Sistemes de fabricació de plàstics i reciclatge

Sistemes de fabricació de plàstics:

• Polimerització:

  monòmer + catalitzador,

• Policondensació:

  unió de monòmers sense catalitzador, s'obté aigua en el procés.

• Poliadició:

  2 o més monòmers, molta temperatura.

Segons l'estructura:

1. Termoplàstics/termofusibles:

   • cel·lulòsics (no s'usen per la seva fragilitat, àcids, sosa),
   • poliatils i derivats (molt plàstics maleables),
   • acetona (molta rigidesa),
   • poliestirè (molt utilitzats avui en dia)

2. Termoestables/termorígids:

   • fenòlics (duresa),
   • urea (tenaç i temperatura),
   • polièster (recobriment impermeable),
   • reforçats (9 vegades l'acer)

3. Elastòmers/elàstics:

   materials gomosos, cautxú natural i sintètic-> vulcanitzat amb temperatura, poliuretà: termorígid-2k, termoplàstics-2k, elastòmers-1k / pu-1k, pur-2k, rim-moldejat, r-rim(moldejat malla)

Tipus de mallas:

• Vidre: econòmic i resistència mecànica.
• Carbono: preu elevat, escassa resistència a l'impacte.
• Kelvar: utilitzat per teixits, 10 vegades la resistència de l'acer.

Fabricació de termoplàstics:

1. Selecció del grà.
2. Aportació de calor.
3. Conformació:
   • estampació (peces grans, només una cara acabada, sistema ràpid i gruixes no constants),
   • moll giratori (aprofitament del material, gruixa molt constant, peces petites),
   • extrusió (només peces tubulars),
   • extrusió amb bufat (dipòsits, ampolles),
   • extrusió amb injecció (bon acabat per les dues cares, molt costós, procés lent),
   • calandrat (laminat)
4. Peces acabades i rebuig.
5. Gelcoat (dóna acabat i es desmuntant)

Conformació termorígids:

1. Moldeig per contacte manual (resinat + catalitzador sobre un motlle, col·locam làmines de vidre o de carbono, compactam amb un rodillo, amb una cara de bon acabat)
2. Moldeig per injecció (dues cares de bon acabat, menys ràpid, motlles més costosos, motlle amb malla col·locada i injecció de resina + catalitzador)
3. Moldeig per pressió en calent (utilització de resina i catalitzador en grà, acabat òptim i equip molt costós i lent.

Reciclatge cascada:

En cada reciclatge perd qualitats, se li dona un ús inferior fins a 3ª generació, indicat amb un triangle sobre l'objecte. Materials reciclats: només s'hi incorpora un %, es mescla amb matèria primera.

• Sistemes de reciclatge:
  • termòlisi (temperatura sense catalitzador, efectiu, ecològic i lent),
  • piròlisi (igual, sense oxigen, utilitzam catalitzador i obtenim propà),
  • trituració criogènica (-200ºC, fràgil, triturada)

Identificació de termorígids/termoplàstics:

• Amb temperatura,
• tallant viruta (observant el rissat),
• si es termoplàstic per la combustió (Rígids: pc, pvc-> goteig, flama negre, tòxic, autoapagat. Blans: pp, ps-> flama neta, cremen bé),
• per test de soldadura, per còdi incorporat.

Soldadura segons aportació:

• Soldadura autògena: oxiacetilènica, punt de fusió, punts per resistència, tig (no aportam material)
• Soldadura homogènia: electrodo revestit, mig/mag (aportació de material).
• Soldadura heterogènia: soldadura tova (estany i oxiacetilènica).
• Soldadura tova: màx 450ºC, sense fondre la base només l'aportació.
• Soldadura forta: fusió de la base
• Caretes de soldadura elèctrica: convencionals, electròniques, de dos vidres (transparent i inactínic), selecció de la tonalitat, potència de la màquina, lluminositat ambiental.

Proces de reparació d'un cruixit:

En primer lloc netejam la zona del cruixit uns 15cm al voltant i després procedim a eliminar la pintura de la zona uns 10cm al voltant del mal. Seguidament taladram el final del cruixit perquè no es segueixi cruixint i després visalam la junta i la subjectam en el seu lloc. A continuació aplicam 5min de calor i amb la boquilla més adequada iniciam la soldadura de l'aportació del nou plàstic fongent-lo a l'interior del sol que hem carcat. Finalment es lija i es posa la massilla corresponent.