La Societat de Classes al Segle XIX: Burgesia, Proletariat i Liberalisme

La Societat de Classes i el Liberalisme

El liberalisme trenca amb els estaments i les diferències segons el naixement. Tots els humans són iguals i davant la llei tothom és igual. La igualtat econòmica no existia (rics i pobres). Així es va passar a la societat de classes (diferències de riquesa), que es dividia en:

• Burgesia: Poder econòmic.
• Proletariat: Treball a canvi de sou.

La noblesa i el clergat deixen de ser privilegiats.

Conceptes Clau de la Nova Estructura Social

La Transició: De l'Estament a la Classe

Casta

Neixes pertanyent a un grup i no pots sortir de cap manera d'aquest vincle.

Estament

Grup tancat i lligat a l'honra i l'economia, del qual teòricament no se'n pot entrar ni sortir, però es feia.

Classe social

Grup obert al qual s'hi pertany per motius econòmics.

Les Classes Dominants

El Clergat i l'Antiga Noblesa

• Clergat: Les lleis desamortitzadores van minvar molt la capacitat econòmica de l'Església. Va continuar amb privilegis. La vida de la gent anava lligada a la religió.

• Alta noblesa: Formada per un grup reduït de famílies que van continuar gaudint de poder econòmic i polític. Les desamortitzacions els van permetre comprar terres que eren treballades per jornalers. Solien viure a les capitals de províncies.

• Petita noblesa: Sobretot els hidalgos van perdre una part del seu poder i van passar a ser simples pagesos propietaris. La noblesa catalana, a partir de la Sentència de Guadalupe, es debilita molt.

La Burgesia: El Nou Poder Econòmic

• Burgesia financera: Vinculada als negocis, la banca i el comerç exterior. Van comprar terres gràcies a les desamortitzacions (terratinents). La base d'operacions era Madrid.

• Burgesia industrial catalana: Negocis, propietat de finques, empresaris del tèxtil i la metal·lúrgia. Força abundant, la burgesia catalana era feble econòmicament i no va influir en la política espanyola.

• Petita burgesia: 5% de la població. Propietaris, comerciants, petits fabricants. Imitaven la manera de viure de la burgesia industrial. Eren nacionalistes i republicans (diferents pensaments).

Les Classes Dominades

El Proletariat Industrial i Urbà

Artesans i Treballadors de Serveis

Al segle XIX hi ha un fort creixement de les ciutats i de les classes populars. Els artesans (menestrals) tenen ofici i el seu taller (fusters, ferrers, sabaters). Amb el creixement de la ciutat, creixen els serveis (neteja, llum...). Socialment diferents, però amb comportament similar.

El Proletariat

Mà d'obra assalariada que treballava a la indústria a canvi d'un sou. La industrialització va fer que fossin més treballadors i més importants. L'obrer depèn de la màquina, amb normes disciplinàries dures (no treball = no cobrar). Les dones i els nens treballaven igual i cobraven menys sou. Vivien en barris obrers propers a la feina (males condicions de vida = més mortalitat).

Lumpenproletariat

Els pitjors. Acaben d'arribar, o perden la feina, i es dediquen a activitats il·legals: prostitutes, lladres, venedors ambulants... Viuen enfrontats (diferents interessos).

El Món Rural i els Jornalers

Hi havia fortes diferències:

• Petits propietaris: Pagesos pobres o mitjans.
• Mitjans propietaris: Amb algun salari (similar a la petita burgesia).
• Arrendataris i jornalers: Gent pobra, amb males condicions. Anaven canviant de feina.

A Catalunya hi havia pagesia mitjana, jornalers, mossos i criades. Les desamortitzacions els van treure les terres, que van passar a ser dels adinerats. Així es converteixen en jornalers, que passen a ser el 35% de la població espanyola (treballen pocs mesos i canvien de lloc per treballar) → això provoca l'emigració a la ciutat.

Vida Quotidiana i Comportaments Socials

Els dos nous grups sorgits amb la Revolució Industrial (burgesia i proletariat) van començar a canviar les idees, sent impulsors de la societat moderna. Hi va haver canvis físics a la indústria (roba, plats, llençols). Les classes populars estaven en contra de l'Església (els poderosos).

Els Nous Valors Socials

Els nous valors aportats per les noves classes socials són el valor del treball i la disciplina, la importància de l'educació i la família (més valor als infants).

El Rol de la Dona al Segle XIX

• Dona burgesa: Cuida els seus fills des de petits i els atén, no depèn de la dida (dona que alletava i cuidava fills). Hi ha més interès pels infants.

• Dona obrera: La disciplina és nova per a ells i els hi costa. Viuen en pisos petits i carrers estrets. També aprecien els nens. Imiten la burgesia industrial en el vestir. Es posa de moda els balls populars separats dels rics.

La dona del segle XIX estava subordinada al marit. No van canviar els ideals: la dona rentava a casa (més roba bruta per rentar, més neteja). El seu rol era casar-se, tenir fills i cuidar la casa. Les nenes no anaven a l'escola, es quedaven a casa fent feina. No podien accedir a la universitat.