Socialització, Ideologia i Dinàmiques Socials: Anàlisi Completa

La Socialització: Procés i Adaptació

Socialització: És el procés pel qual els individus es formen i s'adapten a les normes i cultura del seu grup, incorporant elements socioculturals al seu entorn i identitat.

Aquest procés està influenciat per la imitació i la repetició, ja que els individus estan influenciats per l'entorn. La socialització implica l'adquisició de connexions, la integració de la dimensió sociocultural i l'adaptació a l'entorn social des de tres perspectives: biològica i psicològica, afectiva i cognitiva.

Idees Clau de la Socialització

Les idees principals de la socialització inclouen el manteniment dels valors, la promoció de l'adaptació contínua, l'establiment de normes i pràctiques socials, la connexió de diferents generacions i el procés d'aprenentatge sociocultural.

Agents Socialitzadors

Els agents socialitzadors són la família, els individus o les institucions que formen relacions amb aquells amb qui interactuen. La família té el primer paper social i és el principal agent de socialització.

Socialització Primària i Secundària

• Primària: Té lloc durant la infantesa de l’individu i constitueix el període més intens d’aprenentatge moral i cultural. És el moment en què el subjecte aprèn la llengua natural del seu entorn i assimila les pautes bàsiques de conducta. En aquesta fase el principal agent de socialització és la família.
• Secundària: Té lloc durant l’adolescència, la primera joventut i la primera edat adulta, i es perllonga durant la maduresa.

Creences, Estereotips i Prejudicis

Les Creences

Creença: Una creença és un enunciat que les persones acceptem sense raonar o criticar. Aquest enunciat ens és útil i creïble durant un cert temps i l'apliquem a la nostra vida quotidiana, ja sigui amb la família o amics.

Les creences implícites són aquelles de les quals no dubtem i de les quals ni ens plantegem la seva veracitat; les percebem com a naturals.

Estereotips i Prejudicis

Estereotips

Estereotips: Els estereotips són creences socials associades a un grup que provoquen prejudicis i els justifiquen. Es basen en un mite o llegenda i són idees preconcebudes que simplifiquen i redueixen la interpretació de la realitat.

Poden ser imatges mentals o expressions lingüístiques que reflecteixen el patrimoni cultural. Són necessaris per a la socialització, afavorint el desenvolupament i la integració de les persones a la societat. Tanmateix, es basen en la veritat subjectiva més que en la veritat objectiva, cosa que fa que la majoria de la gent no estigui segura.

Els Prejudicis

Els prejudicis: Els prejudicis són creences o valors que es basen en la certesa i influeixen en la perspectiva d'un individu.

Poden ser cognitius, afectius o conatius, guiant un individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals.

Els prejudicis són comportaments adaptatius que ofereixen una guia ràpida als jutges, ja que no sempre poden verificar tots els aspectes d'una suposició abans de reaccionar-hi.

La Ideologia

El concepte d'ideologia de K. Marx s'associa a un conjunt d'idees, valors i creences imposades per la classe dominant per connectar amb una veritat universal que obeeix als interessos creats i al desig de la burgesia de dominar la societat.

La ideologia consta de dos components:

• La teoria, que representa la realitat.
• L'acció, que són tàctiques o estratègies utilitzades per abordar la situació existent a partir de l'ideal o la voluntat.

Tipus d'Ideologies

• Les ideologies reaccionàries: Tenen com a objectiu restaurar i mantenir un antic sistema social, polític o econòmic.
• Les ideologies conservadores: Defensen l'actual ordre econòmic, social i polític.
• Les ideologies revolucionàries: Conserven la transformació del sistema i donen suport als canvis qualitatius.
• Les ideologies reformistes: Proposen i afavoreixen els canvis, reconeixent la seva lentitud, pau, legitimitat i resolució de conflictes.

Les 6 Grans Ideologies de N. Bobbio

1. El conservadorisme
2. El liberalisme
3. El socialisme científic
4. Anarcoliberalisme
5. El feixisme
6. El tradicionalisme

Segons N. Bobbio les tres primeres ideologies són reals, però les 3 últimes no.

Ideologia de Dreta i d'Esquerra

En l'època de la Revolució Francesa, la dreta i l'esquerra eren els llocs on s'asseien els representants de l'Assemblea Nacional. Els representants de la burgesia i la noblesa seien al costat dret, i els representants del poble, seien a l'esquerra. Aquesta circumstància va passar a significar simbòlicament els ideals de tots dos bàndols.

Les diferències que afecten als diferents corrents són:

• La política implica idees de llibertat de circulació i pràctica de justícia.
• L'economia implica la intervenció del govern en la planificació del mercat, els impostos i les mesures que afecten diferents classes.
• La moral inclou qüestions com la laïcitat, la legalització de drogues, el matrimoni homosexual, l'avortament i l'eutanàsia.

Pensaments Dreta i Esquerra

Dreta:

• Intervenció social
• Llibertat econòmica
• Governs poc intervencionistes
• Idea que l’ésser humà és immutable
• Beneficis per a les empreses
• La llibertat com a valor

Esquerra:

• Llibertat social
• Intervenció dels governs en l’economia
• Governs forts
• Idea que l’ésser humà és mal·leable
• Beneficis per al treballador
• La igualtat com a valor

Normes Socials, Conformitat i Desviació

Les Normes Socials

Les normes són comportaments prevalents en una societat específica, alguns d'ells:

• Vàlids universalment i essencials per a la supervivència i l'adaptació humana.
• Altres són específics i practicats per algunes societats.
• Les normes socials poden variar al llarg del temps i de la història, i tenen una funció imperativa que es pot expressar de diverses maneres.
• Són essencials per a la cohesió del grup, mentre que l'absència de normes pot provocar descontrol i caos.
• Les normes socials són necessàries per al creixement personal i l'autonomia personal, i són imprescindibles per viure en societat.

Conformitat Social i Desviació

La marginalitat es defineix com la manca de participació i integració dins d'un grup de pertinença, a diferència de la integració mitjançant la participació en la societat.

El control social determina diferents definicions de desviació. En una societat, hi ha grups o individus que provoquen tensions socials. Les desviacions positives poden conduir a reformes socials, mentre que les desviacions negatives poden provocar uniformitats culturals i impedir noves maneres de pensar i actuar.

La Desviació Social

Es la desobediència a les normes vigents i la seva aplicació és punible. Contràriament al conformisme, no significa necessàriament un comportament antisocial. La desviació i la inconformitat sovint estan influenciades per canvis socials.

La majoria de les persones estan parcialment o totalment desviades, amb un cert grau de desviació que és beneficiós per definir rols i normes socials.

Procés de Regulació i Adaptació

La Regulació Social

La regulació social: És un conjunt de normes, lleis, estàndards i pràctiques que estableixen relacions i mantenen l'ordre en la societat. Ha de ser flexible per evitar la burocratització i equilibrar la llibertat requerida pels ciutadans amb les limitacions d'aquests estàndards.

Implica polítiques, econòmiques i normes, com ara costums.

L'Adaptació Social

L'adaptació social: És un procés en què les persones modifiquen el seu comportament per adaptar-se a les normes socials del seu entorn, com ara els rols professionals, els accessos a la universitat i la immigració.

Inadaptació o Desadaptació

Inadaptació o desadaptació: La desadaptació és un comportament que contradiu les normes i és actiu contra les normes majoritàries. Pot ser físic, psicològic o social, i pot ser causat per factors com la pobresa, l'alienació, la drogodependència, l'escassetat de recursos, la inestabilitat social o els desequilibris personals. Aquestes persones sovint presenten comportaments inacceptables o indesitjables.

La Marginació o Exclusió Social

La marginalitat fa referència a un individu o grup que es troba per sota de la normalitat del grup dominant, impedint-li la participació en qualsevol sector o societat. Les persones poden estar marginades per diversos motius: edat, sexe, religió, ètnia, etc...

Estar exclòs socialment significa no poder utilitzar els recursos i serveis que ofereix la societat, com ara l'ús d'aplicacions de banca en línia o la declaració d'ingressos de manera informal. Aquesta exclusió és el resultat dels ràpids avenços de les societats actuals.

La Cohesió Social

Cohesió social s'aconsegueix a través de polítiques d'inclusió econòmica, social, educativa, laboral, ètnica, política i cultural. Avui en dia, és un tema preocupant per estats i nacions degut a la globalització i la transformació de la societat industrial a la tecnològica.

L'Anomia

L'anomia: És un terme introduït per E. Durkheim i es refereix a una estructura social incapacitada de proporcionar a certs individus tot allò necessari per associar els objectius de la societat.

Es dona a individus i subcultures que experimenten alienació i desorganització a través del seu comportament no social.

Grups Socials, Moviments i Rol

Què és un Grup Social?

Un grup social és un conjunt d'individus amb diferents rols i estatus que estableixen relacions, comparteixen valors i tenen un sentit d'unitat reconegut pels altres. Alguns exemples inclouen famílies, comunitats i partits polítics.

Hi ha dos tipus de grups socials:

• Els grups de pertinença: Són aquells que són percebuts com a desitjables pels altres, com ara el seu color, religió o estatus social.
• Els grups de referència: En canvi, són aquells que són percebuts com a indesitjables per altres, com ara drogodependents, alcohòlics, 'pandilles' o estudiants que no encaixen en les categories.

Característiques dels Grups Socials

• La interacció dins d'un grup social implica que les persones s'adhereixin a normes acordades.
• Els membres comparteixen objectius, valors i activitats, formant un grup cohesionat.
• Els grups socials són estables i relatius, a diferència de les reunions accidentals.
• Entenen que formen un grup diferent i participen d'una realitat única.
• La identificació social s'aconsegueix quan els individus són reconeguts com a "participants" dins del grup.

Els Moviments Socials

Un grup de persones unides per un objectiu sociopolític concret, sovint provinents d'organitzacions marginals, actuen fora del sistema o estructura sociopolítica establerta. Són bons creadors d'alternatives i resisteixen la coordinació política.

Pretenen implantar valors enfront dels interessos i influències d'un enemic en termes de relacions de poder, influint en darrer terme en aspectes de la realitat sociopolítica. En són exemples els moviments pacifistes, antiglobalització, vigilància ciutadana i anti-okupa.

Rol i Estatus

Rol

Rol: El rol es refereix a les expectatives que els individus assumeixen en la societat i després de la socialització, donant lloc a una interiorització de la seva personalitat.

Implica simples uniformitats de conducta, amb individus que participen en diferents grups socials i exerceixen un paper específic.

Tipus de rols:

• Rols assignats: Ens són donats des de fora de manera automàtica (rol de nét/neta, rol de dona/home, rol de professor/a o alumne/a).
• Rols assumits: S’adopten voluntàriament, ex: rol de marit i muller, jerarquia en un lloc de treball (rol de treballador/a i cap d’una empresa).

Estatus

El sistema social es pot veure com un sistema d'estatus i rols, amb cada persona ocupant una posició específica dins d'un grup. No n’hi ha prou amb tenir un estatus, cal que sigui reconegut pels altres membres de la societat o grup.

L’estatus pot ser adscrit (ens ve per naixença) o adquirit (depèn de l’esforç que l’individu fa per aconseguir-lo a base de treball i dedicació).