Sistemes polítics a Europa dels segles XVII i XVIII

Antic Règim

Sistema o conjunt de trets polítics, econòmics i socials que van caracteritzar a Europa durant els segles XVII i XVIII. L'Antic Règim té tres característiques fonamentals:

• Una societat dividida en estaments (noblesa, clergat i poble pla) i no classes.

• Una economia basada en l'agricultura i ramaderia.

• Una política caracteritzada per monarquies absolutes (on els reis concentraven tot el poder)

Monarquia absoluta

Forma de govern en la qual el monarca té el poder absolut. En ella no existeix divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial). El monarca absolut pot canviar les lleis a la seua voluntat (La paraula del rei és llei). És pròpia dels segles XVII i XVIII.

Monarquia constitucional

Forma de govern en la qual el monarca té un paper moderador en els conflictes polítics. El rei o la reina poden triar al govern. Les Corts controlen al govern encara que poden ser dissoltes pel rei o la reina. Tot això es plasma en un document que és la Constitució. És pròpia del segle XIX.

Monarquia parlamentària

Forma de govern en la qual el rei regna però no governa. Es caracteritza perquè el rei és el cap de l'Estat, però no té cap poder polític. És el model de les actuals monarquies com per exemple l'Espanya de hui dia.

República

Forma d'organització de l'Estat en la qual el càrrec de cap d'Estat no és hereditari ni vitalici, com ocorre en la monarquia, sinó resultat d'una elecció directa o indirecta dels ciutadans. La duració del mandat presidencial, les seues funcions i poders vénen determinats per la Constitució. La república pot ser presidencialista, si el president té amplis poders (els Estats Units, Mèxic, etc.); o parlamentària, si els poders del president estan limitats pel Govern o el Parlament (Alemanya, Itàlia, etc.).

Sobirania nacional

Principi polític que defensa que el poder suprem de l'Estat correspon a la nació en el seu conjunt, que l'exerceix per mitjà dels seus representants a través del sufragi (vot).

Constitució

Llei fonamental que regula l'estructura i el funcionament polític dels Estats de dret. És l'element institucional central dels règims parlamentaris, i és elaborada per representants triats pels ciutadans. Les primeres constitucions modernes van ser la constitució dels Estats Units (1787), la constitució francesa (1791) i la constitució de Cadis, “La Pepa” (1812).

Sufragi censitari

Pràctica electoral que limita el dret al vot en funció de la riquesa o de la propietat (només voten els qui posseïsquen a partir d'una certa quantitat de béns). El sufragi censatari és característic dels primers règims liberals i reflecteix l'absència de democràcia política.

Sufragi universal

Pràctica electoral que no exclou del dret a vot a cap categoria de ciutadans. Es va instituir a partir de la Revolució Francesa. Durant el segle XIX va ser aplicat només com a sufragi universal masculí, per la qual cosa en la majoria dels països, les dones no aconseguirien el dret al vot fins a ben entrat el s. XX (A Espanya, durant la II República, recollit en la Constitució de 1931).

Burgesia

Grup social no privilegiat característic de l'Edat mitjana i l'Antic Règim, pertanyent al tercer estat, format pels habitants dels burgs (ciutats). La seua riquesa procedia del comerç i els negocis. No obstant això, mancaven de participació política, per la qual cosa durant el segle XIX es produiran les revolucions burgeses.

Il·lustració

Moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII caracteritzat per tres principis:

• La raó era la clau per a aconseguir el progrés econòmic i social de la humanitat.

• Totes les persones posseeixen uns drets naturals.

• La tolerància ha de ser la base de la convivència humana.

Despotisme il·lustrat

Sistema polític propi del segle XVIII, caracteritzat per reis absoluts que s'envolten d'il·lustrats per a governar. Els reis desitjaven que la societat evolucionara, però que la monarquia dirigira el procés sense comptar amb el poble (“Tot per al poble, però sense el poble”). Aquests reis van impulsar reformes per a millorar l'educació, les ciutats, l'agricultura, etc. Exemple: Carles III.