Societat, classes i sindicats a l'Espanya del segle XIX

Classes socials i moviment obrer a Espanya al segle XIX

1) Dues classes socials

Propietaris (terres, empreses, capital) i treballadors (salari a canvi de força de treball).

Situació de cada grup social:

• Burgesia: Es dediquen al comerç i a la indústria; augmenten el seu poder econòmic.
• Noblesa: Perd importància.
• Església catòlica: Reducció del poder econòmic.
• Artesans, petits comerciants, funcionaris i professionals: Tenen més possibilitats de promoció.
• Propietaris agraris: Conserven gran part del seu poder.

2) Creixement urbà i problemes

Fort increment de la població urbana (Barcelona i Madrid), però inferior a les grans ciutats europees. La majoria de la població vivia al camp. Barcelona i rodalies absorbeixen fortes migracions interiors i d’altres regions, amb annexió de poblacions pageses.

• Greus problemes d’espai; necessitat de creixement (Eixample Cerdà).
• Greus problemes de sanitat (millores en la xarxa d’aigua i clavegueram).
• Millores relacionades amb la qualitat de vida (enllumenat, trànsit, transports, ...).
• Ciutat més vertical: divisió social en funció de l’alçada.

3) Decadència de l’aristocràcia econòmica

Encara que els antics senyors es van convertir en propietaris, el seu poder econòmic va disminuir igual que la seva capacitat adquisitiva; a finals de segle les fortunes dels industrials i comerciants eren superiors a la dels nobles.

Aquesta decadència es va produir per:

• L’actitud rendista de la noblesa.
• El desinterès pels negocis.
• Gust per al luxe.
• Enormes despeses i progressiu endeutament.

Malgrat aquesta decadència, van formar part de les “camarilles” (regnat d’Isabel II) on obtenien privilegis, participaven en negocis i mantenien relacions socials profitoses (part de la burgesia volia imitar els seus comportaments).

Cal destacar que els propietaris agrícoles d’origen aristocràtic es van agrupar en defensa dels seus interessos (Institut Agrícola Català de Sant Isidre).

4) Tipus de burgesia

Cal diferenciar:

• La gran burgesia: Va ser la gran beneficiària, especialment en períodes de governs progressistes. Augmenten les seves fortunes amb concessions i amb el deute públic. Els interessaven les inversions en terres (Església i municipis) més que els negocis industrials. Té com a centre d’actuació Madrid.
• La burgesia catalana: Té com a centre d’actuació Barcelona; viu un gran moment entre 1838-1868. Procedències diverses (Güell, Bonaplata, Muntadas, Girona...).

S’agrupen i defensen els seus interessos en diferents institucions entre les que cal destacar el Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç.

5) Capes mitjanes i aspiracions

Eren numèricament poc importants (petits propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris) lligats al món urbà, a l’administració i als serveis. Pretenen igualar la forma de vida de la gran burgesia i de la noblesa.

6) Classes populars i pagesia

Eren la major part de la població (artesans, camperols pobres, jornalers sense terres i obrers de la indústria).

• Classes baixes urbanes: Gran proporció de dones (servei domèstic), petits venedors, treballadors del comerç.
• Artesans: Molt importants; encara feien la majoria de productes manufacturats.
• Treballadors dels serveis: Grup heterogeni (des de treballadors de la neteja fins a funcionaris de l’administració).
• Pagesia: La major part de la població espanyola (petits propietaris, arrendataris o jornalers) amb una situació a vegades desesperada i sotmesos a la pressió dels cacics.

A Catalunya i València, a diferència de la resta de l’estat, hi ha petits i mitjans propietaris.

7) Contractes agrícoles i formes de tinença

Contracte d’emfiteusi. Es diferencien dos tipus de propietaris:

• Directe: cedeix les seves terres a un pagès a canvi del pagament d’un cens (renda).
• Indirecte: treballa les terres i les explota; ha de pagar un cens.

Masoveria. El pagès rep una casa i terres per treballar i havia d’entregar una part de la collita i servir la família dels propietaris.

Parceria. Contractes entre 4 i 10 anys, renovables; el pagès ha de repartir part de la collita.

Rabassa morta. Contracte de parceria que durava fins que els ceps es morien.

8) Creixement del proletariat industrial

Al llarg del segle XIX el nombre de proletaris va anar creixent al voltant dels nuclis industrials; venien la seva força de treball a canvi d’un salari baixíssim, després de llarguíssimes jornades de treball, sense cap tipus de protecció social i en condicions sovint inhumanes.

9) Luddisme i resistències a la maquinària

Fou un moviment de rebel·lia contra la introducció de les màquines per les greus conseqüències que comportaven. Exemple destacat: l’incendi del vapor Bonaplata (1835).

10) Organització obrera inicial

1840: Societat de Teixidors (reivindicacions laborals: reducció de la jornada de treball, salaris, millora de les condicions de treball...).

1840: Associació Mútua de Teixidors de Barcelona amb caràcter assistencial.

Agrupaven gent d’un mateix ofici que pagaven una quota destinada a pagar el salari en cas de malaltia, acomiadament o conflicte. Foren prohibides pels governs moderats.

11) Repressió i crema de màquines

Eren màquines de filar que, quan es van implantar, suposaven l’acomiadament de molts treballadors. Es van cremar màquines i fàbriques. La protesta fou durament reprimida i finalment, el 1857, les associacions obreres foren prohibides.

12) Sindicat tèxtil i vaga

Fou el sindicat que agrupava tots els treballadors del tèxtil; era un sindicat reformista i va protagonitzar una vaga de 3 mesos reivindicant un augment de sous.

13) Federació Regional Espanyola

Formava part de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors.

14) Anarquisme i onada d’atemptats

A finals del segle XIX, una part del moviment anarquista va iniciar una onada d’atemptats que va provocar una espiral de violència augmentada per la forta repressió (bomba al Liceu, atemptat a la processó del Corpus). Volien atemptar contra els fonaments del capitalisme (Estat, burgesia i Església).

15) Naixement del PSOE i de l’UGT

PSOE: Neix a partir de l’Agrupació Socialista Madrilenya (1886, Pablo Iglesias). Demana reformes: dret d’associació, reunió i manifestació, sufragi universal, millora de les condicions dels treballadors.

UGT: Sindicat de masses, organitzat per oficis. Defensa la negociació col·lectiva de les millores laborals.

Influència a Madrid, Biscaia i Astúries (molt poc a Catalunya).