Sistemes electorals: majoritari, proporcional i sufragi

Sistemes electorals

Circumscripció o districte electoral: sistema electoral majoritari (qui guanya, s'ho emporta tot). Aquest sistema predomina en les democràcies presidencialistes (Estats Units), tot i que també apareix en altres països anglosaxons, com el Regne Unit.

Sistema majoritari

En la majoria de les altres democràcies parlamentàries sovint s'utilitza només per a l'elecció de senadors. Els votants acostumen a triar candidats directament (llistes obertes). Així doncs, els diputats són representants directes de les seves regions o comunitats específiques, i per tant la composició partidista del Parlament és irrellevant o està subordinada a l'elecció local.

Les circumscripcions electorals solen tenir una població similar. Cadascuna tria un candidat per majoria relativa. Això significa que qui guanya en nombre de vots es queda l'escó, independentment del nombre de vots que hagi obtingut. Els sistemes majoritaris tendeixen a crear sistemes bipartits, és a dir, sistemes polítics amb dos partits influents. Atès que és més fàcil aconseguir una majoria congressual amb aquest mètode, sovint no és necessari que els sistemes parlamentaris formin governs de coalició.

Sistema proporcional

Sistema electoral proporcional (a tants vots, tants escons). Aquest sistema domina en les democràcies parlamentàries. Els mètodes proporcionals cerquen la representació proporcional; és a dir, que si un partit polític obté X% dels vots, també ha d'obtenir X% dels seients del cos legislatiu.

Els mètodes proporcionals garanteixen la proporcionalitat donant a cada partit un nombre de seients que correspongui al percentatge de vots obtinguts. En els sistemes proporcionals purs les circumscripcions electorals no tenen importància, perquè no es valora la distribució territorial del vot, sinó el nombre total de vots.

La majoria dels sistemes de representació proporcional estan basats en la representació per llistes de partits, en què els electors voten pels partits i no pels candidats. Per cada quota que rebi el partit, un dels seus candidats de la llista guanya un escó del cos legislatiu.

Atès que amb els mètodes proporcionals tots els partits solen ser representats, a diferència dels mètodes no proporcionals, és difícil que un partit obtingui majoria absoluta; sovint els parlaments tendeixen al multipartidisme i s'han de formar governs de coalició.

Sistemes proporcionals corregits o limitats

Precisament pel fet que el sistema proporcional pur dificulta la formació de majories parlamentàries, la majoria de països europeus introdueixen fórmules correctores, com ara:

• llindar de vots a nivell nacional;
• distribució de vots per circumscripció (aquesta és determinant per repartir els escons);
• llindar de vots a nivell de circumscripció electoral;
• mètodes indirectes d'assignació d'escons (per exemple, la Llei d'Hondt).

Cal tenir en compte que molts països que tenen sistemes proporcionals corregits tenen circumscripcions electorals de diferent població. Això els obliga a atorgar a cada circumscripció un nombre d'escons diferent, més o menys proporcional al seu nombre d'habitants.

Sobirania i sufragi

Sobirania: és la capacitat que té un individu per prendre una sèrie de decisions polítiques sobre un territori i una població determinants.

Sufragi electoral: consisteix en el dret a vot en unes eleccions o referèndum de tots els majors d'edat, independentment del seu sexe i estatus econòmic.

Sufragi censatari: consisteix en el dret a vot en unes eleccions o referèndum d'una part de la població, que freqüentment exclou les dones i les persones de nivell econòmic baix. És propi dels règims europeus dels segles XIX i principis del segle XX.