Sistemes i Infraestructures de Telefonia en Edificis
A1 - Sistemes de Telefonia
Anomenem telefonia al conjunt d'elements que permeten transmetre missatges de veu a distància mitjançant la utilització de mitjans elèctrics. Estableix comunicació entre dues persones o equips separats físicament per entre els quals existeix un mitjà de transmissió que pot ser guiat o no guiat.
1. Xarxes telefòniques
- a) Xarxa telefònica d'interconnexió múltiple: Connexió de tots amb tots. El nombre de cables creix exponencialment en donar d'alta usuaris, fet que fa inviable la seva utilització amb molts usuaris.
- b) Connexió mitjançant central telefònica: A cada usuari se li assigna un codi identificatiu (número de telèfon). Amb aquest sistema, cada usuari disposa d'una única línia telefònica que, en realitat, no està connectada directament amb la resta d'usuaris. Aquestes línies es connecten a una matriu de commutació.
2. Tipus de centrals
- Centrals locals: S'hi connecten les línies dels abonats.
- Centrals primàries: Són els enllaços exteriors de totes les centrals locals d'una zona, que es connecten a una central primària.
- Centrals secundàries: Les centrals primàries es connecten a les secundàries.
- Centrals terciàries: Les instal·lacions secundàries es connecten a les terciàries.
3. Tipus de xarxes
a) Xarxa en arbre
b) Xarxa en anell
4. Cables per a telefonia
- Cable coaxial
- Cable de fibra òptica: Transporten la informació en forma d'ones lluminoses.
A2 - Infraestructures ICT de Telefonia
L'últim tram del llaç d'abonat es troba dins dels edificis. Les xarxes poden ser: d'alimentació, de distribució, de dispersió, d'usuari.
1. Xarxa d'alimentació
Actualment, és normal que a un edifici hi arribin línies telefòniques de diferents operadors. Es poden distingir dos tipus de xarxa d'alimentació:
- A) Distribució per cable: Arriben des de la central i passen a través de l'arqueta d'entrada i de la canalització externa fins al registre d'enllaç.
- B) Distribució per radiofreqüència: En algunes ocasions, des de la central arriba un radioenllaç fins a la part superior de l'edifici, pel qual es transmeten els senyals de telefonia que donaran servei a l'edifici.
2. Xarxa de distribució
La instal·lació de l'edifici comença en el punt d'interconnexió del RITI (Registre d'Infraestructures de Telecomunicacions). Aquí s'instal·len les regletes de connexió d'usuari, al costat de les de l'operadora, encara que puguin arribar línies d'entrada de diverses operadores. La xarxa de distribució serà única, ja que depèn del nombre d'usuaris i no del nombre d'operadores.
3. Xarxa de dispersió
Uneix els diferents habitatges o oficines. Comença a cadascun dels punts de distribució situats als registres secundaris i s'estén fins als registres de terminació de xarxa (RTR), on es connecta amb la xarxa interior.
4. Xarxa interior d'usuari
És la part de la xarxa situada a cada oficina o habitatge. Dins de cada registre de terminació de xarxa (RTR) hi ha un punt d'accés d'usuari (PAU) on finalitza la xarxa de dispersió. Aquí es connecten els cables de telèfon que, a través de la canalització interior, van a les bases d'accés terminal (BAT).
A3 - Configuració de les Instal·lacions de Telefonia a Edificis
Abans de muntar una instal·lació de telefonia a un edifici, s'ha de determinar quins són els elements necessaris i els materials adequats.
1. Previsió de la demanda
En primer lloc, s'ha d'identificar el nombre de línies necessàries per donar el servei. Després, es multiplica el nombre de línies per 1,2 per obtenir un 20% de línies de reserva.
- Cable de parells (telefonia): 2 fils trenats si des de PI fins PAU és lluny >100m
- Cable de parells trenats (cable UTP-Ethernet): Si des de PI fins PAU és lluny <100m
2. Elecció del tipus de cable
S'ha d'utilitzar el menor nombre de cables possible.
3. Regletes de connexió
Són les regletes on es connecten els parells de cables que s'encarreguen de separar la xarxa d'alimentació, distribució i dispersió. Cada regleta està formada per un material aïllant sobre el qual es munten diversos terminals. Segons el lloc on es muntin, existeixen dos tipus de regletes:
- De 5 parells: S'instal·len als punts d'interconnexió i, quan el nombre de parells de la xarxa de dispersió ho permet, també es posen als punts de distribució.
- De 10 parells: Habitualment, s'instal·len al punt d'interconnexió. Quan el nombre de parells de la xarxa de dispersió ho permet, també als punts de distribució. Per al registre secundari: de 5 o 12 i per al RITI de 10.
4. Punt d'accés d'usuari
Connecta la xarxa de dispersió amb la d'interior de l'usuari. En telefonia, es denomina amb freqüència un terminal de xarxa (PTR).
5. Xarxa interior d'usuari
Des de la sortida del PTR o PAU, s'ha de portar el servei telefònic fins a les preses d'usuari.
- Fins al 2011: A la meitat d'estances, una presa a cadascuna, mínim 2 del tipus RJ11.
- Després del 2011: 2 estances amb 2 preses, a la resta una presa i del tipus RJ45.