Sistemes Essencials del Cos Humà: Respiració, Ronyons i Neurones

Sistemes Essencials del Cos Humà

Sistema Respiratori: Mecanismes Clau

El sistema respiratori és fonamental per a la vida, permetent l'intercanvi de gasos vitals entre l'organisme i l'entorn. A continuació, es detallen els seus processos principals:

Inspiració: Entrada d'Aire als Pulmons

La inspiració és el moviment que permet introduir aire als pulmons. Durant aquest procés, el diafragma es contreu, s'aplana i baixa, augmentant el diàmetre vertical de la caixa toràcica. Paral·lelament, els músculs intercostals externs es contreuen, elevant les costelles i dirigint-les cap endavant. Això provoca un augment dels diàmetres anteroposterior i lateral de la caixa toràcica. Els pulmons, que són elàstics, s'expandeixen, i aquest augment de volum fa disminuir la pressió al seu interior, permetent que l'aire atmosfèric hi entri.

Expiració: Sortida d'Aire dels Pulmons

L'expiració és el moviment que facilita la sortida d'aire dels pulmons. En aquest cas, el diafragma es relaxa i retorna a la seva posició original, reduint el diàmetre vertical de la caixa toràcica. Els músculs intercostals externs també es relaxen, les costelles baixen i els diàmetres anteroposterior i lateral de la caixa toràcica disminueixen. Els pulmons es retreuen, la qual cosa fa disminuir el volum pulmonar. Conseqüentment, la pressió a l'interior dels pulmons augmenta i l'aire en surt cap a l'exterior.

Intercanvi de Gasos: Oxigen i Diòxid de Carboni

L'intercanvi de gasos es produeix principalment als alvèols pulmonars. Les artèries pulmonars arriben fins als pulmons amb sang poc oxigenada. La concentració d'oxigen a l'aire dels alvèols és més gran que als capil·lars sanguinis, i per tant, aquest gas es difon cap a la sang. Un cop a la sang, l'oxigen s'uneix a l'hemoglobina dels glòbuls vermells, que el transporta eficaçment cap als teixits de tot el cos.

D'altra banda, la concentració de diòxid de carboni a la sang dels capil·lars és més gran que a l'aire dels alvèols. Això provoca que aquest gas es difongui cap als alvèols, i en expirar, és expulsat a l'exterior. Finalment, les venes pulmonars surten dels pulmons amb sang ja oxigenada, preparada per ser distribuïda per l'organisme.

Sistema Renal: Funció i Components del Ronyó

El sistema renal és vital per a la filtració de la sang i la producció d'orina. El ronyó, l'òrgan principal, està format per diverses parts essencials:

• Càpsula renal: Embolcall de teixit conjuntiu que protegeix el ronyó.
• Escorça renal: Zona més superficial de l'interior del ronyó. Conté els nefrons, les unitats funcionals encarregades de formar l'orina.
• Medul·la renal: Zona més profunda de l'interior del ronyó. Està dividida en unes estructures còniqües anomenades piràmides renals.
• Pelvis renal: Cavitat amb forma d'embut que recull l'orina que es forma a les piràmides renals i la condueix cap als urèters.

La Diàlisi: Suport en la Insuficiència Renal

La sang s'ha de depurar constantment per eliminar substàncies de rebuig. Si es produeix una disminució o interrupció de la funció del ronyó i, per tant, del flux d'orina, es pateix una insuficiència renal. En aquests casos, és necessari recórrer a la diàlisi o, en situacions més greus, a un trasplantament de ronyó.

En la diàlisi, la sang del pacient es fa passar, diverses vegades cada setmana, a través d'una màquina especialitzada on es filtra i se n'eliminen les substàncies de rebuig acumulades. Després d'aquest procés de depuració, la sang neta es retorna al pacient, mantenint així l'equilibri intern del cos.

Sistema Nerviós: L'Estructura de la Neurona

El sistema nerviós és el centre de control del cos, i la neurona és la seva unitat bàsica. A continuació, es descriuen les parts principals d'una neurona i les seves funcions:

• Cos neuronal: Conté el nucli, la major part del citoplasma i els orgànuls de la cèl·lula. És el centre metabòlic de la neurona.
• Dendrites: Prolongacions ramificades i curtes del cos de la neurona. Són les encarregades de rebre l'impuls nerviós d'altres neurones.
• Axó: Prolongació llarga del cos neuronal que transmet l'impuls nerviós cap a altres neurones o cap a cèl·lules efectores (músculs, glàndules).
• Beina de mielina: Coberta aïllant que protegeix l'axó i augmenta significativament la velocitat de conducció de l'impuls nerviós.
• Botons terminals: Situats a l'extrem de l'axó, contenen neurotransmissors. Aquestes substàncies químiques són essencials per permetre que l'impuls nerviós passi d'una neurona a una altra, o d'una neurona a una cèl·lula efectora, a través de la sinapsi.