La situació del català a la societat actual

Sociolin: Introducció al món del català i al monolingüisme militant (neguen aprendre segona llengua perquè tenen prou).

1) Bilingüisme:

Concepte. Tipus (individual, social i bilingüisme unidireccional: parlants de la segona llengua no aprenen la primera = conflicte ja que la primera és innecessària, territorial).

2) Diglòssia:

Concepte. Tipus interna i externa.

3) Mite:

Aracil denuncia el mite perquè els bilingüistes són monolingües = neguen el problema. Bilingüista (defensa però és monolingüe), Bilingüe (usa dues llengües, una pròpia i una apresa a l'escola...), Monolingüe...

Actualitat:

1) Introducció:

No som optimistes, final del franquisme = millora de la presència en àmbits públics i més persones ho saben. Però menys ús en les relacions interpersonals = llatinizació (coneixement de la llengua però s'usa poc). Mitjans de comunicació han augmentat però amb menys qualitat. Parla català a les illes, Catalunya nord, València, Franja de Ponent, Andorra, l'Alguer, el Carxe.

2) Marc legal:

Actualment marcat per: aprovació de la Constitució (1978), instauració de la Generalitat (1977), instauració del Consell Insular (1979), instauració de la Generalitat Valenciana (1982). Ús públic de la llengua regulat als Estatuts d'Autonomia de Catalunya (1979), València (1983), Illes Balears (1983) = reconeixement de l'oficialitat del català. Fora d'Espanya: Andorra = català oficial / França = 2010 català + francès oficial a Perpinyà / Itàlia = decret 1973 per ensenyar català a l'Alguer i oficialitat el 1997.

3) Actituds davant de la llengua:

El català és oficial però falta ús en molts àmbits.

4) Ús en diferents sectors:

La normalització del català és un problema no resolt i difícil de resoldre. El castellà té més pes i és un obstacle per integrar el català. A les Illes Balears: boom turístic = immigració = població autòctona amb actituds diglòssiques. Es coneix el català a Menorca, Mallorca i Eivissa.

- Mitjans de comunicació i tecnologia:

Ús irregular i variable. El castellà és la llengua vehicular i el català té poca presència. Premsa: més diaris i revistes però amb menys qualitat. Paper crítica a les illes. Digital guanya força. Televisió: oferta mínima comparada amb el castellà. Ràdio: el català és la llengua més demandada a Catalunya. Progressivament menys audiència jove. A València i les illes hi ha poca consum i oferta.

- Ensenyament:

Decret de 1978 per l'ensenyament del català. El sistema educatiu és un element clau per a la normalització, és la llengua vehicular a Catalunya, majoritària a les illes i minoritària a València. A les universitats, el català és la llengua d'ús actual en la docència i l'administració. Fora del territori de parla catalana, hi ha 9 universitats a Espanya i 162 al món.

- Administració:

El català té poca presència a l'administració. L'administració estatal majoritàriament utilitza el castellà. El català és minoritari en el món empresarial. El català és pràcticament inexistent en el món de la ciència. Les noves tecnologies es vehiculen en castellà i anglès. Hi ha poques publicacions científiques en català.

- Cultura:

Ús i situació del català desigual segons el sector. - Editorial: un dels sectors més dinàmics. - Cinema: prejudici = pel·lícules rodades, doblades i subtitulades no són rendibles. - Teatre: únic àmbit on el català és predominant. - Producció musical: minoritària però al segle XXI hi ha una creació de grups musicals.