenvolupament.

Cultura: conjunt de creences, coneixements, valors i artefactes que un determinat grup social accepta com a propis.

Símbol: signes desarrelats del medi, que exigeixen un procés d’abstracció i convenció social.

Subcultura: grup de persones amb un conjunt de comportaments que els diferencien amb la cultura a la qual pertanyen.

Contracultura: moviment de revolta contra l’ordre establert i la cultura hegemònica.

Tribu urbana: conjunt de joves preocupats per trobar una identitat que no els proporcionen ni la família ni la societat.

Nous moviments socials: intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Civilització (Huntington): nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.

Multiculturalisme: convivència de diferents cultures.

Etnocentrisme: punt de vista en el qual analitzem les cultures d’acord amb els paràmetres de la cultura pròpia

Racisme: afirmar que hi ha races superiors i inferiors.

Xenofòbia: odi als estrangers.

Aporofòbia: menyspreu i rebuig al pobre.

Relativisme cultural: analitzar les cultures d’acord amb els paràmetres de cadascuna d’elles i no a partir d’una cultura aliena.

Interculturalisme: parteix del respecte i la tolerància envers les altres cultures i defensa la trobada de les cultures en condicions d’igualtat.

Ètica mínima: valors mínims que totes les cultures estarien disposades a acceptar