Socialització i Grups d'Iguals: Impacte en el Desenvolupament

Cultura Segons la UNESCO: Definició i Abast

La cultura, segons la UNESCO, és el conjunt de trets distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social. Aquesta abasta, a més de l'art i les lletres, les maneres de viure junts, els sistemes de valors, les tradicions i les creences.

Processos d'Adaptació Social i Socialització

Ningú neix indefens i a poc a poc es va socialitzant. El procés que se segueix per adaptar-se a la societat és que els nens petits no són receptors passius davant tot el procés de socialització, sinó que són actius i responen a les pressions i exigències de l'entorn, ja que tenen capacitat de raonar, d'aprendre i crear. La socialització és un aprenentatge; per tant, és lògic que sigui més intens en els primers anys de vida.

Després trobem aquest nen amb l'entorn o la societat que li oferirà o imposarà valors, normes, costums... i d'aquesta forma descobrirà la resta de persones. Per adaptar-se al grup, ha d'interioritzar valors i ho farà interactuant. Aquest procés de socialització es produeix durant tota la vida.

Dins d'aquesta socialització, hi haurà uns agents socialitzadors que seran la família, els amics, els companys d'escola... tota persona que interactua amb el nen. Aquesta interacció pot ser voluntària o involuntària i tot incidirà damunt la seva educació. Els mitjans de comunicació també afecten molt la nostra educació.

El Grup d'Iguals: Influència i Desenvolupament Social

El grup d'iguals està format per individus d'edats homogènies. Podríem dir que estem fent una societat de "guetos", tot es troba molt compartimentat: llocs per als joves, adults, tercera edat, nens... Ajuden a desenvolupar l'aspecte social i cognitiu.

La integració del nen al grup d'iguals dependrà dels factors que l'hagin influït en la família. L'amistat dins del grup d'iguals és molt important i molt més dins el context escolar. A aquesta amistat grupal se li poden atribuir dues funcions:

• a) Font de recursos emocionals: tant per a la diversió com per als moments d'estrès.
• b) Font de recursos per resoldre problemes i d'aprenentatge.

Dins de la socialització de grups, existirà una base per a les relacions futures. Durant la preadolescència, es passa més temps controlat pels adults; per aquest motiu, el grup té menys influència. A mesura que s'aproxima a l'adolescència, el grup es fa més important i els pares passen a un segon pla. En aquesta etapa, el grup és bàsic perquè influeix en la socialització, ja que es comparteixen temors, sentiments, projectes...

Un altre factor important és el fet que l'individu sigui acceptat dins del grup, ja que afavoreix l'autoestima i la confiança en un mateix. A mesura que l'individu creix, la influència del grup decreix.

La relació entre iguals a l'edat adulta es caracteritza per un fort vincle afectiu. Les amistats que es fan solen ser més sòlides que les de la infantesa i es formen segons les experiències, valors, creences i segons la societat. (Per exemple: el sexe abans era un tema tabú, les dones solien arribar verges al matrimoni i ara el 99% de les relacions sexuals es produeixen abans del matrimoni).

Quant a l'etapa social de la tercera edat, hi ha una progressiva pèrdua a nivell social (per la mort de molta gent propera). Sol abundar la falta d'autoestima i la part emocional i afectiva és molt important; el fet que una persona gran estigui plena en el sentit emocional allarga la vida.

Desmotivació i Conductes Inadaptades: Factors Socials

Segons l'autor J. Valverde, l'individu que creix dins un ambient social desfavorit pot desenvolupar una conducta inadaptada respecte a les lleis i les normes. Podem tenir en compte uns aspectes:

• a) Les relacions no adients entre l'entorn i l'individu.
• b) Que les relacions amb l'entorn tinguin una llarga durada.
• c) Influència de la marginalitat i altres influències: dins la nostra societat tenim molts aspectes que afavoreixen conductes inadaptades. Exemple: els adolescents que viuen en barris marginals i no tenen una educació adient. Aquest entorn negatiu afavorirà el consum de drogues i conductes delictives.
• d) L'entorn dins de famílies desestructurades: alcoholisme, problemes econòmics. Hi haurà pandilles que, sobretot, poden substituir la família. Aquest comportament és típic a la ciutat i, a més, tindran un vocabulari típic.

Resumint, la delinqüència juvenil és una realitat universal preocupant que existeix a tota la cultura occidental. Hi ha algunes teories biològiques que diuen que la delinqüència ve donada pels gens; un estudi diu que està lligada als cromosomes, encara que no s'ha demostrat que sigui veritat.