Sistemes Sanitaris i Seguretat Social: Models, Evolució i Finançament
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,23 KB
La Seguretat Social: Concepte i Funció
La Seguretat Social és una assegurança obligatòria que pretén promoure el benestar del treballador i de tota la seva família.
És un sistema públic que protegeix les persones quan passen situacions difícils, com ara malaltia, jubilació o quedar-se sense feina (atur).
En resum, és un sistema que ens cuida i ens ajuda quan no podem treballar o necessitem suport econòmic o mèdic per viure dignament.
Evolució Històrica dels Sistemes de Seguretat Social
| Període | → | Desenvolupament Clau | ||
|---|---|---|---|---|
| Edat Mitjana (segles V a XV) | → | Gremis (caixes i socors mutus) | → | Sorgeixen les Societats de Socors Mutus |
| Segle XVIII | → | Beneficència Pública (Ajuntaments) | ||
| Segle XIX (1883) | → | Bismarck aplica el primer Sistema de Seguretat Social a Alemanya | ||
| Segle XX | → | Beveridge proposa reformar el sistema anterior | ||
Els Sistemes Sanitaris: Objectiu i Components
Un Sistema Sanitari és el conjunt d’institucions, recursos i serveis que tenen l’objectiu de promoure, protegir i restaurar la salut de les persones.
Inclou:
- Hospitals i centres de salut.
- Professionals sanitaris (metges, infermers, TCAI/TAS).
- Serveis com la medicina preventiva, tractaments mèdics, rehabilitació i cures a llarg termini.
Models Sanitaris Internacionals
| Model Liberal (Lliure Mercat) | Model Públic (Socialista/Comunista) | Models Mixtos |
|---|---|---|
| Es paga per accedir-hi. L’Estat gairebé no intervé. Exemple: EUA | L’Estat finança completament el sistema i ofereix cobertura general gratuïta. Exemple: Cuba, Corea del Nord, URSS | Model Bismarck → Sistema d’assegurances socials. Es financen amb cotitzacions de treballadors i empresaris. |
| Forma de cobertura: pagaments complementaris (copagament) |
Identificació Sanitària: La Targeta Sanitària
Per identificar-nos com a usuaris de la Sanitat Pública, utilitzem la Targeta Sanitària.
Té 14 dígits (CIP) que inclouen:
- Codi d’Identificació Personal
- Primeres lletres dels cognoms
- Sexe biològic
- Data de naixement (mes i dia)
- Últims dígits de desempat i aleatoris
La Seguretat Social a Espanya
L’any 1974 es va publicar la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), on es parlen d’aspectes fonamentals com:
- Caràcter universal
- Cotització obligatòria
- Finançament estatal
- Establiment de diferents règims d’inclusió
- Regulació de riscos o contingències
1. Caràcter Universal
Tota la població està protegida. Tots els ciutadans tenen dret a:
- Prestacions sanitàries
- Pensions
- Jubilació
2. Afiliació Obligatòria
Totes les persones que treballen han d’estar registrades en el sistema.
3. Cotització Obligatòria
Treballadors i empreses han de fer aportacions econòmiques per finançar prestacions (pensions de jubilació, prestacions per atur, etc.).
4. Règims d’Inclusió
Classificació segons el tipus de treballador:
Règim General
Treballadors per compte d’altre (assalariats).
Règims Especials
Treballadors amb característiques diferents: Autònoms, miners, marítims, etc.
5. Contingències Protegides
Una contingència és qualsevol situació que afecta la capacitat de treballar.
Contingències Comunes (fora de la feina)
- Malaltia comuna
- Accidents no laborals (inclòs l'accident in itinere)
Contingències Professionals (a la feina)
- Accidents de treball
- Malalties professionals
Accident "In Itinere"
Accident que passa anant o tornant de la feina pel camí habitual i en temps raonable, i es considera una contingència professional a efectes de Seguretat Social.
6. Finançament Estatal
L’Estat contribueix al finançament de la Seguretat Social, aportant recursos a través dels impostos generals com:
- IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques)
- IVA (Impost sobre el Valor Afegit)
Entitats Gestores de la Seguretat Social Espanyola
- INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social): Gestiona i administra les prestacions econòmiques de la Seguretat Social.
- IMSERSO (Institut de Majors i Serveis Socials): Gestiona prestacions no contributives i serveis per a gent gran.
- SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal): Tramita prestacions d’atur.
- TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social): Gestiona recursos econòmics i tràmits d’afiliacions, altes i baixes.