Sistemes Econòmics: Capitalisme, Economia Mixta i Globalització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,15 KB
Els sistemes econòmics:
Un sistema econòmic és el conjunt de normes i costums que regeixen la producció i els intercanvis dels béns i els serveis; a més afecta tots els components de les activitats econòmiques. Si bé al llarg de la història s'han desenvolupat nombroses formes d'organització econòmica (economia de subsistència, feudalisme, mercantilisme, capitalisme, comunisme...), avui dia predomina el capitalisme, sigui de lliure mercat o d'economia mixta.
El sistema capitalista:
El capitalisme es va implantar i va expandir amb la Revolució Industrial del segle XVIII i Adam Smith en va ser un dels teòrics més destacats. També és conegut com a economia de mercat a causa del paper destacat que exerceix el mercat en posar en contacte els consumidors i els productors.
Les característiques principals del sistema capitalista són:
El mercat es regula amb la llei de l'oferta i la demanda, que ajusta els preus. Quan la demanda supera l'oferta, els preus tendeixen a augmentar, i quan l'oferta supera la demanda, els preus tendeixen a disminuir.
La lliure iniciativa per crear empreses i la propietat privada dels mitjans de producció com a element necessari per al bon funcionament del procés productiu, els intercanvis i el consum.
La defensa de la lliure actuació dels agents econòmics i les relacions que estableixen. D'aquesta manera, les empreses busquen obtenir el màxim benefici i les famílies satisfer les seves necessitats. L'Estat ha de procurar el benestar social, però ha d'abstenir-se al màxim d'intervenir en els assumptes econòmics.
La lliure competència entre empreses incita a produir més i més barat per vendre més i obtenir beneficis més alts.
Les crisis de sobreproducció, provocades perquè l'oferta tendeix a créixer més de pressa que la demanda, poden ser causades per diversos agents. El caràcter és cíclic, és a dir, les crisis es repeteixen cada cert temps.
Els cicles econòmics del capitalisme
En el sistema econòmic capitalista es produeixen uns cicles econòmics que es repeteixen cada cert temps: crisi, depressió, reanimació i auge.
Cada cicle ve marcat per una crisi, que és quan acaba un cicle i en comença un de nou. La crisi o recessió es manifesta en una reculada de tota l'activitat econòmica, és a dir, de la indústria, del comerç, de la banca i dels serveis, que veuen minvar els nivells de producció de manera notable. Les crisis acostumen a comportar el tancament d'empreses i negocis, i la conseqüència social més greu és l'augment de l'atur.
Economies planificades d'estat
El sistema d'economia central planificada es va aplicar al llarg del segle XX als països comunistes que van adoptar el model econòmic de l'URSS (Hongria, Polònia, República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, la Xina, Cuba...).
En aquest sistema, l'Estat té un predomini total sobre els altres agents econòmics i és el principal propietari dels mitjans de producció i distribució. D'aquesta manera, el govern determina quins béns cal produir, en quines quantitats, quin n'ha de ser el preu de venda i quins salaris s'han de pagar. Tot això es regula per mitjà d'una planificació central que els agents econòmics han de complir.
Aquest model econòmic pràcticament va desaparèixer amb l'enfonsament del bloc comunista en l'última dècada del segle XX. Actualment, es manté en alguns països aïllats (Cuba, Corea del Nord...), mentre que la Xina ha evolucionat cap a una economia mixta que compta amb elements comunistes i capitalistes.
Economies mixtes:
Des de final del segle XX, el sistema d'economia mixta és la tendència predominant a gairebé tots els països, encara que varia molt el protagonisme que s'atorga a la intervenció de l'Estat en l'economia.
Aquest sistema es regeix pels principis bàsics del capitalisme i són els dos agents econòmics privats, les famílies i les empreses, les que prenen la majoria de les decisions. No obstant això, l'Estat intervé en l'economia per regular el funcionament del mercat quan s'esdevé una crisi i per corregir les desigualtats socials mitjançant els impostos i les subvencions.
Als països occidentals, aquest sistema s'associa a l'estat del benestar, en el qual l'Estat promou un repartiment més equitatiu de la riquesa per mitjà d'un sistema fiscal progressiu (paga més qui més té), que finança els sistemes d'assistència i protecció social.
Vivim en un món globalitzat?
L'expansió de l'economia capitalista de mercat com a sistema econòmic dominant al món està íntimament unida al fenomen de la globalització (o mundialització).
La globalització és un procés de caràcter universal caracteritzat per la interconnexió econòmica entre els països i per una major rapidesa en els intercanvis comercials i en la presa de decisions empresarials. Aquest fenomen, que s'ha estès des de final del segle XX, ha transformat l'economia, els territoris i les societats.
Les tres dimensions de la globalització
Globalització econòmica. Integració de les economies locals en una economia de mercat mundial. Les grans empreses multinacionals adquireixen un protagonisme enorme.
Globalització política. Integració creixent de les diferents polítiques nacionals en una única política mundial per mitjà d'organismes internacionals que fomenten i estenen les seves decisions per tot el planeta.
Globalització cultural. Difusió mundial de les tendències occidentals pel que fa a la cultura, els esports, les maneres d'actuar, el pensament…
La globalització de l'economia
La globalització econòmica s'ha vist afavorida pel poder de les empreses multinacionals, l'augment de la producció i els progressos en els transports, les telecomunicacions i el comerç mundial. Aquest procés globalitzador es caracteritza per:
La interdependència creixent entre les economies dels països, que es manifesta sobretot amb el comerç internacional i també amb les inversions de capital procedents de l'estranger.
L'enfortiment de les empreses multinacionals produeixen i venen els seus béns i serveis.
La internacionalització dels mercats financers, és a dir, que el capital i els diners puguin circular de manera ràpida i senzilla entre diferents països, cosa que facilita que les empreses facin intercanvis comercials i inversions.
L'augment dels fluxos migratoris internacionals, a conseqüència de la mundialització dels transports i les telecomunicacions. Actualment, impliquen més del 3% de la població mundial i la majoria són per causes econòmiques.
La globalització cultural
La globalització és un fenomen bàsicament econòmic, de conseqüències socials i culturals provocades per la facilitat de contacte entre persones de qualsevol part del món.
Les formes de vida i de consum s'uniformitzen. Als cinc continents cada vegada més persones segueixen els mateixos codis en la manera de vestir, s'alimenten amb els mateixos productes, escolten la mateixa música, veuen les mateixes pel·lícules, es connecten a les mateixes xarxes...
A més, les migracions internacionals i el desenvolupament del turisme afavoreixen els contactes entre cultures i provoquen un veritable mestissatge cultural. D'aquesta manera, la nova societat globalitzada tendeix a la multiculturalitat, com es veu a les grans metròpolis mundials.
Riscos de la globalització
La interconnexió mundial també comporta la globalització de processos com el terrorisme, el canvi climàtic i les epidèmies, que poden convertir-se en una amenaça mundial.
El terrorisme aprofita els avantatges de la globalització i recorre a les noves tecnologies de la informació (Internet, xarxes socials, missatgeria encriptada) per augmentar l'eficàcia i l'impacte dels seus atemptats. Un exemple d'això van ser els quatre actes terroristes de gran repercussió mundial perpetrats pel grup terrorista Al-Qaeda en un any (2001-2002).
El contagi de malalties també ha pres una dimensió planetària. El 2009, la SIDA es va difondre amb molta rapidesa i va afectar 33,3 milions de persones. L'any 2020, el coronavirus COVID-19 s'ha expandit per tot el món en pocs mesos i s'ha convertit en una pandèmia que ha obligat les autoritats sanitàries i econòmiques a prendre mesures sense precedents (confinament de les persones a casa seva, cessament o fre de l'activitat econòmica, expansió del teletreball...).
Les multinacionals
Les empreses multinacionals són els grans actors de la mundialització. Es defineixen com a empreses capaces de produir i vendre béns i serveis a diversos països. D'aquesta manera, aprofiten els avantatges que ofereix cadascun dels països i desenvolupen estratègies globals que involucren diferents parts del món.
Són empreses a escala mundial
Les multinacionals són empreses de gran grandària que conceben el món sencer com el seu mercat potencial. Acumulen quantitats de capital elevades, compten amb una gran força laboral i fan servir xarxes de transports i comunicacions molt eficaces.
La major part de les empreses multinacionals tenen la seu social al país d'origen, que sol situar-se a les zones més desenvolupades: aproximadament el 90% de les grans multinacionals es troben a Europa, el Japó o els Estats Units. En els últims anys, però, han augmentat el nombre de multinacionals a la Xina, l'Índia i els països del Sud-est asiàtic.
La presència de filials de les grans empreses multinacionals és molt intensa als països menys desenvolupats perquè la producció tendeix a deslocalitzar-se cap a llocs on el cost de la mà d'obra, les condicions laborals, els impostos o les exigències mediambientals són menors. Tot això els ha permès reduir els costos de producció, ser més competitives i controlar una bona porció del mercat mundial.
Als països on s'implanten les multinacionals, la seva presència suposa inversions importants i sovint compten amb la col·laboració d'empreses locals amb les quals mantenen acords d'associació. A més, promouen la creació d'infraestructures i generen nova ocupació, encara que de vegades amb sous baixos, llargues jornades laborals i condicions precàries.
Estan afavorides per la globalització
Des de les últimes dècades del segle XX, el nombre d'empreses multinacionals s'ha multiplicat per més de deu i el nombre de filials per més de trenta. Amb la globalització, les societats més internacionals han ampliat les activitats a tots els sectors de l'economia i s'han implantat a tots els racons del món.
Avui dia, més del 70% del comerç internacional està relacionat amb empreses multinacionals. L'any 2019, les 500 companyies més grans del món van tenir uns ingressos de 33,3 bilions de dòlars i gairebé 70 milions de treballadors.
Les multinacionals són els principals agents del procés de globalització perquè la seva expansió econòmica pel món va acompanyada de la difusió dels seus valors, les seves formes socials i els seus interessos culturals.
A qui beneficia la globalització?
El fort increment dels intercanvis comercials ha convertit el món en un gran mercat global molt jerarquitzat, que ha afavorit els països més desenvolupats, la Xina, amb un creixement recent molt accelerat, i els països emergents en desenvolupament. Les grans metròpolis d'aquests països concentren nombrosos poders, ja que són:
Centres de decisions econòmiques i financeres. Reuneixen les grans borses mundials, les direccions dels grans bancs i les seus centrals de les empreses multinacionals.
Centres de decisions polítiques. Són seus d'institucions internacionals com l'ONU, l'FMI, l'OMC i el Banc Mundial.
Centres de desenvolupament científic i tecnològic. Agrupen grans nuclis de recerca i també universitats, que atreuen estudiants de tot el món.
Centres d'influència cultural. Inclouen museus, firmes publicitàries i empreses que marquen les tendències de moda o controlen les xarxes socials.
Aquests grans nuclis econòmics estan units entre si per múltiples fluxos d'intercanvis (mercaderies, inversions, telecomunicacions, informació...) i concentren grans infraestructures que fan possible la interconnectivitat (aeroports i ports internacionals, nusos de transport intermodals, grans servidors d'Internet...).
També acumulen una bona part del PIB mundial i del comerç internacional. L'any 2020, els països que integren l'OCDE, que comprèn la majoria dels països desenvolupats exceptuant la Xina, controlaven el 62% de les exportacions mundials. La Xina en controlava el 15% i la resta del món, el 23%.
Els moviments antiglobalització
Els efectes negatius de la mundialització, com la concentració de la riquesa en poques mans, la desigualtat d'oportunitats, l'amenaça ambiental, l'expansió de pandèmies... ha provocat el sorgiment de moviments contraris al model actual de globalització.
Moltes organitzacions no governamentals (ONG) s'han posicionat a favor d'un altre model de desenvolupament social més igualitari i menys agressiu amb l'entorn ambiental. En resposta a les reunions dels països i les persones més influents del món, periòdicament organitzen un Fòrum Social Mundial per plantejar alternatives.
El PIB i el PBN
Per conèixer l'estat de l'economia d'un país, un dels principals indicadors és el producte interior brut (PIB), això és, el valor econòmic dels béns i serveis que es produeixen dins d'aquest país durant un any.
Ara bé, no és l'únic indicador econòmic, perquè també és important el producte nacional brut (PNB). Amb el PNB es fa referència al valor dels béns i serveis produïts per les empreses d'un país al llarg d'un any, sigui dins o fora de les seves fronteres.
PaÏsos emergents en desenvolupament
La globalització ha propiciat el creixement econòmic d'alguns països en desenvolupament, que en els últims anys han incrementat el PIB fins a situar-se al nivell dels països més desenvolupats.
Aquest creixement econòmic s'ha basat en el desenvolupament del sector industrial i, en alguns casos, també en els productes tecnològics i serveis. Ha estat afavorit per diversos factors:
La rendibilitat elevada de les inversions, la qual cosa ha estimulat l'arribada de capitals procedents de les economies desenvolupades.
La deslocalització de les empreses multinacionals, que ha propiciat el desenvolupament industrial i ha incrementat l'ocupació i la formació dels treballadors. A més, l'augment de la renda per habitant ha generat un consum més gran.
La liberalització dels intercanvis i les noves xarxes de transport mundial, que ha permès l'obertura dels mercats mundials a la producció de béns i serveis d'aquests països.
Els exclosos del món global
Els anomenats països menys avançats (PMA), situats a Àfrica i Àsia, tenen una integració molt feble en l'economia global. Suposen menys de l'1% del PIB mundial i tenen una participació molt reduïda en el comerç internacional, basada principalment en l'exportació de productes agrícoles i matèries primeres.
Els PMA tenen també una renda per habitant molt baixa, un desenvolupament social escàs (mortalitat infantil alta, nivell baix d'educació, atenció sanitària insuficient...) i un deute extern elevat. Tot això hi desincentiva les inversions exteriors i fa que hi sigui més difícil el desenvolupament econòmic i social.
