Socialisme Utòpic i la Primera Internacional (AIT): Origen i Impacte del Moviment Obrer

Socialisme Utòpic: Origen i Característiques

El socialisme utòpic és un moviment pacífic que va sorgir a la primera meitat del segle XIX. Podríem dir que és un plantejament ideal, però que mai s'arriba a complir. És precursor de l'anarquisme, és a dir, rebutja la política. Davant la societat capitalista, es van aixecar crítiques que denunciaven les injustícies dels nous sistemes i es van proposar altres formes d'organitzar la societat.

Principis Fonamentals del Socialisme Utòpic

Els models socials que propugnaven i els mitjans per portar-los a terme tenien diferències clares. Es caracteritzaven per no tenir un contingut revolucionari, sent principalment reformistes. Els seus principis incloïen:

• Criticar el sistema social i econòmic del capitalisme.
• Denunciar l'individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada.
• Buscar una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l'explotació), amb l'objectiu de la felicitat i el benestar general.
• Desconfiar de la política i dels polítics.

Pensadors Clau del Socialisme Utòpic

Babeuf i Blanqui: Acció Violenta per la Igualtat

Creien que la igualtat social només es podia aconseguir a través de l'acció violenta.

Charles Fourier: Els Falansteris

És l'únic socialista utòpic que va portar a terme tot el que havia proposat. Va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries on la propietat era col·lectiva i on homes, dones i infants compartien totes les tasques. Tothom sabia de qualsevol ofici i, si un falansteri funcionava, podien viure 1.500 persones.

Étienne Cabet: La Utopia d'Icària

Va dissenyar la societat ideal d'Icària.

Robert Owen: Cooperativisme i New Lanark

Va ser un dirigent capitalista que va defensar l'organització dels treballadors en cooperatives sense propietaris ni salaris. Va dur a la pràctica aquesta idea a la seva fàbrica tèxtil de New Lanark (Escòcia) fins que les pressions del govern i dels empresaris el van obligar a traslladar-se a Indiana (Estats Units).

Saint-Simon: Classes Productives i Tallers Cooperatius

Distingia entre la classe productiva i la classe no productiva. S'ocupava de la ciència i del progrés. Va crear Tallers Cooperatius (amb educació, assistència mèdica, etc.) que servien perquè tothom tingués coneixement de diversos oficis.

Proudhon: Mutualisme, Federalisme i Anarquisme

Defensava el mutualisme i el federalisme. Rebutjava l'Església, la política i l'Estat, sent un precursor de l'anarquisme.

La Primera Internacional (AIT): Origen i Principis

Durant la segona meitat del segle XIX, el moviment obrer es va organitzar fins a la creació a Londres, l'any 1864, de la Primera Internacional (AIT). Els seus representants eren delegats d'associacions obreres angleses i franceses, emigrants polítics italians i alemanys, i posteriorment, diverses societats.

El Consell General i els Principis de l'AIT

Hi havia un Consell General dirigit per Marx, on es van redactar els estatuts i el manifest que contenien els seus principis fonamentals: l'emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels treballadors mateixos, que havien de conquerir el poder polític per eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme. D'aquí va sorgir la cèlebre frase de Marx: «Que l'emancipació dels treballadors ha de ser obra d'ells mateixos.»

Congressos Clau i Reivindicacions Obreres

Els primers congressos de l'AIT van tenir lloc a Ginebra (1866), Lausana (1867) i Brussel·les (1868). S'hi van adoptar acords per impulsar les mobilitzacions obreres a cada país i es van definir mesures que van influir significativament en les reivindicacions obreres:

• Reducció de la jornada laboral.
• Supressió del treball infantil.
• Millora de les condicions laborals de la dona.
• Desaparició de l'exèrcit permanent.
• Socialització dels mitjans de producció.
• La vaga com a mitjà més eficaç per aconseguir aquests objectius.

Divisions Internes: Marxistes i Bakuninistes

Les delegacions dels països més industrialitzats (Anglaterra, Alemanya) donaven suport a les idees de Marx, mentre que les dels països més agrícoles (Espanya, França, Itàlia) s'alineaven amb les tesis bakuninistes.