Socialització terciaria
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,8 KB
EL COMPORTAMENT HUMÀ Naturalesa: sense la informació genètica pròpiament humana no podríem actuar com ho fem. Ex: no podríem crear objectes, pensar en abstracte… Cultura: a través de la cultura concretem i fem efectives les possibilitats que la natura ens dóna. Només vivint amb els altres podem fer-nos plenament humans. Els comportaments poden ser: Innats: origen hereditari. Rep progenitors i rebran els descendents, per l’ADN. Per naturalesa i no necessitem aprendre’l. Poden ser: reflexos: respostes motrius innates causades per una estimulació sensitiva. Són els mecanismes més simples de conducta, són involuntaris i l’objectiu és la supervivència. Adquirits:es produeixen quan l’organisme està biològicament preparat i/o el medi ho exigeix. Són comportaments més complexos que els reflexos, sovint estan culturitzats i els podem controlar. Són fruit de l’experiència i s’obtenen per aprenentatge
: 1. Per observació, 2. Propi descobriment, 3. Imitació i 4. Comunicació i ensenyament.Sociobilitat. Socialització: La societat, doncs, és creada pels individus; sense individus no hi hauria societat, però sense societat tampoc no hi hauria humans. Els humans només ens fem realment humans en conviure amb els altres. Diversitat cultural Etnocentrisme És l’actitud davant la diversitat cultural que defensa que la pròpia ètnia o cultura és millor que les altres i que, per tant, serà el punt des d’on valorar i jutjar les altres. Xenofòbia: odi a l’estranger, a allò diferent. Aquest odi s’origina en la por a allò desconegut. Nacionalisme excloent: Defensa que en un mateix territori només es pot tenir un sentiment de pertinença a una única nació. Aporfòbia: Rebuig, odi als pobres. El seu origen és la por. No importa de quina raça o cultura siguis, només importa els diners que tens. Relativisme cultural. Les cultures no es poden jutjar, tots els trets culturals tenen les seves raons de ser i estan justificats. Qualsevol aspecte cultural que ens sembli estrany, ens ho sembla perquè no tenim prou informació sobre aquella cultura. Problema: tot s’hi val, tot està justificat, també comportament violents que es justifiquen dient que són tradicions culturals. Universalisme. Les cultures no poden ser jutjades des de la pròpia, però sí des d’un “espai” objectiu i neutral que la nostra societat ha establert com la DUDH (Declaració Universal dels Drets Humans). Problema: aquests drets humans van ser pactats i escrits per l’acord de 58 països, la majoria d’ells pertanyents a la mateixa cultura (occidental).
: 1. Per observació, 2. Propi descobriment, 3. Imitació i 4. Comunicació i ensenyament.Sociobilitat. Socialització: La societat, doncs, és creada pels individus; sense individus no hi hauria societat, però sense societat tampoc no hi hauria humans. Els humans només ens fem realment humans en conviure amb els altres. Diversitat cultural Etnocentrisme És l’actitud davant la diversitat cultural que defensa que la pròpia ètnia o cultura és millor que les altres i que, per tant, serà el punt des d’on valorar i jutjar les altres. Xenofòbia: odi a l’estranger, a allò diferent. Aquest odi s’origina en la por a allò desconegut. Nacionalisme excloent: Defensa que en un mateix territori només es pot tenir un sentiment de pertinença a una única nació. Aporfòbia: Rebuig, odi als pobres. El seu origen és la por. No importa de quina raça o cultura siguis, només importa els diners que tens. Relativisme cultural. Les cultures no es poden jutjar, tots els trets culturals tenen les seves raons de ser i estan justificats. Qualsevol aspecte cultural que ens sembli estrany, ens ho sembla perquè no tenim prou informació sobre aquella cultura. Problema: tot s’hi val, tot està justificat, també comportament violents que es justifiquen dient que són tradicions culturals. Universalisme. Les cultures no poden ser jutjades des de la pròpia, però sí des d’un “espai” objectiu i neutral que la nostra societat ha establert com la DUDH (Declaració Universal dels Drets Humans). Problema: aquests drets humans van ser pactats i escrits per l’acord de 58 països, la majoria d’ells pertanyents a la mateixa cultura (occidental).