Socialització: Necessitats, Desenvolupament i Cultura

Necessitats Humanes i la seva Satisfacció Social

Alimentació: Alimentar-se és una necessitat bàsica de tot ésser viu. En el cas dels humans, obtenim l'aliment de manera social. És una tasca social perquè seria molt difícil que cadascú de nosaltres obtingués per si mateix tot allò que necessita per viure. La socialització de certes tasques ha comportat una major eficàcia i facilitat a l'hora de satisfer les nostres necessitats.

Respirar: Respirar és quelcom individual que fem per instint. Ningú no ens explica com hem de respirar, el nostre organisme s'encarrega d'automatitzar la respiració.

Amistat: Pel fort caràcter social de l'ésser humà, l'amistat és un factor important per al desenvolupament natural de la nostra personalitat i per afrontar la vida amb positivitat i recursos. L'amistat és, sens dubte, social.

Naixem Socials o Ens Fem Socials?

Ni són contràries ni són contradictòries, sinó complementàries. Naixem socials perquè l'ésser humà, quan neix, necessita créixer i desenvolupar-se en un entorn social. Un nen petit no es val per si mateix. En aquest sentit, podem afirmar que ens trobem en un estat d'immaduresa biològica. Si el nen, en néixer, fos abandonat, moriria. Necessita que algú el cuidi, l'alimenti i el protegeixi. És per això que podem dir que naixem socials.

D'altra banda, també ens fem socials. Hem estat llançats al món en un context sociocultural concret, aprenem una llengua determinada i ens relacionem amb altres individus que interactuaran amb nosaltres i que ens influiran en la nostra manera de pensar i de viure. Aprenem tota una sèrie de normes, valors i actituds que ens són transmesos socialment. És per això que podem dir que ens fem socials.

La Socialització com a Procés

a. Definició de Socialització

La socialització és un procés d'aprenentatge de conducta, permanent i especialment intens en la infància, en el qual interioritzem normes, imatges i valors.

b. Característiques de la Socialització

La socialització és un procés, no és espontani sinó que necessita el seu temps. En aquest procés, l'individu queda absorbit en la seva societat. Un dels elements més importants és que aquest procés és un aprenentatge. Aprenem tota una sèrie de coses en la societat i per la societat. Aquest aprenentatge dura tota la vida, és permanent i sempre podem aprendre o interioritzar alguna cosa. Aquest procés és més intens i important en la infantesa, on es veu més clarament.

c. Relació entre Societat i Cultura

Són dos termes inseparables. En el cas de l'ésser humà, on hi ha societat hi ha cultura, i on hi ha cultura hi ha societat. Existeix entre ambdós aspectes una relació de mútua interdependència: es necessiten i es complementen estructuralment. La cultura és un conjunt d'elements diversos transmesos socialment, i l'organització social dóna lloc a diferents elements culturals.

d. El caràcter permanent de la socialització

El procés de socialització és permanent perquè no hi ha un moment concret en què aquest procés s'aturi. L'ésser humà és un animal obert a nous coneixements, noves intencions i futures relacions. És un procés perenne en la societat, perquè es desenvolupa com a procés constant; és més, la seva raó de ser és no aturar-se.