La Socialització Humana: Etapes, Agents i Impacte en el Desenvolupament

La Socialització: Procés, Agents i Etapes Clau

La socialització és el procés d'aprenentatge i d'assimilació de les creences, normes (pautes de conducta reforçades per sancions que es presenten a la consciència del subjecte com a obligatòries) i valors (propietats acceptades o rebutjades socialment) d'una societat.

Agents de Socialització: Qui Transmet els Models Socials?

Els agents de socialització són actors o institucions socials que, amb la seva acció, contribueixen a transmetre models socials per tal d'aconseguir que els individus s'integrin en la societat a la qual pertanyen.

El Grup Social: Un Agent Fonamental

Un grup social és un col·lectiu de persones que compleixen unes determinades condicions:

• Els seus membres mantenen una relació mútua i regular.
• Tenen consciència que en pertanyen.
• Estan estructurats i són estables i duradors en el temps.

Hi ha diversos tipus de grups socials que actuen com a agents de socialització:

• Comunitats: com la família i la colla d'amics.
• Associacions: com l'escola.
• Mitjans de comunicació.

Etapes del Procés de Socialització: Des de la Infantesa a l'Adultesa

Socialització Primària: Els Fonaments de la Persona

La socialització primària es duu a terme durant la infantesa i és la primera que es produeix. Té lloc en un grup reduït de membres que Mead anomena els altres significatius (pares, germans, familiars i amics d'aquests), els quals satisfan les necessitats del nounat. Quan aquest ja veu que, a part d'això, ja hi ha la societat, Mead anomena aquest concepte l'altre generalitzat, que vol dir la societat en general. Sense una socialització primària adequada, és difícil aconseguir una bona integració social posterior.

Socialització Secundària: Adaptació a Nous Entorns

La socialització secundària és el procés d'aprenentatge que segueixen les persones per adaptar-se a les expectatives d'ambients nous. Aquí se substitueix l'afecte per l'interès. Té dues funcions bàsiques:

• Socialització anticipadora: adaptar la conducta a les pautes dels grups als quals volem entrar.
• Socialització professional: adequar els nostres comportaments per integrar-nos al món laboral.

Resocialització: La Remodelació de Pautes de Comportament

La resocialització és un tipus de socialització anticipadora que ens obliga a modelar les nostres pautes de comportament (per exemple, en camps nazis o en jocs imitant la SS).

Els Nens Salvatges: L'Impacte de la Privació Social

Els nens salvatges són aquells que, per voluntat dels adults, han estat exclosos massa aviat de la relació amb humans i que han pogut sobreviure tot i així. La socialització és una necessitat fonamental perquè l'infant esdevingui persona. Presenten diverses dificultats i característiques:

• Dificultats per caminar i parlar.
• Capacitat d'adaptació que dificulta la readaptació social.
• No deixen sortir les seves emocions.
• No es volen relacionar amb persones.
• Simpatia amb els animals.

És important destacar que no són "tontos", sinó que hi ha un període crític en què s'ha de produir l'aprenentatge de les habilitats del llenguatge i d'altres; si no es produeix aleshores, després és massa tard.

Teoria de la Privació Materna de Bowlby: La Importància del Vincle

A mitjans del segle XX, John Bowlby va fer una investigació que demostrava que l'absència d'una relació d'estimació d'un nen amb la mare provocava problemes de personalitat en el futur de l'infant, i a això li va dir privació materna. L'experiment amb mones va fer veure que l'imprescindible per al desenvolupament és que es tingui una relació amb éssers de la mateixa espècie, encara que no sigui la mare. Per tant, no és només "privació materna", sinó que ha de ser amb un ésser humà i durant la primera infantesa, dels 6 mesos als 4 anys.