Sistemes de transport a Espanya

Sistemes de transport

El sistema de transport és el conjunt de medis que permeten el desplaçament de persones i mercaderies entre distints llocs geogràfics.

Transport i territori interactuen

• El transport reflexa els desequilibris espacials en la distribució de la població i desenvolupament econòmic
• Pot introduir canvis al territori des del moment que facilita el desenvolupament d’una regió

La xarxa de transport permet vertebrar el territori, permet el desplaçament de persones i mercaderies cada vegada més ràpidament i a distàncies creixents. A més, les telecomunicacions han permès que les distàncies geogràfiques no tinguen tanta importància.

Característiques del sistema de transport a Espanya:

.a) El medi físic és desfavorable pel relleu i el clima, que provoca l’augment dels costos

.b) La xarxa terrestre i aèria és radial. Iniciada al segle XVIII, continuada al XIX i mantinguda en l’etapa franquista. Madrid és el centre i els radis van cap a la frontera i ports importants.

.c) El tràfic per carretera prima en el transport de persones i mercaderies (permet l’accés a qualsevol punt i porta a porta)

.d) La xarxa presenta forts desequilibris territorials, amb diferències d’accessibilitat, trams saturats i trams poc utilitzats.

.e) Les competències sobre transport es varen descentralitzar amb l’arribada de l’Estat autonòmic. L’Estat es reserva el transport internacional i el que passa per distintes comunitats autonòmiques, ports, aeroports, correus i telecomunicacions mentre que les CC. AA. Es reserven els ports, els aeroports no comercials, les comunicacions per cable i el transport intern de la comunitat.

.f) La política espanyola de transports es regeix pel Pla Director d’Infraestructures (PDI), que té com a objectius l’ordenació global del territori, augmentar la rapidesa i reduir la congestió i els accidents de transit, fomentar la intermodalitat així com recuperar espais degradats per obres públiques i rehabilitar infraestructures sense ús funcional (lúdiques)

.g) La xarxa espanyola s’integra en la europea, per a la qual cosa cal millorar les connexions amb Europa, es recullen fons europeus per a millorar les infraestructures i tendeix a la reducció de l’impacte ambiental.

.h) El sistema de transports exerceix un impacte sobre el medi ambient.

El transport per carretera mostra unes característiques semblants a les anteriors

El transport ferroviari es va iniciar a la segona meitat del segle XIX i als inicis del XX, amb costos d’explotació elevats en línies secundàries i altres transformades en rutes turístiques. Mostra les següents característiques:

Existeixen tres xarxes:

• Renfe o ample ibèric (ADIF), amb estructura radial i arboriforme. A partir de la xarxa bàsica s’obrin altres ramals secundaris. Permet el major nombre de connexions amb el mínim número de línies, encara que augmenta la distància i el temps invertit.
• FEVE al Cantàbric, Castella i Lleó i Múrcia. Està poc utilitzada.
• VE Iniciada amb la línia Madrid-Sevilla, s’ha ampliat amb la de Madrid-Valladolid i Madrid-Barcelona. La darrera ha estat Madrid-València

Hi ha un acusat contrast entre les distintes àrees. Tenim problemes d’electrificació, pendents del relleu, línies de direcció única, etc.

• Cal tornar a orientar el tràfic de persones i mercaderies; El tràfic de viatgers és rentable en línies de rodalies entre residències perifèriques i llocs de treball a la ciutat central, permetent la descongestió de les carreteres, mentre que el tràfic de mercaderies es centra en càrregues pesades i de gran volum, amb una gran presència de contenidors.
• Hi ha un desequilibri territorial en equipament i inversions. Normalment hi ha una major inversió en les línies que comuniquen les ciutats més desenvolupades econòmicament, mentre que a altres zones mostren unes infraestructures deficients.
• El Pla Director d’Infraestructures planteja

o Un increment del tràfic de mercaderies
o Ampliar els trams d’alta velocitat i connectar-la amb Europa o Millorar el control del tràfic, la senyalització i la seguretat

Aspira a una millor integració amb la Unió Europea, encara que el major inconvenient són els Pirineus i l’ample de via ibèric. La solució passa per fer vagons amb eix intercanviable i que l’AVE tinga l’ample europeu.

El transport marítim presenta les següents característiques:

• La xarxa està distribuïda entre l’Estat (ports comercials) i les CC. AA. ports menuts, de pesca o esportius.
• Existeix un gran contrast entre el tràfic de viatgers i el de mercaderies. El de passatgers és escàs i només està desenvolupat en el pas de l’estret de Gibraltar, des de la ciutat d’Algecires a Ceuta i Melilla, així com en la comunicació amb les illes, mentre que el de mercaderies mostra una diferència entre el de cabotatge, dedicat fonamentalment al transport dels derivats del petroli i el tràfic internacional per al transport de contenidors. Tradicionalment es dedicava al transport de líquids i sòlids, actualment es centra en els contenidors, amb vaixells de grans proporcions.
• Requereix d’una millora tècnica, tant de les infraestructures que augmenten la superfície de dipòsit, així com la millora dels accessos per carretera i ferrocarril. Alguns ports han creat una ZAL (Zona d’Activitat Logística).
• Existeix un clar desequilibri territorial en equipament i inversions. Les grans obres afecten només als ports més grans (Algecires a l’Estret), Las Palmas, Barcelona i València.

El transport fluvial és poc important a Espanya i es centra al port de Sevilla al riu Guadalquivir, amb problemes de calat per la poca profunditat del riu.

El transport aeri espanyol mostra una sèrie de característiques:

• La xarxa és ampla, amb una organització jeràrquica centrada en Madrid-Barajas (aeroport central)
• El tràfic de passatgers i mercaderies presenta notables diferències. És competitiu en el transport de passatgers a llarga i mitjana distància. És escàs en el transport de mercaderies (concentrada en les valuoses o en les caducables)
• Mostra un desequilibri territorial clar; Madrid és el aeroport central, per ser un centre financer i de negocis Barcelona també és un gran aeroport marcat pel turisme i els negocis. Les Balears i les Canàries amb el seu hinterland estan clarament marcats pel turisme, així com Alacant Bilbao és un aeroport nacional marcat per una ampla regió urbana i industrial. Existeixen d’altres més menuts que estan poc utilitzats i són poc rentables
• La entrada en la Unió Europea ha significat l’alliberament de les tarifes i els serveis