Socialització i Resocialització: Conceptes i Agents

Socialització

Socialització: És el procés d'aprenentatge a través del qual fem nostres les normes del grup. És tot allò que no procedeix de l'herència biològica i que aprenem dins del context social. Socialització és el camí que segueix la persona al llarg de la vida per aprendre i interioritzar els elements socioculturals del medi. És el procés en el qual els individus, en la seva interacció amb els altres, desenvolupen les formes de pensar, sentir i actuar, que són essencials per la seva participació eficaç en la societat. És el procés mitjançant el qual un organisme biològic es transforma en un ser social. En néixer no som humans, només posseïm la potencialitat per ser-ho. La nostra humanitat ens és donada i mantinguda gràcies a la interacció social.

Característiques generals de la socialització

Es donen tres aspectes fonamentals en la socialització: Adquisició de coneixements, Integració de la dimensió sociocultural, Adaptació de l'individu a l'entorn social. Mitjançant la socialització, el nadó es converteix en persona amb consciència de si mateix i amb capacitat per gestionar la cultura en la que es troba. Les societats tenen característiques que es perpetuen al llarg del temps d'una generació a l'altra per causa i efecte de la socialització, que fa de lligam i de fil conductor intergeneracional. El procés d'aprenentatge cultural dura tota la vida, malgrat és més potent en la etapa infantil, fins i tot en la edat adulta les persones han d'adaptar-se a les noves situacions per les quals es troben.

Les etapes de la socialització

La vida d'una persona transcorre entre una sèrie de grups i entorns en els quals es desenvolupa. Perquè es desenvolupi la socialització en l'individu és necessari que hi hagi una dotació genètica apropiada i un ambient favorable (casos de nens privats d'estímuls socials). La socialització es produeix en dues fases generals: Socialització primària: té lloc durant la infantesa i és el període més intens de l'aprenentatge cultural. Aprenentatges: higiene, llenguatge, urbanitat... Són les bases essencials de la cultura que més endavant formarà part de la cultura de l'individu. Es du a terme fonamentalment en la família, amb els progenitors i persones adultes molt properes a l'infant. S'estableix un contacte directe i relacions afectives molt profundes.

2. Socialització secundària: té lloc durant l'adolescència i la edat adulta. Són els processos d'aprenentatge que l'individu es veu obligat a fer per tal d'adaptar-se a les expectatives d'ambients o de grups de referència nous. Aquest procés es desenvolupa en situacions formals en les quals no hi ha necessàriament elements afectius. Mitjançant la socialització, els controls externs es tornen interns (autocontrol) i la persona desenvolupa una consciència moral.

Els agents de socialització

Són els actors o institucions socials que, amb la seva acció, contribueixen a transmetre models socials per tal d'aconseguir que els individus als quals s'adrecen s'integrin a la societat a la qual pertanyen. Podem diferenciar els agents socialitzadors amb intenció explícita de socialitzar (família i escola...) i els que no (amics, grups d'iguals, mitjans de comunicació...)

Família

S'encarrega de la socialització primària creant un clima afectiu adequat. Proporciona rols adults que es converteixen en punt de referència i que anticipen expectatives socials. La família desperta en l'infant desitjos, aspiracions, esperances... També proporciona rols de gènere.

L'Escola

Continua la socialització primària i prepara la secundària transmetent normes i valors socials. És un entorn carent d'afectivitat, però amb tasques i disciplina. És el lloc on s'adquireixen certes destreses i certs coneixements que posteriorment permetran integrar-se en el món adult.

La colla d'amics o grup d'iguals

És un grup triat voluntàriament per l'individu i on comença a aplicar molts dels aprenentatges adquirits. La persona en aquest context desenvolupa autonomia, aprèn a ser crítica i a emetre judicis de valor o opinions. En aquesta etapa aprèn a responsabilitzar-se individualment i socialment ja que ha de prendre decisions personals i també decisions que afecten a la totalitat del grup.

Els mitjans de comunicació

Tenen un gran poder d'atracció i influència sobre els joves. Susciten temes socials i generen opinió pública que actua com a integrador de l'individu a l'ordre social existent, adaptant punts de vista d'altres persones, hàbits de consum, estils de vida... L'expansió d'internet ha eliminat les fronteres entre allò global i allò local, oferint nous canals d'interacció.

Resocialització

Resocialització: Procés mitjançant el qual l'individu interioritza gradualment un conjunt de normes i valors diferents i busca nous marcs de referència, provocant, per tant, un canvi en la seva personalitat: conducta, hàbits, relacions... Cal que es doni una situació similar a la socialització primària, és a dir, amb elements afectius. Àmbits d'aplicació: víctimes d'experiències traumàtiques, rehabilitació addiccions, presons... També en canvi de país i cultura, entrar a l'exèrcit.

Conceptes sociològics bàsics

Creences: Són arguments o idees que s'accepten sense raonar, sense crítica, com a veritat. Les creences les rebem de l'ambient (família, societat...) i a partir de les quals ens orientem en el món. Ideologia: Parlem d'ideologia quan un ampli grup social té una mateixa visió del món: valora o menysprea les mateixes coses, comparteix idees i jutja la realitat des d'una realitat pròpia. La ideologia és un conjunt de creences sobre el sistema polític econòmic, religiós, etc. que condiciona la seva manera de relacionar-se amb l'entorn. Les ideologies tenen dos components: Teoria: la representació que ens fem sobre la realitat. Acció: tàctiques o estratègies que usem per acostar la situació existent cap a l'ideal o volguda. Normes socials: Són un conjunt de pautes de comportament que predominen a la nostra societat. Les normes ens subministren perfils orientadors que ens diuen quines accions són apropiades en determinades circumstàncies. Gran part del nostre comportament ens ve determinat en termes del allò que hem de fer i allò que no hem de fer. La vida humana es desenvolupa habitualment organitzada i focalitzada, no com quelcom deixat al atzar o fortuït. És el que es denomina Ordre Social. Rumors: Els rumors són declaracions sobre persones, grups, fets o institucions, que es difonen d'una persona a una altra sense que se'n demostri la veracitat, que tenen credibilitat no perquè hi hagi proves directes que les sostinguin sinó perquè hi ha gent que les creu. A la base dels rumors hi ha la desinformació, ja que sovint estan relacionats amb temes dels quals no en tenim un coneixement directe. Tòpics: Fa referència a una expressió o idea molt utilitzada de manera trivial o vulgar. Es tracta d'una idea estereotipada o d'un lloc comú que de tant fer-los servir perden el seu valor. Poden considerar-se com un vici del llenguatge davant el seu ús gastat. Qui els fa servir mostra pocs recursos expressius i la seva preferència per la còpia d'expressions ja conegudes. També es fan servir per a dissimular la veritat o per a simplificar una idea.

Estereotips

Atribució generalitzada de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se'l jutja des de la seva individualitat. Els estereotips no són ni positius ni negatius en ells mateixos. Són imatges mentals simplificades de realitats complexes. Prejudicis: Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc. Actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup. Integració social: Procés dinàmic que permet a les persones que són fora del sistema social estructurat (persones sense sostre, immigrants sense papers...) participar del nivell de benestar de la societat del lloc on viuen. Marginació o exclusió social: És la situació d'un individu o grup que està al marge respecte a la normalitat del grup dominant. Les persones marginades solen adoptar actituds passives. Se'n diu exclòs, aquell qui no gaudeix dels seus drets.

Inadaptació o desaprovació

És una conducta que mostra una discrepància de les normes i per tant presenta una actitud activa contra la norma majoritària. Una persona està adaptada quan es relaciona sense dificultats especials amb l'entorn social que té. Les persones inadaptades es consideren en alguns aspectes fora del col·lectiu dominant, poden tenir fins i tot relacions conflictives amb el grup normatiu en el qual els hi ha tocat viure.

L'Organització Social

L'ésser humà viu en societat i malgrat no totes les persones que integren un grup social es coneixen, estan interrelacionades per uns vincles econòmics, ideològics, polítics, i territorials compartits. I això els proporciona una identitat de pertinença i una consciència de comunitat.

Concepte de Grup Social

Conjunt de persones amb rols i estatus diferents que estableixen relacions, comparteixen valors, objectius i actituds i tenen consciència d'unitat i l'existència del qual és reconeguda per les altres persones.

Grup de referència

Grup aliè a nosaltres, respecte del qual orientem la conducta pel fet de que les seves formes de vida, normes i valors ens resulten desitjables. D'aquesta manera el prenem com a referència positiva.

Grup de pertinença

És aquell al qual pertanyem.

Grups primaris o comunitaris

Els membres es coneixen entre si i participen en les vides dels altres. Es basen en el sentiment de cooperació i en la consecució d'objectius comuns. Hi ha un grau d'interacció molt elevat, relacions personals i íntimes, els codis es transmeten de generació a generació i els canvis són molt lents. Els exemples són: la família, el grup de veïns, colla d'amics, penyes esportives, tribus urbanes, les sectes...

Grups secundaris o associacions

Són propis de les societats modernes en les quals hi ha grups socials molt diferenciats. Comparteixen la vida pública però no la privada. La interacció entre els membres és escassa. Són relacions de tipus instrumental, és a dir, tenen un interès utilitari. Les relacions són competitives i anònimes, però es regulen amb lleis formals o amb costums. Hi ha diversitat de pensament i d'acció, per la qual cosa els canvis són ràpids. La divisió de funcions i rols és alta, per la qual cosa es troben diferents estatus. Exemples: La gran ciutat o l'estat.

La diversitat social

Són les diferències que podem identificar en els individus o en els grups de persones tenint-ne en compte les característiques pròpies, els orígens o els estils de vida.

Exclusió

És la falta de participació de segments de la població en la vida cultural, econòmica i social de les seves respectives societats a causa de la manca dels drets, recursos i capacitats bàsiques, factors que fan possible una participació social plena.

Segregació

Marginació, exclusió o discriminació de la qual pot ser víctima una persona o un grup de persones per motius racials, socials, polítics, religiosos o culturals.

Integració

És el procés durant el qual els nouvinguts o les minories s'incorporen a l'estructura social de la societat d'acolliment.

Inclusió

El procés de millorar l'habilitat, l'oportunitat i la dignitat de les persones que es troben en desavantatge a causa de la seva identitat, perquè puguin participar en la societat.

Desigualtat i conflictes socials

En una societat diversa es produeixen situacions de conflicte quan sorgeixen desigualtats, és a dir, quan dintre d'un grup social algú és discriminat per la seva ètnia, religió, orientació sexual, l'estètica, l'edat, el nivell econòmic, etc. i no se li atorguen els mateixos drets i oportunitats que als altres. La Globalització ha accentuat les desigualtats al món i cada vegada hi ha més distància entre els més rics i els més pobres.

Convivència entre dos grups socials: ASSIMILACIÓ

. Model seguit a França, Alemanya I Anglaterra, països que han colonitzat altres territoris i han volgut que aquests altres països assimilessin la seva manera de fer. Entenen la societat com un conjunt homogeni en el que tothom ha de ser i pensar igual. Tendeix a discriminar el que no és com ell. El que ve de fora ha de copiar el que jo faig. En relació a la immigració, no hi ha fase de acollida: s’espera que la persona s’adapti sens dubtar-ho. Es dona discriminació negativa cap a la cultura de les persones immigrades. Els joves quan creixen han absorbit els valors de la cultura del lloc on han anat i acaben rebutjant la cultura dels seus progenitors, en molts casos.MULTICULTURAL: s’accepta la diversitat cultural en relació a allò exòtic, o en àmbits mes superficial, consumisme o artístic: música, menjar, idiomes, vestimenta, moda...INTERCULTURAL: Model seguit a Canadà i que els sociòlegs catalans intenten que es faci aquí. Model basat en un procés de interacció constant que no acaba mai . Construir una dualitat, crear espais que permetin la barreja de totes dues cultures. Al final hauria de sorgir una nova cultura amb les aportacions dels diferents origens. PROCÉS D’INTEGRACIÓ:És un procés que es desenvolupa a dos nivells:Els immigrants han de respectar les lleis del país que acull per que no nomes arriben a un Estat sinó a una societat que te unes normes d’ urbanitat, higiene, costums, idiomes...Els amfitrions han de respectar les cultures i els aspectes diferencials dels nouvinguts.El procés d’integració pot resultar llarg, però hauria de sorgir una estructura social i cultural nova i única, no l’assimilació o destrucció d’una de les dues.Identificació viscuda vs Identificació política:Identitat viscuda: Identitat cultural. És aquella memòria d’allò viscut i de les seves repercussions afectives, sentiments, aferrament (arraigo) a un lloc, persones, llengua, etc. És canviant, per que l’aferrament creix poc a poc, amb la vida i si es canvia de lloc, probablement hi haurà una barreja. En l'immigrant, la identitat viscuda anirà creixent,  per que agafarà aferrament al nou lloc a on vagi.Exemples: olor al mar del lloc a on vaig néixer, a les plantes que cuidava la meva àvia... Identificació política: És aliè a la identitat com a quelcom viscut. Hi ha una reducció o conversió abstracta en un símbol de pertinença. Exemples: DNI corresponent al país al que pertanyo, ser soci de un club defutbol...Identitat múltiple:Especialment es posa de manifest en persones que pensen que emocionalment pertanyen a mes d’un lloc (fruit de la immigració sobre tot)