La Societat Contemporània i la Poesia Valenciana: Anàlisi de Quim Monzó i Vicent Andrés Estellés

La societat contemporània en la narrativa curta de Quim Monzó

Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. La intenció de Monzó és treballar amb les ficcions, les il·lusions i les imatges compartides pels lectors.

La deformació, la caricatura i l’absurd posen de manifest les contradiccions de la societat contemporània, sobretot el drama de la incomunicació en les relacions socials i la solitud de l’individu en un món massificat.

Aquesta solitud es manifesta en situacions absurdes que, en definitiva, són una projecció de les frustracions i dels desitjos dels personatges. Solem trobar-ne pocs però molt ben definits, que viuen una relació humana tensa dominada per la indiferència.

Darrere d’aquestes ficcions, la prosa de Quim Monzó ens ofereix una percepció inèdita i una reflexió profunda de drames personals: les relacions humanes es viuen amb frustració i el desencant que imposa la rutina de la vida quotidiana. Queda reflectit en Uf, va dir ell.

L’obra de Monzó ens fa reflexionar sobre les preocupacions més actuals: l’avorriment, la rutina... Tot això, ben adobat amb un humor amarg, fortes dosis d’ironia i de sarcasme, sense evitar el col·loquialisme ni la vulgaritat.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

L’obra de Vicent Andrés Estellés va tenir una gran difusió els anys 70, dècada en què s’edità l’obra completa.

Durant els anys 50, escriu unes obres on és present la misèria de la postguerra i la sensació d’angoixa davant la monotonia de l’existència humana i l’opressió política. El poeta se’ns mostra com un cronista de la realitat. Hi trobem, doncs, els trets temàtics dels poetes de postguerra de tradició simbolista, amb estil propi de la poesia realista dels anys 60.

Aquesta orientació realista s’aferma a Llibre de meravelles, on el poeta vaga per la València de postguerra, sorprès i desesperat per la misèria que contempla. La poesia d’Estellés, doncs, aporta:

• L’exposició crua de la realitat quotidiana, on predominen els temes de la fam, la mort, l’amor i el dol de la postguerra;
• L’estil col·loquial elevat a categoria de la llengua literària;
• Les referències a la cultura popular;
• La teatralitat que comporta l’aparició freqüent del destinatari;
• La narrativitat, on explica les històries que formen part de la cultura de l’entorn i poden ser interpretades com a llegendes urbanes o contes que s’expliquen en molts pobles.

Característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

L’obra literària d’Enric Valor sembla suplir la mancança de prosa narrativa entre els autors valencians des dels temps de la Renaixença.

En Rondalles Valencianes, reelabora els contes populars valencians. En Narracions de la Foia de Castalla, se’ns mostra com un narrador sòlid dins dels motius de la novel·la realista i rural. L’ambició de l’Aleix sintetitza les característiques dels corrents narratius anteriors.

La seva obra mestra, la trilogia sobre Cassana, és una gran saga on retrata la societat valenciana del primer terç del segle XX. Valor hi reflecteix la vida quotidiana de qualsevol poble valencià durant aquest període: les col·lectivitzacions, les revolucions proletàries...

Fa un homenatge a la nostra memòria històrica i se situa dins la moda narrativa del moment, en què molts autors van convertir el passat en narracions.

Podem així resumir les característiques de la seva obra: situa les obres enmig d’un paisatge rural magnífic; mostra els costums tradicionals; els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen a una reflexió; l’estil és acuradíssim; mostra gust per les descripcions detallades i el seu model narratiu és realista i naturalista.