Socialització i Esport: Influència i Evolució

Per què és important la socialització en l'esport?

Quan analitzem el comportament esportiu, és crucial entendre la interrelació entre cultura i socialització. La cultura, definida per la tradició, i la societat, un conjunt de persones que interactuen a través d'aquesta cultura, estan intrínsecament lligades. Els elements culturals com ara símbols, creences, valors i normes, juntament amb els agents socialitzadors com la família i els amics, influeixen directament en la persona que se socialitza i viceversa.

Aspectes clau de la socialització en la gent gran

L'esport és una activitat de lleure preferida per la gent gran. Tot i que la joventut espanyola és més esportista que la població adulta, hi ha un augment significatiu en la proporció de gent gran que practica esport, passant d'un 8% el 1980 a un 17% l'any 2000. Les activitats més comunes són passejar, caminar, manteniment i natació. Els motius principals són:

• 69% per fer exercici
• 60% per millorar la salut
• 30% per diversió

El treball amb la gent gran no s'ha de limitar a l'aspecte físic, sinó que ha d'incloure un procés d'apropament als sentiments, emocions, percepcions i conflictes.

Variable dependent i independent en l'esport

La variable dependent en l'estudi de l'esport com a sistema obert pot ser la pràctica esportiva, que és heterogènia, diversa i amb una gran tendència a la individualització. La variable independent pot incloure factors com el sexe, l'edat, la raça o el lloc de residència.

Relació entre llenguatge i socialització

La socialització és un procés continu. Cal diferenciar entre la socialització primària (fins als 5 o 6 anys) i la secundària. El llenguatge és fonamental en la socialització primària, ja que ens permet comunicar-nos i interactuar.

Característiques de la pràctica esportiva a Espanya l'any 2000

Entre el 38% i el 39% de la població practicava esport l'any 2000, mantenint-se estable després d'un augment considerable amb la mort de Franco, la transició democràtica i l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Evolució de l'accés de les dones a l'esport

Segons Puig i Mosquera (2002), els estereotips són representacions mentals simplificades de grups determinats (segons sexe, edat, etc.), etiquetes socials sobre el seu comportament, actituds i valors. La pràctica esportiva de la dona ha canviat molt al llarg dels anys. La igualtat d'accés no equival a la igualtat real. La participació femenina és d'un 38%, menor que la masculina. Nens i nenes adquireixen valors diferenciats i entenen que algunes activitats són més importants que altres. Per exemple, el futbol té molt més prestigi que altres activitats (Soler, 2001). En l'aeròbic, un 98% dels participants són dones, mentre que en el futbol, només un 8%. La diferència no rau en l'esport en si, sinó en el reconeixement i el valor social que se li atorga.

Hipòtesi sobre el perfil dels practicants d'esports nàutics a Catalunya segons Bourdieu

Segons la teoria de l'espai de les posicions socials de Pierre Bourdieu, el perfil dels practicants d'esports nàutics a Catalunya probablement correspondria a una classe alta, amb un capital econòmic alt, un capital cultural alt (nivell d'estudis elevat) i un cert renom social.

Utilitat de la sociologia de l'esport

La sociologia de l'esport és útil perquè ens informa sobre la pràctica esportiva, la cultura i el procés de socialització, la relació entre socialització i esport, les organitzacions esportives i el mercat de treball.