La Societat de Classes i l'Origen del Moviment Obrer a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,16 KB
1. La Configuració de la Societat de Classes
1.1. De Súbdits a Ciutadans
Igualtat jurídica de tots els ciutadans; **fi dels privilegis** per naixement, títols o clergat.
Limitat pel *liberalisme censatari*: participació i sufragi només per als propietaris.
La **riquesa** és l'eix de les diferències socials; l'*elit econòmica* monopolitza el poder polític.
Això **limitarà la mobilitat social**, **consolidarà la desigualtat** i **accentuarà la polarització**.
1.2. La Reordenació dels Estaments Privilegiats
Noblesa: Pèrdua de Privilegis
Pèrdua de privilegis (supressió de lleis especials); **han de pagar impostos**.
**Alta i mitjana noblesa**: manté importància social, econòmica i política; **conserva grans patrimonis** agraris i immobiliaris.
**Mitjana i petita noblesa** (centre del país): **deterioració econòmica i social**; disminució del poder econòmic.
Clergat: Influència i Compensació
Prohibició de tributs a les seves terres; **no pot exercir justícia** als seus dominis.
Són **compensats** amb el *Pressupost del Culte i Clergat*.
**Manté influència social**, domini de l’ensenyament i poder local.
1.3. L'Estructura de la Societat de Classes
**Classes dirigents o burgeses**: antiga aristocràcia, altes jerarquies (clergat, exèrcit, administració) i **alta burgesia**. La seva riquesa prové de **propietats, rendes i capitals**. Formen un **bloc de poder** i un **grup de pressió**.
**Classes populars**: viuen de la **feina** (artesans, obrers, pagesos, jornalers, servents). Influeixen via juntes, milícia i protestes.
**Classes mitjanes**: **escasses** i **més pròximes** a les populars.
1.4. Una Nova Conflictivitat Social
El **liberalisme econòmic** i el **capitalisme** generen desigualtats socials, la qual cosa provoca el sorgiment del *moviment obrer*.
Al principi, les protestes són **contra les màquines**; després, **contra les condicions laborals**.
**Primer**: protestes i **motins**; **després**: **vaga** i **sindicats**.
**Sorgiment** d’**ideologies obreres**.
2. Els Nous Grups Dirigents
2.1. Pervivència i Declivi de la Noblesa
Converteixen els senyorius en propietats i els amplien amb les **desamortitzacions**.
**Mantenen la riquesa** malgrat perdre privilegis.
**Conserven poder polític i militar**.
Comencen a participar en **negocis i finances**.
A **Catalunya**, hi ha un declivi per la caiguda de rendes i l'alça de preus.
Bona part de la noblesa s'adhereix al **carlisme**.
Predomini de la **petita i mitjana noblesa** amb poc patrimoni.
2.2. L’Alta Burgesia
Vinculada al **comerç**, els **negocis colonials**, la **compra de terres**, els **ferrocarrils** i el **deute públic**.
**Grans propietaris**; prefereixen les **rendes agràries** a la indústria.
**Adquireixen terres** de l'Església i els municipis (desamortitzacions).
Viuen a **Madrid** o administren propietats.
**Compradors de deute públic** i inversors en **Borsa**.
La **burgesia industrial** és escassa, concentrada a **Catalunya i el País Basc**.
2.3. Elit Econòmica i Bloc de Poder
Nova **oligarquia**: poder econòmic, influència social i monopoli polític.
Valoraven els **títols nobiliaris**; els matrimonis faciliten la integració amb l'aristocràcia.
La nova monarquia reparteix títols, creant una **simbiosi aristocràcia-burgesia**.
2.4. La Burgesia Industrial Catalana
Té un relatiu poder econòmic, però amb **aliança amb l'oligarquia agrària**.
Localització **perifèrica**; demanen **proteccionisme**.
Formada al segle XVIII (indianes, exportació).
No genera un model industrial fort.
Aspiren a **reconeixement social**; nous **oci**: òpera, casinos, cafès, balls.
Tenen un paper **secundari a l’Estat**.
2.5. Les Classes Mitjanes
Grup **intermedi** (15% de la població).
Format per **professionals liberals**, **propietaris mitjans**, **petits comerciants i fabricants**.
**Augment de funcionaris** (amb cessantia segons el govern).
**Més propers** a les classes populars que a les dirigents.
3. Les Classes Populars
3.1. La Pagesia
La **terra està concentrada** en poques mans; poca alteració de l’estructura agrària.
Petits propietaris, arrendataris i jornalers mantenen situacions similars.
**Jornalers** nombrosos, amb **salaris baixos**, **mala alimentació**, **llargues jornades** i **control social** dels propietaris.
**Augment de protestes socials**.
A Catalunya, el *contracte d’emfiteusi* permet a alguns arrendataris accedir a la propietat.
Hi ha un **grup nombrós de petits i mitjans propietaris**, amb menys polarització.
3.2. Artesans i Oficis Urbans
Continuen elaborant la majoria de productes manufacturats.
**Treballadors urbans**: neteja, enllumenat, petits funcionaris, dependents, empleats de banca.
**Llargues jornades i baixos salaris**.
A Catalunya, hi ha una *menestralia* nombrosa i petita burgesia artesanal.
Sovint són **crítics amb el liberalisme** i formen les bases del **Partit Democràtic** i el **republicanisme federal**.
**Dones**: tasques domèstiques, comerç, venda autònoma.
3.3. El Proletariat Industrial
**Pocs treballadors**, sobretot a **Catalunya, Astúries i el País Basc**.
**Jornades de 12–14 hores**, **condicions insalubres**, **sense protecció laboral**.
**Dones i nens** reben salaris més baixos.
**Cases petites, miserables, barris degradats**.
Sense **aigua, clavegueram ni llum**.
**Malalties, mortalitat infantil alta, esperança de vida baixa**.
3.4. Els Grups Marginats
**No treballaven** per diverses raons: orfes, vídues, malalts, ancians.
Inclouen **captaires, expòsits, vídues sense pensió, malalts crònics, discapacitats**.
**Manca d’assistència social** i poques institucions benèfiques.
4. Els Orígens del Moviment Obrer
4.1. La Presa de Consciència Obrera
Sorgiment del *moviment obrer* i la lluita per la **igualtat econòmica**.
**Treballadors conscients** de la seva situació precària.
**Primeres protestes**: clandestines, espontànies, violentes.
**Naixement d’organitzacions** per unir forces i millorar les condicions.