Sistemes Urbans i Xarxes Urbanes

Eixamples

Eixamples: zones al voltant del nuclis històrics (Seu Vella - Carrer Major), apareixen al s.19 i 20.

Tipus de zones amb funció residencial:

• Zones suburbials (ciutats dormitori):

  On viuen persones de rendes baixes, sense planificació urbanística i amb manca de serveis.

• Àrees suburbanes:

  Ben comunicades amb carreteres i autopistes, amb comerços.

• Funció industrial:

  Abans les activitats industrials es situaven a prop de les ciutats, ara es localitzen a les afores de les ciutats (polígons industrials).

1. ELS SISTEMES URBANS

   Un món de ciutats: cada cop hi ha més ciutats que superen el milió d'habitants.

Xarxes urbanes són les ciutats que estan relacionades per raons econòmiques i de complementarietat de serveis = sistema urbà.

Sistemes urbans per interpretar el nivell de desenvolupament d'un sistema urbà cal conèixer el grau d'integració i els intercanvis que es produeixen entre si.

MOLT INTEGRAT: quan hi ha un intercanvi de tota mena (vehicles, persones, productes manufacturats, trucades, correus).

POC INTEGRAT: intercanvis escassos.

Actualment parlem del sistema mundial de ciutats, relacions entre totes les ciutats del món mitjançant la globalització de l'economia.

LES REGIONS URBANES:

• Àrees metropolitanes:

  Conjunt d'una gran ciutat i ciutats petites i mitjanes, el desenvolupament d'aquestes àrees és gràcies a les millores tecnològiques pels mitjans de comunicació i transports. Nucli central d'aquestes àrees es dedica al sector terciari. Nuclis que l'envolten es dediquen a usos residencials i instal·lacions industrials.

• Conurbació:

  No hi ha un nucli predominant sinó diversos (estructura polinuclear) amb abundància del sector secundari i terciari.

• Megalòpolis:

  Conjunt de conurbacions i àrees metropolitanes amb centenars de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals.

LA XARXA URBANA CATALANA:

És irregular, ja que a la costa hi ha densitat de població alta i al Pirineu molt poca. Densa al litoral i prelitoral i poc densa a l'interior.

Barcelona: ciutat + important de l'arc mediterrani i 2a ciutat més important d'Espanya juntament amb Madrid.

• Regió metropolitana de Barcelona:
  • Àrea metropolitana: Barcelona + municipis propers.
  • Corona metropolitana: anell que envolta l'àrea metropolitana i altres ciutats industrialitzades.
• Ciutats d'influència supracomarcal:
  • Conurbació de Reus-Tarragona: exerceix a la zona del Camp de Tarragona.
  • Tortosa: exerceix el paper de lloc central a les Terres de l'Ebre.
  • Lleida: nucli central de les Terres de Ponent.
  • Girona: lloc central de les comarques nord-orientals del país.
  • Manresa: nucli urbà principal.
  • Vic: eix de comunicacions de les valls del riu Ter i del riu Congost.
• Centres comarcals: ciutats amb centre de serveis per al territori i la seva comarca.
• Centres subcomarcals: exerceixen el rol de centralitat sobre les poblacions que les envolten.

LA XARXA URBANA ESPANYOLA

És connecta a través de l'eix de comunicació atlàntic i mediterrani.

• Arees metropolitanes de Barcelona i Madrid: està encapçalat per aquestes dues àrees i s'estructura en 6 subsistemes urbans:

1. Mediterrani: més important per la quantitat d'habitants. Principal connexió amb el sistema europeu per l'Arc Mediterrani.
2. Central: àrea metropolitana de Madrid, es basa en les vies de comunicació d'Espanya, el desenvolupament econòmic, poder polític i financer.
3. Meridional: inclou ciutats petites i mitjanes i està ben integrat.
4. Cantàbric: presenta una articulació feble.
5. Atlàntic: abunden petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès.
6. Canari: forma un sistema propi a causa del seu aïllament.

Agents urbans

Persones, corporacions o institucions que tenen interessos contraposats:

• Propietaris del sòl: volen aconseguir nous espais urbans per crear finques de la seva propietat.
• Promotors, empreses immobiliàries i empreses financeres: construcció, venda i lloguer d'habitatges.
• Propietaris d'empreses industrials: porten les fàbriques de l'interior de la ciutat als polígons de l'exterior.
• Ciutadans i ciutadanes: fan pressió perquè els usos del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives.
• Organismes públics: ajuntaments, governs... representants de la ciutat o país, decideixen quins usos té el sòl i com orientar el creixement urbà.

El planejament urbanístic és l'activitat de planificar com s'ha d'organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes.

• Sòl urbà: aquell sòl que ja està urbanitzat.
• Sòl no urbanitzable: sòl que té un règim de protecció especial.