BLOC 3: UNITAT 2

3. De la societat estamental a la societat de classes

Els canvis del segle XIX van propiciar transformacions socials en tres direccions:

• Transformació de la societat estamental en una societat de classes.
• La burgesia com a nova classe dominant.
• Protagonisme polític i social creixent de la classe treballadora.

3.1. Característiques de la societat de classes

Més enllà de la igualtat jurídica, la societat de classes presentava tres diferències fonamentals:

• Criteris econòmics: Les classes es defineixen pel nivell de renda (alta, mitjana, baixa) o pel paper en l'activitat econòmica (burgesia industrial, classe obrera, etc.).
• Classes obertes: Es determinen segons el nivell econòmic assolit en l'edat adulta, no pel naixement.
• Mobilitat vertical: Possibilitat d'ascens o descens social.

Aquest model no va comportar una igualtat política o econòmica real, només jurídica.

3.2. La noblesa

• La mitjana i la baixa noblesa van desaparèixer, fonent-se amb les noves classes segons la seva riquesa.
• L'alta noblesa va mantenir la seva posició, tot i perdre els vells privilegis. La seva font principal d'ingressos era la propietat de terres, tot i que van augmentar la seva participació en negocis i van exercir un paper polític i militar rellevant.

3.3. La burgesia

Era un grup heterogeni:

• Alta burgesia: Industrial, comercial i financera, incloent-hi l'alta burgesia agrària.
• Mitjana i petita burgesia: Empresaris i comerciants amb menor volum de negoci.
• Burgesia culta: Professionals liberals (advocats, metges), alts funcionaris i intel·lectuals.

Tots compartien l'afany de distingir-se de les classes treballadores i el desig d'imitar la noblesa.

3.4. Les classes treballadores urbanes

El proletariat o classe obrera es dividia en:

• Treballadors de la indústria fabril (minoria).
• Treballadors a domicili.
• Treballadors d'oficis (ferrers, fusters, sabaters).
• Criats del servei domèstic (molt nombrosos).

3.5. Els camperols

• Europa occidental: Es va estendre la figura de l'agricultor propietari o arrendatari. Molts, però, eren jornalers sense terra o treballaven sota sistemes de parceria.
• Europa oriental: Es va mantenir el règim de servitud fins a mitjan segle XIX.

4. El moviment obrer

Les dures condicions de vida i treball van portar a la misèria, l'alcoholisme i la delinqüència. Això va generar una consciència de classe i el naixement del moviment obrer.

4.1. Les primeres actuacions

• Ludisme: Moviment sorgit a Anglaterra (1811-1816) liderat per Ned Ludd, que consistia en la destrucció de màquines, considerades la causa de l'atur i els baixos salaris.

4.2. Les noves ideologies

• Socialisme utòpic: Proposava una societat justa mitjançant mitjans pacífics (Saint-Simon, Fourier, Owen).
• Marxisme: Karl Marx va denunciar l'explotació capitalista. Idees clau: lluita de classes, plusvàlua, revolució i dictadura del proletariat.
• Anarquisme: Rebutjava l'autoritat, l'Estat i la participació en partits polítics, defensant la llibertat individual i la vaga general.

4.3. Associacionisme obrer

Es va passar de les societats de socors mutu als sindicats (reformistes, socialistes, anarquistes, catòlics) i a la creació de partits polítics obrers (com l'SPD alemany o el Partit Laborista britànic).

BLOC 4: UNITAT 1

1. Expansió colonial i era de l'imperialisme

1.1. Causes de l'imperialisme

• Econòmiques: Recerca de matèries primeres, nous mercats i inversió de capitals.
• Polítiques: Augment del poder i control estratègic.
• Ideològiques: Prestigi internacional, darwinisme social i racisme.
• Demogràfiques: Excedent de població europea i emigració.

1.2. La colonització d'Àfrica

Després de la Conferència de Berlín (1884-1885), les potències europees van procedir a l'ocupació efectiva de tot el continent africà per evitar conflictes entre elles.

1.4. Formes d'administració colonial

• Colònies: Territoris sotmesos totalment a la metròpoli.
• Protectorats: Es mantenia el govern local, però la metròpoli controlava l'economia i la política (ex: Marroc).
• Concessions: Cessions temporals de territoris (ex: Xina).
• Dominis: Colònies de poblament amb autogovern (ex: Canadà, Austràlia).

2. Les grans potències europees

2.1. El Regne Unit: l'època victoriana

Sota el regnat de Victòria I, va ser la primera potència industrial i colonial del món, consolidant el bipartidisme i ampliant el sufragi.

2.2. França: la Tercera República

Es va democratitzar el sistema amb ensenyament laic, llibertat sindical i lleis de protecció social.

2.3. Alemanya: el Segon Reich

Unificat el 1871, va esdevenir una potència federal sota l'hegemonia de Prússia i el kàiser.

3. Les grans potències no europees

3.1. Els Estats Units

La Guerra de Secessió (1861-1865) va enfrontar el model industrial del Nord contra l'esclavista del Sud. La victòria del Nord va abolir l'esclavitud i va impulsar el país a ser la primera potència industrial.

3.2. El Japó Meiji

La Restauració Meiji (1868) va transformar el Japó en una potència industrial i colonial moderna, seguint el model occidental per evitar la dependència exterior.

CONCEPTES CLAU

• Eixample urbà: Urbanisme planificat als afores.
• Falansteri: Allotjament col·lectiu utòpic.
• Ludisme: Destrucció de màquines per part d'obrers.
• Plusvàlua: Benefici del capitalista que no es paga al treballador.
• Sufragisme: Moviment pel dret al vot femení.