Situació lingüística actual del català a les Illes Balears
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB
En els últims anys, des de la fi del franquisme i les seues seqüeles, s'ha millorat molt la presència de la llengua catalana en àmbits públics i formals. També ha augmentat el nombre de ciutadans catalans però tanmateix cada vegada es percep que el català s'empra menys en les relacions interpersonals. La gent tendeix a parlar més en castellà. Aquest fet condueix al que s'anomena 'llatinització'. En el cas dels mitjans de comunicació veiem que han augmentat notablement els que utilitzen el català, però continuen sent majoritaris els de castellà. L´Estatut d´Autonomia de les Illes Balears (1983) declara el català 'llengua pròpia de les Illes Balears', llengua oficial, conjuntament amb el castellà. La Llei de normalització lingüística de les Illes Balears (1986) proclama el dret i el deure de la comunitat autònoma de fer possible l'exercici dels drets lingüístics i distingeix entre la naturalesa dels estatuts oficials respectius del català i del castellà. La importància de la normalització del català és molt important. Diferents decrets i ordres dictats pel mateix govern regional, dels consells insulars i dels municipis, completen el text de base. Ús i presència del català per àmbits:
Ensenyament
L´ensenyament a les Illes Balears és competència del govern central. En conseqüència la introducció del català en el sistema d´ensenyament requeria la col·laboració entre aquests dos governs. Les disposicions de la Llei de normalització lingüística (1986) en matèria d´ensenyament són les següents:
- El català esdevé la llengua oficial de tots els nivells d'ensenyament.
- Els alumnes tenen el dret de rebre l´ensenyament en la seva llengua.
- La llengua i la literatura catalanes esdevenen matèria obligatòria en tot l´ensenyament no universitari i s´hi destinarà el mateix nombre d'hores que a l´estudi de la llengua i de la literatura castellanes.
- En acabar l´escolaritat obligatòria, els alumnes han de saber usar normalment i correcta les dues llengües oficials.
- El govern autònom han de destinar-hi prou mitjans per garantir l'ús vehicular del català i per assegurar la formació lingüística dels professors.
- El català serà matèria obligatòria en la formació dels adults.
- Els professors i estudiants universitaris tenen el dret de fer servir la llengua de la seva elecció.
- El govern balear s´encarregarà d'elaborar els materials didàctics per a l´ensenyament del català i en català.
La introducció del català en l'ensenyament, ha estat sempre fruit d'iniciatives dels professors i/o dels pares més que dels poders públics. Per demanar l´ensenyament en català els pares han de seguir un procediment complicat i l'ús del català només s´autoritza si els alumnes han seguit les etapes de l´escolaritat en català. L'avaluació de la política seguida pel govern central en l´àmbit de l'ensenyament és negativa. La majoria dels professors saben expressar-se en català. El fet de no haver començat els estudis en català crea dificultats administratives posteriors per a poder continuar-les en català.
- El català és ensenyat com a matèria obligatòria a tots les centres.
- A la Universitat de les Illes Balears gairebé la meitat de les classes són en català, però hi ha importants diferències entre els departaments i les facultats. L'ús del català a l'administració universitària era força estès. El català pot ser estudiat en tant que matèria.
- El català és matèria obligatòria en la formació d'adults.
Autoritats Judicials
La Llei de normalització lingüística estableix la validesa jurídica de la llengua catalana, sense retards ni discriminacions i sense necessitat de traduccions. En virtut d´aquesta llei, els ciutadans tenen el dret d'adreçar-se en català als òrgans del sistema judicial; els procediments, documents, etc. En català són vàlids davant els tribunals de les illes Balears; i els certificats lliurats pels registres públics han de ser en la llengua oficial demanada per qui els sol·licita. La legislació balear és diferent de la de les altres comunitats autònomes, ja que no preveu que el coneixement del català sigui tingut en compte per cobrir places de funcionaris del sistema judicial.