Socialisme Utòpic i Científic al Segle XIX

El Socialisme Utòpic

Saint-Simon (agost-1825)

La indústria era l'única font de riquesa. El clergat, la noblesa i l'exèrcit eren classes ocioses (no productives). Els propietaris (empresaris burgesos) i els treballadors són les classes productives. Els que han de governar són els més capaços, els intel·lectuals científics i savis.

Fourier (1772-1837)

El model de societat ideal eren els falansteris. Eren petites comunitats de producció agrícola. Existia la pau social, harmonia, igualtat entre homes i dones, i la producció es repartia segons la necessitat.

Owen (1771-1858)

Era un empresari de la indústria tèxtil. Va aplicar millores per a millorar la situació dels obrers en les seues pròpies fàbriques. A Gran Bretanya aplicà aquest model a "New Lanark". Als EUA va traslladar el model fundant "New Harmony". A les seues fàbriques, hi ha instal·lacions per a l'educació dels fills dels treballadors.

Proudhon (1809-1863)

Va ser el primer pensador socialista que es va denominar a si mateix anarquista. Rebutjava qualsevol tipus de govern. Projectava una societat en la qual l'estat ha de desaparèixer. La nova societat havia d'organitzar unitats/comunitats de producció agrícola basades en l'ajuda mútua i l'autogestió. Aquestes unitats de producció s'organitzarien en mutualitats i federacions de manera industrial. Queixes de la propietat.

Idees en comú

Projectaven una societat ideal i perfecta on els éssers humans vivien en pau, sense conflictes, harmonia i igualtat. Aquesta societat ideal s'aconseguiria sense conflicte, seguint, copiant i expandint-se. Van denunciar la indústria moderna i els seus efectes sobre els treballadors.

El Socialisme Utòpic

És un terme adoptat per Marx i Engels per a distingir-lo del socialisme científic. Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que tenen trets comuns. Encara que consideraven utòpics els projectes d'aquests pensadors per irrealitzables, van denunciar la societat industrial per injusta, i la desigualtat social, però no analitzen les seues causes. Ideen projectes per a crear la societat ideal amb relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi haurà cap explotació. A aquesta societat ideal s'arribaria per la voluntat dels homes, pacíficament.

Els anomenats socialistes utòpics faran les primeres reflexions teòriques crítiques amb les conseqüències socials de la industrialització i projectes per a crear una societat ideal. Misèria i condicions de treball del proletariat. Marx els qualificà d'utòpics perquè no analitzen el conflicte entre patrons i obrers. Tots els pensadors utòpics tenen idees en comú: defensaven la indústria, tots aquells que pertanyien a les classes altes.

El Marxisme o Socialisme Científic

El marxisme (Marx i Engels) o socialisme científic és un pensament, un cos teòric, un conjunt d'idees elaborat per Marx i Engels. Científic per a diferenciar-se del socialisme utòpic, que Marx considerava utòpic perquè no analitzava la causa de l'explotació. Marx i Engels pertanyien a la burgesia i van col·laborar en moltes obres.

Les tres idees principals del Marxisme

(No es poden deslligar)

• Materialisme històric: (anàlisi del passat) la lluita de classes és el motor del canvi en la història.
• Anàlisi crític de l'economia capitalista: (anàlisi del present) la plusvàlua és la causa de l'explotació dels obrers.
• Conquesta revolució del proletariat.

Materialisme històric (Lluita de classes)

És l'enfrontament entre classes socials perquè tenen interessos distints i oposats. És el motor del canvi social.

Modes de producció

• Esclavista: lliures i esclaus.
• Feudalisme: senyors feudals i camperols.
• Capitalisme: burgesia (propietaris) i proletariat.

Història d'opressors i oprimits, aquesta lluita de classes és la causa de la transformació social.

Crítica de l'economia capitalista i la plusvàlua

Acumulació de capital de la burgesia a partir de l'explotació dels obrers, per tant, el proletariat ha de conquerir el poder per a eliminar l'explotació.

La societat industrial es fonamentaria en l'explotació dels obrers pels capitalistes burgesos. La plusvàlua seria la causa del procés d'acumulació de capital (enriquiment) de la burgesia i de l'explotació dels obrers. És l'apropiació del capitalista de part del producte produït amb el treball de l'obrer (diferència entre el valor de la producció i el salari). En el mode de producció capitalista, hi ha un nou antagonisme de classe: nous opressors (burgesia propietària dels mitjans de producció) i oprimits (proletariat) per la desigual apropiació de l'excedent. Tot això provoca una transformació revolucionària de la societat.

La revolució proletària i la societat comunista

La supressió de l'opressió (canvi de la condició social) ha de superar-se amb la conquesta del poder. Per a la conquesta del poder és necessari que el proletariat s'organitze en partits de classe obrera, amb això es va formar un establiment d'una dictadura transitòria del proletariat. L'estat passa d'estar al servei de la burgesia a servir al proletariat. A causa d'això, va haver-hi una desaparició de la plusvàlua (causa de l'explotació). Una vegada desmantellat el sistema econòmic capitalista, l'estat ja no és necessari: la desaparició de l'estat. Societat comunista: col·lectivització dels mitjans de producció. Era una societat sense classes, sense opressors ni oprimits (igualtat), sense Estat (cap classe l'utilitza com a mitjà d'opressió), sense antagonismes.

L'Anarquisme

Va ser l'altra important ideologia que va influir a la classe obrera. Aquests pensadors i les seues idees es difongueren en la segona meitat del segle XIX.

Principals pensadors

Parteix de la creença en la capacitat de l'individu, aconsella la seua llibertat i establir una societat igualitària (sense explotació).

Què rebutja? Rebutja la societat capitalista basada en la propietat privada i en l'explotació dels treballadors, però hi ha una defensa de la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. També es rebutja l'autoritat i negació de l'Estat, al qual consideren una forma d'opressió per a la llibertat humana. Es defensa l'espontaneïtat de les masses, l'individualisme i l'accés directe, rebutgen la jerarquia i propera a la democràcia directa. La revolució no hauria d'estar dirigida per cap partit, sinó per l'alçament espontani del poble.