La situació de la dona a principis del segle XX

La inferioritat i la diferència de la dona (s. XX)

Durant els primers anys del segle XX, encara era habitual considerar la dona, per naturalesa, com un ésser inferior intel·lectualment a l’home. I si bé això va començar a ser qüestionat, va tenir més èxit la consideració de la dona com a ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.

El resultat pràctic d’aquestes dues concepcions era gairebé el mateix: la dona s’havia de reservar per a la maternitat i la família (àmbit privat), mentre que l’home estava destinat al món laboral, la política, la cultura, etc. (àmbit públic). L’educació de la dona es dirigia cap a la seva vida professional com a esposa i mare. El nombre de matriculacions de dones a l’escola era molt més petit que el dels homes. A més, els nois i les noies estaven separats a les escoles. Així, les noies dedicaven més temps a la religió i a les labors.

No fou fins a l’any 1910 que, amb Canalejas al govern, la situació començà a canviar. Amb tot, entre el 1910 i el 1930, el nombre de dones a la universitat no superava el 10%.

El treball femení a principis del segle XX

El treball de la dona fora de la llar estava mal vist. No obstant això, la presència de les dones als tallers i a les fàbriques, a més del treball al camp, al comerç i al servei domèstic, era nombrosa. En aquestes situacions, la dona sofria una triple discriminació:

1. Patia una explotació igual que la del treballador masculí (duresa de les condicions laborals, falta d’higiene, etc.).
2. Percebia pel mateix treball que un home un sou inferior (per això es contractaven dones a les fàbriques, ja que resultava més econòmic).
3. Havia de dedicar-se a les tasques domèstiques, als fills i a l’home quan arribava a la llar.

La dona participava activament en els moviments sindicals i conflictes socials, com la vaga del tèxtil de 1913. Va tenir presència en el sindicat anarquista Art Fabril de la Constància i el sindicat d’inspiració catòlica Sindicat Barcelonès de l’Agulla.

La dona davant la llei a principis del segle XX

On resulta més evident la discriminació femenina és en les disposicions legals que afectaven la dona casada. En el dret civil vigent a Catalunya l’any 1923, es consagrava l’obligació d’obeir el marit. En el codi civil d’Espanya, a més, es prescrivia que l’home era l’administrador de tots els béns de la seva dona i que aquesta no podia comprar ni vendre res sense llicència del seu marit.

També en cas d’adulteri, el tractament legal era diferent. Si el cometia l’home, la dona no podia reclamar res. Si el cometia la dona i el marit la sorprenia in fraganti, podia fins i tot matar-la.

La dona haurà d’esperar fins a la República per poder tenir dret a vot. Les primeres eleccions amb vot femení van ser el novembre de 1933.