Societat de Classes i Moviment Obrer al Segle XIX a Espanya

La Societat de Classes i el Moviment Obrer al Segle XIX

La implantació del liberalisme, el procés de reforma agrària i el desenvolupament de la industrialització van donar lloc a una nova configuració social que va posar fi als estaments i va provocar el sorgiment d’una societat de classes. Aquesta nova societat es basava en el dret de propietat, la igualtat davant la llei i la fiscalitat, i en la mobilitat social en funció de la riquesa. L’eliminació de privilegis senyorials i categories jurídiques va comportar desigualtats, i els enfrontaments socials es van manifestar essencialment en el terreny econòmic. La riquesa va esdevenir la categoria bàsica de jerarquització social. Davant la burgesia propietària, van sorgir els grups que no tenien riquesa ni propietats: els obrers o proletaris. La consciència de classe dels treballadors, diferent de la dels amos, i la necessitat de millorar la seva situació, va donar lloc a la lluita per la igualtat. Per defensar els drets dels treballadors, va néixer el moviment obrer i es van desenvolupar noves ideologies: el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, que criticaven el capitalisme i proposaven un model social més igualitari basat en formes de propietat col·lectiva.

De la Societat Estamental a la de Classes

Al segle XIX, les noves idees econòmiques i polítiques de signe liberal van ser l’origen de canvis socials profunds. Va desaparèixer l’organització estamental i es va implantar la societat de classes.

Els Nous Grups Dirigents

L’elit dirigent de la societat espanyola del segle XIX es va estructurar com una simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. Aquests tenien el poder econòmic i imposaven les fórmules culturals. A més, la implantació d’un règim liberal de caràcter censatari els va atorgar el monopoli del poder polític.

Les Classes Populars

Constituïen la immensa majoria de la població i agrupaven un ampli ventall de sectors socials que, en el procés de la Revolució Liberal, van passar a configurar el grup social més desafavorit:

• Antics artesans
• Pagesos pobres
• Jornalers sense terra
• El nou proletariat industrial

La Vida Quotidiana i els Canvis Socials

Al segle XIX, el poder i la influència social de la noblesa i l'Església continuaven sent molt importants, però nous hàbits burgesos i formes de sociabilitat obrera es van anar obrint pas i van transformar els comportaments socials habituals.

Les Primeres Organitzacions Obreres

Mentre que per a un grup social el creixement industrial i agrari va comportar grans beneficis, per a d'altres (el proletariat) no va suposar una millora en les condicions de vida. Com a conseqüència, les lluites socials es van intensificar al llarg del segle XIX.

L'Internacionalisme Obrer (1868-1874)

L'AIT (Associació Internacional de Treballadors), coneguda com la Primera Internacional, va ser una organització creada a Londres (1864) per defensar la unió dels treballadors de tot el món i l'emancipació de la classe obrera.