La Societat Civil de John Locke: Origen, Drets i Separació de Poders
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,1 KB
La Societat Civil segons John Locke
L'origen de la societat civil de Locke sorgeix quan els homes, per evitar l'estat de guerra, decideixen renunciar a part de les seves llibertats i drets a favor d'un poder legislatiu i executiu que cadascun dels individus posseïa en l'estat de naturalesa. Però no cedeixen aquests drets i poders de manera arbitrària a una persona (un possible rei absolutista), sinó que aquesta cessió es realitza a la comunitat, que és el cos polític en què "la majoria" exerceix el dret "a actuar i decidir en nom de tots".
Diferències amb Thomas Hobbes
De nou, Locke estableix les seves diferències respecte a la política de Thomas Hobbes. Aquest últim sosté que l'home abandona un estat de naturalesa de plena llibertat, però violent, que fa la vida insegura, brutal i previsiblement curta, a favor d'una societat civil en la qual es renuncia i s'aliena la llibertat natural a favor d'un individu o assemblea de persones que, amb una absoluta autoritat, governaran segons el seu parer arbitrari i garantiran una vida segura.
En canvi, per a Locke, la finalitat que justifica la constitució de la societat civil ha de ser el bé del poble i preservar els seus drets inalienables (vida, llibertat, propietat, etc.). La cessió d'aquests drets a la comunitat no pot comportar la renúncia a ells, ni que la mateixa comunitat actuï contra aquests drets.
Submissió a la majoria i la qüestió de l'esclavitud
Cada individu se sotmet a les decisions i a les lleis de la majoria i les assumeix com a pròpies. És notable el fet de com Locke justifica l'esclavitud en aquesta nova societat civil on el dret a la llibertat sembla inqüestionable. Així, afirma que si un individu és reu de mort per algun delicte comès, en comptes del compliment d'aquesta pena, pot ser utilitzat com a esclau per la part agreujada.
L'Estructura de Poders en la Societat Civil
El Poder Legislatiu (El Poder Suprem)
Les lleis són elaborades pel poder legislatiu, organitzat per la majoria, i constitueixen l'esperit de l'Estat. El poder legislatiu és el poder superior de fer les lleis a què estaran sotmesos tots els individus integrants de la societat civil, inclosos els del poder executiu. La seva legitimitat li vindrà donada si s'até a "legislar igual per a tots".
El poder suprem de l'Estat no és sinó el poder conjunt de tots els seus ciutadans; és per això que no podrà ser superior al poder que els seus ciutadans tenien en l'estat de naturalesa. Així doncs, "el poder de la societat o el poder legislatiu no podrà mai estendre's més enllà del necessari per al bé comú".
El Poder Executiu
El poder executiu és el representant de la comunitat que ha de dur a terme el compliment de les lleis i se sotmet a les mateixes, sempre que aquestes no vagin contra els drets i el benestar del poble.
Locke, coneixedor de la naturalesa humana i davant la debilitat natural humana davant el poder i la seva tendència a l'excés, contraposa al poder legislatiu el poder executiu, que s'ha d'encarregar de salvaguardar les lleis i obligar al seu compliment.
El paper dels jutges
Al costat de la promulgació d'unes lleis que preservin la llibertat i la propietat dels seus ciutadans, es fa necessària en aquesta societat civil la figura dels jutges que interpretin imparcialment aquestes lleis.
La Protecció de la Propietat Privada
Al llarg del Segon Tractat, Locke insisteix en el fet que el poder polític ha de protegir i salvaguardar la propietat privada dels seus ciutadans. Aquest fet el diferencia del poder polític de Hobbes, que legitima l'Estat a disposar de les propietats i béns dels seus súbdits.
El Poder Federatiu
També reconeix l'existència d'un poder federatiu, que és aquell que representa el país a l'exterior i defensa els interessos de la comunitat enfront d'altres països, amb la potestat de declarar la guerra o la pau, o d'establir aliances polítiques o econòmiques.