Sobreexplotació de Recursos Naturals i Sostenibilitat: Guia Completa

1. La Sobreexplotació dels Recursos i els Ecosistemes

Els ecosistemes són sistemes dinàmics, en principi autònoms, formats per una comunitat natural (biocenosi) i per un medi ambient físic (biòtop), els quals interaccionen mútuament. L'ecologia és la ciència que estudia els ecosistemes.

1.1 La Sobreexplotació i el Desenvolupament Sostenible

La sobreexplotació dels recursos naturals es produeix quan aquests són explotats a un ritme superior al de la seva regeneració natural. Els recursos naturals es poden classificar en parcialment renovables i no renovables. Els primers es poden explotar al ritme que es van recuperant. Per exemple, els boscos i els sòls.

La conseqüència més greu de la sobreexplotació és l'extinció dels recursos, amb la consegüent pèrdua de la biodiversitat. Les repercussions són tant ambientals com socioeconòmiques, ja que es perd una font important d'ingressos i es deteriora la seguretat alimentària.

Els recursos parcialment renovables es poden extingir si són sobreexplotats.

La caça comercial i la de subsistència, quan es duen a terme indiscriminadament, també són exemples de sobreexplotació.

Un desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per atendre les seves necessitats.

La producció d'aliments mitjançant els mètodes tradicionals ocasiona serioses alteracions ambientals, com ara l'erosió, la salinització del sòl, la desertització entre d'altres. Assolir un canvi en les tècniques de cultiu no és només un repte de tipus instrumental o de mètodes, sinó que significa un canvi en la manera de ser i de pensar de l'home del nostre temps.

És habitual que en aquestes zones es practiqui una agricultura intensiva que a més a més comporta l'ús de pesticides, plaguicides i fertilitzants. Cal trobar la manera d'alimentar els 10.000 milions d'habitants que aviat tindrà el nostre planeta sense sacrificar el medi natural.

1.2 El Flux de l'Energia i el Cicle de la Matèria

Els Nivells Tròfics

Per mitjà de la fotosíntesi, les plantes transformen l'energia lumínica en energia química que emmagatzemen en els hidrats de carboni i altres compostos. Aquesta energia es transfereix a tots els organismes de l'ecosistema mitjançant una sèrie de passos, anomenats nivells tròfics o d'alimentació que es basen en menjar o ser menjat i que constitueixen una cadena alimentària.

• La cadena alimentària o tròfica és la relació lineal de tipus alimentari que s'estableix entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.
• La xarxa tròfica és un conjunt de cadenes alimentàries íntimament relacionades per les quals circulen energia i materials en un ecosistema. Només part de l'energia captada per les plantes continua la cadena tròfica de la producció.

planta-herbívor-carnívor.

Les restes vegetals i animals no utilitzades en aquesta cadena sustenten la cadena alimentària de la descomposició, és a dir, els bacteris, fongs i animals que s'alimenten de matèria morta.

Les cadenes tròfiques es poden representar mitjançant una piràmide, anomenada piràmide tròfica.

Els Cicles Biogeoquímics

El flux d'energia procedent del sol recorre els cicles de nutrients o cicles biogeoquímics. Aquests comencen amb la descomposició de la matèria orgànica en una forma que pugui ser utilitzada per les plantes.

Els cicles biogeoquímics més importants són el cicle del carboni, el del nitrogen, el del fòsfor, el del sofre i el de l'aigua. En el funcionament d'un ecosistema, qualsevol cicle geoquímic és de vital importància.

La Successió Ecològica

Els ecosistemes són dinàmics, ja que les espècies que els integren no són sempre les mateixes. Això es veu reflectit en els canvis graduals de la comunitat vegetal amb el pas del temps, fenomen conegut com a successió ecològica.

Com que viuen poc temps i són males competidores, acaben sent reemplaçades per espècies més competitives i de vida més llarga, com passa amb determinats arbusts que més tard són substituïts per arbres. Així s'arriba a l'estat d'equilibri o clímax de l'ecosistema.